Acompanyar, discernir i integrar: els tres verbs que conjuga el Papa davant la fragilitat
En el
capítol vuitè de l’exhortació Amoris laetitia,
el papa Francesc proposa una invitació a la
misericòrdia en el discerniment pastoral davant
situacions fràgils o complexes. I ho fa a partir de
tres verbs que són la base per afrontar aquest tipus
de realitats socials: “Acompanyar, discernir i
integrar”. El capítol vuitè –el més tècnic i delicat
de l’exhortació pastoral- presenta, doncs, la
necessària graduació en la pastoral, les normes i
circumstàncies atenuants en el discerniment pastoral
i allò que el Papa defineix com “la lògica de la
misericòrdia pastoral”.
Una responsabilitat que cal assumir
Abans de continuar amb les seves
reflexions, Francesc defineix el matrimoni cristià i
admet que hi ha “altres formes d’unió que
contradiuen radicalment aquest ideal, però algunes
el realitzen al menys de manera parcial i anàloga”.
A partir d’aquí, el Pontífex
desenvolupa els tres verbs que proposa davant les
situacions de fragilitat. Pel que fa al “discerniment”,
el papa Francesc adverteix que s’han d’evitar els
judicis que no tinguin en compte la complexitat de
cada situació particular ja que “és necessari estar
atents al mode en què les persones viuen i pateixen
a causa de la seva condició” (AL 296). Sobre la
singularitat de cada cas, demana un “responsable
discerniment personal i pastoral” ja que “el grau de
responsabilitat no és igual en tots els casos” i,
per tant, les conseqüències o “efectes d’una norma
no necessàriament han de ser sempre els mateixos”
(AL 300). Però el Papa, en aquest sentit, evita fer
una norma general que abasti totes les situacions
particulars perquè, precisament per això i citant
sant Tomàs d’Aquino, “allò que forma part d’un
discerniment pràctic davant d’una situació
particular no pot ser elevat a la categoria de
norma” (AL 304).
A partir d’aquí, entra en joc “l’acompanyament”.
Cal comprendre les situacions excepcionals i
acompanyar-les perquè, com diu el Pontífex, “avui,
més important que una pastoral dels fracassos és
l’esforç pastoral per consolidar els matrimonis i
així prevenir les ruptures” (AL 307). El Papa
desenvolupa d’una manera profunda les exigències i
característiques del camí d’acompanyament en diàleg
profund entre fidels i pastors. Aquest acompanyament
no només el podran realitzar els ministres de
l’Església sinó també “laics que visquin entregats
al Senyor”.
Sobre “integrar” i tenint en
compte la singularitat de cada cas, el Pontífex
conclou que s’ha d’integrar tothom: “S’ha d’ajudar a
cada persona a trobar la seva pròpia manera de
participar en la comunitat eclesial perquè se senti
objecte d’una ‘misericòrdia immerescuda,
incondicional i gratuïta’” (AL 297). En aquesta
línia, acull les observacions de molts Pares
sinodals, i afirma que “els batejats que s’han
divorciat i s’han tornat a casar civilment han de
ser més integrats en la comunitat cristiana en les
diferents formes possibles, evitant qualsevol ocasió
d’escàndol”(AL 299). Per tant, en cap cas han de
sentir-se excomunicats, ans al contrari: han de
viure i madurar la fe com a membres vius de
l’Església.
Misericòrdia, en tot el seu
significat
“Posem tantes condicions a la
misericòrdia que la buidem de sentit concret i de
significació real, i aquesta és la pitjor manera de
liquar l’Evangeli”. Així conclou el papa Francesc
aquest capítol central de l’exhortació, en què vol
convidar aquells que estan en situacions personals
fràgils a viure la fe amb intensitat i, de la
mateixa manera, als ministres de l’Església a
escoltar i a demostrar empatia amb cada cas
particular: “Convido els fidels que estan vivint
situacions complexes, que s’apropin amb confiança a
conversar amb els seus pastors o amb laics que
visquin entregats al Senyor. No sempre trobaran en
ells una confirmació de les seves pròpies idees o
desitjos però segurament rebran una llum que els
permeti comprendre millor allò que els succeeix i
podran descobrir un camí de maduració personal. I
convido als pastors a escoltar amb afecte i
serenitat, amb el desig sincer d’entrar en el cor
del drama de les persones i de comprendre el seu
punt de vista, per ajudar-los a viure millor i a
reconèixer el seu propi lloc en l’Església” (AL
312).
