Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).
Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".
Us presentem un molt bn recurs d'animació per als més petits per aquestes dates nadalenques: La història del Nadal, el Puput. Un relat basat en les Escriptures amè per cicle infantil i primer cicle de primària.
Temps d'Advent, temps d'espera. Déu que s'acosta, Déu que ja arriba. Esperança del poble, la vida nova. El Regne neix, do i tasca. Et cantem Pare bo a l'esperança. Amb Maria, ajudeu-nos Senyor, a viure generosos en el lliurament, a oferir la nostra vida com ella, a escoltar la teva Paraula en tot temps, a practicar sense descans l'Evangeli, ajuda'ns a viure solidaris amb els qui pateixen, amb qui avui com ahir a Betlem no tenen lloc.
Et cantem Pare Bo a l'esperança. Amb els pastors de Betlem, ajuda'ns senyor a viure la Vigília del teu Regne, a córrer apressats a trobar-te, a descobrir el teu Rostre al mig del poble, a no quedar-nos "adormits" en la construcció del món nou.
Et cantem Pare Bo a l'esperança. Amb els àngels de Betlem, ajudeu-nos Senyor, a cantar al món sencer la teva Presència, Déu-està-amb-nosaltres! Construïm la pau entre els homes, edifiquem la Justícia entre els pobles.
Et cantem Pare Bo a l'esperança. Amb Jesús nen-Déu, ajudeu-nos Senyor, a abrigar l'esperança que neix a cada Advent, a escoltar els clams del teu poble, a regar amb les nostres vides la llavor del teu Regne, a ser Missatgers del teu Amor, a construir comunitats de servei i oració.
Nadal, festa de l'home. Nadal, festa de Déu. Volem ser els teus Testimonis, doneu-nos la força Senyor.
Del llibre "Ver la vida con la mirada del Evangelio", 2a. Edició, Ed. San Pablo.
Llanterna: Per quan la foscor del cor no et deixi veure la llum del Nadal, amb poqueta llum en faràs molta.
Bolígraf: La vida no és monotonia. Cada dia pot ser d’un color diferent, cada cosa que fas té un petit matís. Sigues arc de Sant Martí.
Marcador: Pels dies dolents, para, reflexiona i marca els bons moments del dia. Veuràs que n’hi ha molts més del que et pensaves.
Clauer: Un clauer sense claus, perquè les portes del teu cor sempre han d’estar obertes. No les taquis. Estimar no fa mal a ningú. I una sabata, perquè recordis que mai, mai, paris de caminar.
"La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria" Jn 1, 14
Inspirada en el Pròleg de l'evangeli de Sant Joan, ens convida a meditar el misteri del Nadal. En una època on sembla que Nadal només és el Pare Noel, gastar i turrons, aquesta cançó ens recorda que si ens apropem al pessebre podrem "veure el que ha fet Déu"; "una historia d'amor etern", on "la Llum del món s'ha fet nen" per nosaltres.
#noël
Nadal - Worship.cat
Cançó original: "Noel- Chris Tomlin"
Traducció: Worship.cat
Veu: Marta Recasens
Videoclip: Bruno Bérchez
Tècnic de so: Fredy Sandoval
S'ha encarnat l'amor diví,
un estel ens ha guiat.
De genolls davant l'infant,
que ha salvat la humanitat.
Ha nascut als nostres cors,
Regnarà per sempre més.
Nadal, nadal
vine a veure el que ha fet Déu.
Nadal, nadal
la història d'un amor etern,
és la llum del món
que s'ha fet nen
Nadal
Fill de l'home, fill de Déu
quan el món va començar.
Per salvar-nos ha nascut,
de la tomba ens ha aixecat.
És el Crist, Senyor Etern,
regnarà per sempre més.
Nadal, nadal
vine a veure el que ha fet Déu.
Nadal, nadal
la història d'un amor etern,
és la llum del món
que s'ha fet nen
Nadal
Nadal, nadal
vine a veure el que ha fet Déu.
Nadal, nadal
la història d'un amor etern,
és la llum del món
que s'ha fet nen
Nadal
Descarrega't gratuïtament, aquesta i qualsevol de les nostres cançons a: www.worship.cat/cancons
(MCECC) És el temps en què tornem a córrer el risc d'apagar la llum. Advent és el temps en què les persones escolten el Senyor a través de la veu dels qui ens envolten. És quan totes les coses es fonen a la calor de l'Evangeli. És quan s'espera un nou món, quan es desvetllen els sentiments del cor.. i pot néixer quelcom de nou. Per això l'Advent és temps de néixer.
Una nova recomanació des del Departament de Pastoral de la FECC en format de llibre: Déu amb nosaltres,
publicat per l'editorial Claret, recull una selecció dels comentaris de
l'evangeli publicats a "Espai Sagrat". Per a cada dia d'Advent i
Nadal trobareu un fragment de l'Escriptura acompanyat d'uns punts que ajuden a
la meditació o a la contemplació del text. Els continguts permeten que es
puguin utilitzar també per a la pregària en família o en grup. Podeu comprar el
llibre a Claret i online clicant aquí.
Una filla es queixava al seu pare que res no li sortia bé.
Es donava per vençuda.
El seu pare, xef de cuina, va omplir d’aigua tres olles i
les posà al foc. En una hi tirà pastanagues, a l’altra, ous i, a l’última,
grans de cafè. Al cap de 20 minuts d’ebullició, les tragué del foc.
La filla, sorpresa i intrigada preguntà: –Què significa tot
això, pare?
La va fer apropar perquè toqués les pastanagues. Notà que
eren toves.
Després li demanà que agafés un ou i el trenqués. S’adonà
que l’ou era dur.
Després li demanà que tastés el cafè. Aquells grans de cafè,
després d’estar-se en aigua bullent, havien canviat l’aigua.
Ell li va explicar que els tres elements s’havien hagut
d’enfrontar amb la mateixa adversitat: l’aigua bullent! Però havien reaccionat
de forma diferent.
Quan l’adversitat truca a la teva porta, com hi
respons? Quin dels tres elements ets tu?
Ens preguntem:
Aquesta creativitat del pare, què ens ensenya?
L’adversitat
un dia o altre arriba, ens l’hem trobada? Com hi hem reaccionat?
Per no haver
d’improvisar quan ens arriba, des d’ara què hauríem de modificar?
Rere la reixa de la finestra apareix el rostre lluminós de
la Pili, una noia discapacitada amb dificultats per mantenir l’equilibri. Em
pregunta pel menú que tinc previst. Ella m’explica el seu. Més d’un veí m’ha
comentat, amb certa gelosia: “Si jo pogués ser feliç com ella!”. Llavors em
pregunto: Com és que a uns les contrarietats de la vida els deixen
“estabornits” i, en canvi, d’altres irradien al seu entorn una motivació a la
confiança i, fins i tot, a l’alegria?
Una gran sort en la contrarietat és que tinguis un entorn
favorable, unes persones que t’estimin. Anthony de Mello ens relata un fet
viscut: “Durante años fui un ser
angustiado, deprimido y egoísta. Y todo el mundo insistía en decirme que
cambiara. Me sentía impotente y como atrapado. Pero un día mi amigo me dijo:
«No cambies. Sigue siendo tal como eres. Yo te quiero tal como eres y no puedo
dejar de quererte». Aquellas palabras sonaron en mis oídos como música: «No
cambies... Te quiero...». Entonces me tranquilicé. Y me sentí vivo. Y, ¡oh
maravilla!, cambié”.
Valors: Confiança – Creativitat – Resiliència
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
Des del Departament de Pastoral de la FECC s'anima a visitar l'entrada "Aviento: sorpresa y esperanza" del web "Profedereli" de l'editorial Edebé. Trobareu una proposta didàctica molt ben treballada per alumnes de primària per aquestes dates. (cliqueu imatge)
(Pregaria.cat) Sense massa erudició, però per incorporar una paraula no massa nostra, ADVENT, convindria dir en un moment de l’explicació (no a l’inici, perquè seria una mica rotllo), que hi ha una paraula molt important per als cristians,“ADVENT”, que vol dir dues coses molt fàcils de recordar: “espera” i “arribada”. És a dir: esperar l’arribada d’algú. I per representar aquesta espera, dibuixem un camí, un trajecte d’uns quants dies, que són com un camí que fem. Dura 4 setmanes, el temps que passa fins que arriba el dia de Nadal, el naixement de Jesús.
I fixem-nos que al títol del dibuix hi han posat la paraula “add-vent” (en anglès add és afegir, combinant-ho amb el “VENT”, la força que ens fa caminar). El títol "Aquest Advent, add-vent" ens mou a "afegir vent a les nostres vides". Si el vent ve de cara (excursions a la muntanya), tot és més fàcil. El vent també pot molestar molt a l’hora de caminar. Els nens poden explicar alguna experiència d’aquest fet… (segueix llegint)
El Departament de Pastoral de la FECC proposa el visionat
d’aquest curtmetratge, realitzat amb 50€ i una bona idea, per alumnes de
batxillerat i cicles formatius. (clica imatge per veure-ho)
Es pot
plantejar una posada en comú pel grup-classe oberta o també ens poden ajudar
les següents qüestions:
Qui pot “tocar” l’amor? Com es pot “donar”, regalar, allò
que és immaterial?
Estimar per Nadal potserno és tant “donar coses” com “donar-se” (a través d’objectes, però també
d’actes, paraules o silencis).
Com puc ser jo mateix/a un regal pels altres? Només si
estimo, la meva donació pot ser entesa com un regal i no com una càrrega o un
objecte inútil que acumula pols en un prestatge.
Podria ser que, al final, el millor regal sigui entendre les
relacions humanes (d’amistat, parella, paternitat...) com una oportunitat per convertir-nos
nosaltres també un “regal vivent”?
Diuen els entesos que l’infant aprèn a riure quan veu el
somriure de la seva mare. En la donació i lliurament de l’altre aprenem nosaltres
a ser-per-als-altres. No és que ens ho haguem merescut, ens ha estat donat gratuïtament.
(“L'amor consisteix en això: no som
nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer” 1Jn
4,10)
Podem acabar la reflexió en clau de pregària amb aquest
text: L’Himne de l’Amor (1 Corintis 13):
Si jo parlés els
llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella
sorollosa o un címbal estrident.
Si tingués el do de
profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si
tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no
seria res.
Si repartís tots els
meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués
així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és
pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no
és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó
que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot
ho suporta.
Nadal ets tu, quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar Déu en la teva ànima.
El pi de Nadal ets tu, quan resisteixes vigorós als vents i dificultats de la vida. Els adorns de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que adornen la teva vida. La campana de Nadal ets tu, quan crides, congregues i busques unir. Ets també llum de Nadal, quan il·lumines amb la teva vida el camí dels altres amb la bondat, la paciència, alegria i la generositat. Els àngels de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de justícia i d'amor. L'estrella de Nadal ets tu, quan condueixes algú a la trobada amb el Senyor. Ets també els reis Mags, quan dónes el millor que tens sense importar a qui. La música de Nadal ets tu quan conquestes l'harmonia dins teu. El regal de Nadal ets tu, quan ets de veritat amic i germà de tot ésser humà. La targeta de Nadal ets tu, quan la bondat està escrita a les teves mans. La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i reestableixes la pau, tot i que pateixis. El sopar de Nadal ets tu, quan sadolles de pa i d'esperança al pobre que està al teu costat. Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan humil i conscient, reps en el silenci de la nit al Salvador del món sense sorolls ni grans celebracions; tu ets somriure de confiança i de tendresa, a la pau interior d'un Nadal perenne que estableix el Regne dins teu. Un molt Bon Nadal per a tots els que s'assemblen al Nadal.
(CR) Amb un format digital, uns 2.000 joves i famílies s’han reunit divendres i dissabte per celebrar el Festival de música cristiana Canòlich Music. Amb format digital i des de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra, han seguit el festival a través dels mitjans digitals, les xarxes socials i a l’activitat central, que s’ha fet presencial: la missa a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.
“Estem contents d’haver donat una veu d’esperança als joves en una circumstància tant difícil per a ells. Hem après junts a ser més valents perquè amb la música és més fàcil superar les dificultats, ja que la música és un element molt important per a viure la fe, i estem sentint que Déu ens acompanya en aquests moments”. Així ha valorat aquesta edició el capellà Pepe Chisvert, delegat d’Ensenyament de la diòcesi d’Urgell, membre de l’equip organitzador del Canòlich Music. (seguir llegint)
Títol: Quan
somrius / Autor: Josep Thió / Àlbum: Altres
cançons de Nadal
Video (clica imatge):
Lletra:
Ara que la nit s'ha fet més llarga. Ara que les fulles ballen danses al racó. Ara que els carrers estan de festa. Avui que el fred du tants records.
Ara que sobren les paraules. Ara que el vent bufa tant fort. Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar. Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor. Quan somrius content de veure'm. Quan la nit és fa més freda. Quan t'abraces al meu cos.
I les llums de colors. M'il·luminen nit i dia. Les encens amb el somriure. Quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls tot el que hem queda. Com queda al jersei un cabell larg
Vas dir que mai més tornaries. El temps pacient ha anat passant. Qui havia de dir que avui estaries esperant. Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor. Quant somric content de veure't. Quan la nit es fa més neta. Quan m'abraço al teu cos. I les llums de colors. M'il·luminen nit i dia. Les encén el teu somriure. Quan et parlo amb el cor.
Comentari: Quan Déu somriu
La cançó parla d’un retrobament
entre persones que havien estat distants i que, en principi, res feia pensar
que tornarien a estar juntes i felices. A aquest retrobament, que queda patent
en l’escalfor de la relació, les llums de colors o el somriure, en Josep Thió
l’anomena Nadal. El que la cançó descriu com una relació personal no dista del
que representa el Nadal pels cristians: el retrobament de la humanitat amb un
Déu que es fa present en la rialla d’un infant que il·lumina la precarietat del
present i dóna escalf d’esperança als més dissortats. Aquesta “altra cançó de Nadal”,
parafrassejant el títol de l’àlbum, ens pot remetre a aquesta nova vida
“alter-nativa” que s’ofereix amb el naixement de Jesús.
Treballant la cançó: Fem un pessebre contemporani!
El pessebre és una tradició
cristiana que s’atribueix a Sant Francesc d’Assís, al s.XI, i que ha perdurat
fins als nostres dies. Es tracta de recrear plàsticament, sovint amb figures,
els evangelis sobre el naixement de Jesús. Ara bé, amb el pas del temps s’hi ha
anat afegint personatges entranyables propis de cada cultura i país intentant
fer-lo més contemporani i proper a nosaltres. Una bona manera de treballar la
cançó seria fer un “altre pessebre de Nadal”, on ens preguntem en quina altra
periferia naixeria avui Jesús, a quins personatges marginals (com ho eren els
pastors en la seva època perquè no podien guardar el descans jueu del dissabte)
se’ls anunciaria la bona nova, quins serien els savis que el vindrien a adorar,
o quin senyal seguirien.
Recurs complementari: Nadal ets
tu (Dennis Loren L.C.)
Nadal ets tu, quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar
Déu en la teva ànima.
El pi de Nadal ets tu, quan resisteixes vigorós als vents i dificultats
de la vida.
Els adorns de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que
adornen la teva vida.
La campana de Nadal ets tu, quan crides, congregues i busques unir.
Ets també llum de Nadal, quan il·lumines amb la teva vida el camí dels
altres amb la bondat, la paciència, alegria i la generositat.
Els àngels de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de
justícia i d'amor.
L'estrella de Nadal ets tu, quan condueixes algú a la trobada amb el
Senyor.
Ets també els reis Mags, quan dónes el millor que tens sense importar a
qui.
La música de Nadal ets tu quan conquereixes l'harmonia dins teu.
El regal de Nadal ets tu, quan ets de veritat amic i germà de tot ésser
humà.
La targeta de Nadal ets tu, quan la bondat està escrita a les teves
mans.
La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i reestableixes la pau,
tot i que pateixis.
El sopar de Nadal ets tu, quan sadolles de pa i d'esperança al pobre
que està al teu costat.
Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan humil i conscient, reps en el silenci
de la nit al Salvador del món sense sorolls ni grans celebracions; tu ets
somriure de confiança i de tendresa, a la pau interior d'un Nadal perenne que
estableix el Regne dins teu.
Un
molt Bon Nadal per a tots els que s'assemblen al Nadal!.
Títol: Jesus was
an only son (Jesús era fill únic) / Autor: Bruce
Springsteen / Àlbum: Devils and
dust
Video (clica imatge):
Lletra en català:
Jesús era fill únic, quan pujava al Calvari. La seva mare caminant al seu costat, en el camí on es va vessar la seva sang.
Jesús era fill únic en els turons de Natzaret. Quan jeia, llegint els salms del rei David als peus de la seva mare.
La seva mare resava dorm nen meu, dorm bé, perquè jo estaré al teu costat. Perquè cap ombra ni foscor ni repic de campana, interrompin el teu son aquesta nit.
Al jardí de Getsemaní, va pregar per la vida que mai viuria. Va demanar al seu Pare del cel que apartés el calze de la mort dels seus llavis.
Aquella és una pèrdua que mai es pot recuperar. Un destí que mai es podrà copsar. Una llum que mai trobaràs en cap rostre. Un oceà que mai es pot travessar.
Jesús besà les mans de la seva mare. Xiuxiuejà “Mare, eixuga les teves llàgrimes. Recorda que l’ànima de l’univers va desitjar una paraula que es va fer carn”.
Comentari: L'àngel de la tendresa maternal
La cançó-pregària del “Boss” ens
parla d'una relació molt especial: la de Maria amb el seu fill Jesús. Coneixes
alguna dona que estigui esperant una criatura? Doncs el temps d’Advent és també
el temps de deixar gestar a Déu dins nostre. L’evangelista Lluc ha estat
presentat sovint com el pintor de la Mare de Déu, perquè al llarg del seu
evangeli i del llibre dels Fets dels Apòstols Maria acompanya a la comunitat de
creients. Per viure millor aquests temps d’Advent i Nadal ens convé posar-nos,
com proposa Sant Lluc, ben a prop de Maria; participar amb ella de la seva
espera que és esperança per a tota la humanitat o pensar-nos com senzill un
ajudant en l’hora del part. Estant al costat de Maria estarem també al costat
del seu fill, ja sigui en la seva infantesa, mentre aprén els salms del rei
David com diu la cançó, o seguint-lo camí del calvari.
Treballant la cançó:
“Piropejant” a Maria
Hi ha una antiga tradició
espiritual entre els cristians que és la recitació o pregària de les lletanies
a Maria. Les lletanies són una mena de “piropos”, exaltacions, dedicats a la
Mare de Déu a mode de pregària d’intercessió. Algunes vegades es preguen de
forma autònoma i d’altres s’afegeixen al rés del rosari. Si feu l’activitat en
grup, proposo que cadascú, a partir de la cançó d’en Bruce, pensi i porti al
seu cor la figura de Maria i redacti una nova lletania a mode de lloança de la
Mare de Déu. Després es poden escriure totes les lletanies en un paper i
resar-les acabant amb un Avemaria. També es pot optar per cercar les lletanies
“de tota la vida” i resar-les en grup o en solitari.
Recurs complementari:
Com un nen a la falda de la mare (Sl 131)
En la primera estrofa de la cançó
es parla dels salms del rei David, que Jesús deuria haver aprés de ben petit a
casa. El salm 131 és, segurament, el que millor expressa la tendresa d'un Déu
Pare-Mare.
Títol: Peace on Earth
(Pau a la Terra) / Autor: U2 / Àlbum: All that
you can’t leave behind /
Vídeo (amb lletra en anglès): (clica imatge)
Lletra en català:
El Cel a la terra. El necessitem ara. Estic cansat de tot això que ens envolta. Cansat de la pena. Cansat del dolor. Cansat de sentir una i altra vegada. Que hi haurà Pau a la terra
On vaig créixer. No hi havia molts arbres. On hi eren els vam tallar. I els vam usar contra els nostres enemics. Diuen que del que et burles segurament et dominarà. I esdevens un monstre perquè el monstre no et destroci.
Ja hem anat massa lluny. Vas dir que si entres amb força no surts malmès.
Jesús, podries prendre’t el temps de tirar un cable a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra
Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals
viuen al terra. Pau a la Terra. Sense quis ni perquès. Ningú plora com plora una mare. Per la pau a la Terra
Mai ella va poder dir-li adéu. Veure el color en els seus ulls. Ara ell està entre la brutícia. Aquesta és la pau a la Terra
Estan llegint noms per la ràdio. Tots els tipus que la resta de nosaltres mai coneixerem. Sean i Julia, Gareth, Ann
i Breda. Les seves vides són més grans, més grans que qualsevol gran
idea
Jesús, podries prendre’t el temps de llençar una corda a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra
Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals
viuen al terra. Pau a la Terra
Jesús, aquesta cançó que vares escriure. La lletra se’m queda a la gola. Pau a la terra
La escolto cada Nadal. Però "esperança" i "història" no rimen. Així que de què serveix. Aquesta Pau a la Terra?
Pau a la Terra (3)
Comentari: La Pau té rostre
Els noms de Sean, Julia, Gareth,
Ann i Breda que apareixen a la cançó són algunes de les víctimes de l'atemptat
terrorista de Omagh (Irlanda del Nord), amb això en Bono ens recorda que
"la pau" abstracta per la que preguem té rostres i noms concrets que
passen pel davant de qualssevol idea, de qualssevol "-isme" (comunisme, nacionalisme...).
No hi ha hagut cap idea que hagi donat la vida per nosaltres, però sí que hi ha
hagut una persona, amb un nom concret, que ho ha fet: Jesús, el príncep de la
pau.
El temps de Nadal és un temps per demanar que el cel baixi a la terra, tal com demana la cançó, encara que sempre
sembli impossible. El temps de Déu és un temps de pau, un espai sagrat que posa
entre parèntesi els conflictes del món. Així va passar la nit de Nadal de 1914
quan, a les trinxeres de la primera guerra mundial, en contra del parer dels
seus superiors, els soldats alemanys i els britànics van cantar nadales i es
van intercanviar regals. El soldat enemic passava a ser un rostre concret i
amable més enllà de la seva pertinença a un bàndol o a l’altre. És aleshores
quan es torna a fer realitat la salutació de l’àngel als pastors: “Glòria a Déu
a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14)
Treballant la cançó: La pregària de les “pàgines grogues”
Abans de l’aparició dels
cercadors virtuals en xarxa semblava que tot el que un necessitava estava
finament imprès al llibre de les “Pàgines grogues”. Allà hi era tot i tothom.
Proposo que la nit o el dia de Cap d’Any facis la “pregària de les pàgines
grogues”, sol o en grup. Necessites un bloc de paperets grocs autoadhesibles i
un bolígraf. Poc a poc, porta noms de persones conegudes a la memòria. Escriu
el nom de cadascun d’ells al paper groc i desitja-li pau pel recent any.
Després, ves enganxant els paperets a la paret o a un mural on hi hagi
representada la imatge de Jesús. Pots dedicar-hi tot el temps que creguis
necessari i acabar amb un Parenostre.
“Ho sento, però jo no vull ser un
emperador, aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquerir a ningú,
sinó ajudar a tots si fos possible: jueus i gentils, blancs o negres. Hem d'ajudar-nos
els uns als altres. Els éssers humans som així, volem fer feliços als altres,
no fer-los desgraciats. No volem odiar, ni menysprear a ningú. En aquest món hi
ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.
El camí de la vida es lliure i
maco, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat
barreres d’odi, ens ha empentat fins la misèria i les matances. Hem progressat
molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El maquinisme,
que crea abundància, ens deixa en la necessitat. Els nostres coneixements ens
han fet cínics; la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem massa i sentim
molt poc. Més que màquines necessitem humanitat; més que intel·ligència tenir
bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.
Els avions i la ràdio ens fan
sentir més propers. La veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat
humana, la germandat universal que ens uneixi a tots nosaltres. Ara mateix la
meva veu arriba a milions de éssers de tot el món, a milions d’homes
desesperats, dones i nens, víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i
empresonar a gent innocent. A tots els que em puguin escoltar els dic: no
desespereu. La dissort que patim no és més que la passatgera cobdícia i
l’amargura d’homes que temen seguir el camí del progrés humà. L’odi dels homes
passarà, cauran els dictadors i el poder que tragueren al poble es reintegrarà
al poble, i, així, mentre l’home existeixi, la llibertat no decaurà.
Soldats, no us rendiu a aquest
homes que, en realitat, us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres
vides i us diuen el que heu de fer, de pensar i de sentir. Us mengen el
cervell, us enceben, us tracten com a ramat i com a carn de canó. No us lliureu
a aquests individus inhumans, homes màquines amb cervells i cors de màquines.
Vosaltres no sou màquines, no sou ramat, sou homes!. Porteu l’amor de la
humanitat al vostre cor i no l’odi. Només els que no estimen odien; els que no
estimen i els inhumans.
Soldats, no lluiteu per
l’esclavitud sinó per la llibertat. En el capítol 17 de Sant Lluc es llegeix:
“El regne de Déu està dins de l’home. No d’un home, ni d’un grup d’homes, sinó
en tots els homes”.
Vosaltres teniu el poder, el
poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble,
teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica, de convertir-la en una
aventura.
En nom de la democràcia, fem
servir aquest poder, actuem tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble
que garanteixi als homes una feina, a la joventut un futur i a la vellesa
seguretat. Amb la promesa d’aquestes coses, les feres arribaren al poder, però
mentiren; no han complert les seves promeses ni mai les compliran. Els
dictadors són lliures només ells, però esclavitzen al poble. Lluitem ara per
fer realitat allò promès. Tots a lluitar per alliberar el món, per enderrocar
barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem
per el món de la raó, un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots
a la felicitat. Soldats... en nom de la Democràcia, hem d’unir-nos tots.
Hanna, pots escoltar-me? Siguis on siguis, mira amunt,
Hanna. Els núvols s’allunyen, el sol esta sortint, anem sortint de les tenebres
cap a la llum, caminem cap a un món nou, un món de bondat on els homes
s’elevaran per sobre de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat. Mira amunt
Hanna! A l’ànima dels homes se li han donat ales i per fi ha començat a volar!
Estan volant cap l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al
futur, un gloriós futur, que et pertany a tu i a mi; a tots!!. Mira amunt,
Hanna, mira amunt!!”
Títol: Niño
soldado / Autor: Ska-P / Àlbum: Que corra
la voz
Vídeo (clica imatge)
Lletra:
Fui a nacer donde no hay nada, tras esa línea que separa el bien del mal. Mi tierra se llama miseria, y no conozco la palabra libertad. Fui secuestrado en una guerra, torturado y preparado para matar, me han convertido en una bestia, soy solo un niño que no tiene identidad.
Me han obligado a disparar, me han enseñado como asesinar, me han obligado a mutilar, en un infierno terrenal
Eh no, tu indiferencia no tiene perdón. ¿Quién te robó el corazón? No te levantes del sillón. Eh no, tu indiferencia no tiene perdón. ¿Quién te robó el corazón? Apaga la televisión
Una pistola en mi cabeza, me está obligando a asesinar a mi papa, soy una máquina de guerra, mi dedo aprieta ese gatillo sin mirar.
Me han obligado a disparar...
Eh no, tu indiferencia no tiene perdón...
Comentari: La infància robada
"Havíem de caminar durant
dies. A la nit, havia d'assaltar pobles per aconseguir una mica de menjar. A
l'octubre, vaig prendre part en l'atac contra Uvira. Va ser horrible. Tenia por
i no volia matar ni que em matessin. Després de l'atac, vaig abandonar l'arma i
vaig fugir." (Testimoni d'un nen soldat implicat en el conflicte de la
República Democràtica del Congo)
Segons Amnistia Internacional,
cap a principis del s.XIX, en més de 35 països d’arreu del món, s’estima que hi
havia entre 300.000 i 500.000 menors obligats a formar part d'exèrcits
estatals, forces paramilitars, milícies civils i grups armats d'oposició. La
infància ha estat sovint presentada per poetes i filòsofs – des de Rilke a
Nietzsche - el refugi de la innocència o
la pàtria de la llibertat. És una etapa de la vida durant la qual, en la seva
vulnerabilitat, atresorem bons records que ens han de servir per més endavant.
Pervertir la infància,
trencar-la, és atemptar contra la dignitat humana. No només degrada al conjunt
de la humanitat sinó que, a més a més, destrueix la possibilitat d’accés a Déu:
“Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi
entrarà pas” (Mc 10,15). El temps d’Advent i de Nadal és una oportunitat per
tornar a la infància, per fer-nos nosaltres també vulnerables i reconèixer-nos
com infants necessitats amb els més necessitats.
Treballant la cançó: Retornar a la infància
“Sapigueu que no hi ha res de més
noble, de més fort, de més sa i de més útil a la vida que un bon record,
sobretot si ve de la primera edat, sobretot de la casa pairal. Us parlen molt
de la vostra educació; ara bé, un record sant, conservat des de la infància, és
potser la millor educació.” (Dostoievski. Els germans Karamàzov)
Proposo un recorregut per la
pròpia infància a partir del teu àlbum de fotografies. Si es treballa en grup,
es pot demanar que cada membre porti tres fotografies significatives de la seva
infància relacionades amb el que l’escriptor rus F. Dostoievski anomenava
“sants records”. Compartiu per què heu escollit aquestes fotografies i quin
“tresor” amaguen. Després, plantejeu-vos què està a les vostres mans perquè
aquest Nadal els infants que coneixeu puguin fer provisió de bons records: des
de la participació en campanyes de recollida de joguines, disfressar-vos per la
cavalcada dels Reis Mags o simplement passar una estona amb ells al parc.
Recurs complementari:
Déu, un infant refugiat que camina pel
desert (Mt 2,13-15)
Durant la guerra civil a Síria va
haver-hi una fotografia que va rodar el món: un infant sol caminant pel desert
que havia perdut a la seva família pel camí. Aquest és un de tants casos en un
món on la ONGD Entreculturas afirma que hi ha més de 41 milions de refugiats i
desplaçats interns. El Déu de la Bíblia també coneix l’exili, fins i tot Jesús
mateix va ser un infant que va travessar el desert per viure exiliat a Egipte:
“Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del
Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva't, pren el nen i la
seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè
Herodes buscarà l'infant per matar-lo. Josep es llevà, prengué de nit el nen i
la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes.
Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: d'Egipte he
cridat el meu fill.”
Títol: Jesus
(Jesús) / Autor: Queen / Àlbum: Queen 1 / Lletra en anglés.
Lletra en català:
I quan el vaig veure en la multitud. Molta gent s’ajuntava al seu voltant. Els captaires cridaren els leprosos el sol·licitaren L’home vell no va dir res. Només romania prop seu
Tots van a veure el Senyor Jesús, Tots van a veure el Senyor Jesús, Tots hi van
Llavors arribà un home, va caure als seus peus. Impur!" va dir el leprós i va fer sonar la seva campana. Va sentir el palmell de la seva mà tocar el seu cap. Vés-hi ara, vés-hi ara, ets un nou home.
Tots van...
Tot va començar amb els tres Reis Mags. Van seguir una estrella que els va portar a Betlem. I van donar a conèixer per tota la terra. Que ha nascut el líder dels homes
Tots van... (2)
Comentari: Ha nascut el líder dels homes!
Els tres reis mags d’orient representen,
per una part, la recerca de Déu dels diferents pobles i cultures de la Terra i,
per altra, la recerca de Déu per part de la raó i la saviesa humanes. Malgrat
aquest relat tan popular, el lideratge de Jesús no és evident. A primera vista
la seva és la història d’un fracassat que no aconsegueix els seus objectius,
sent rebutjat i mort en soledat com un blasfem i un criminal a la creu. Qui
voldria un líder així? És una bogeria als ulls de la raó i un escàndol als ulls
de la fe (1Cor 1,23).
Aleshores, si el lideratge de Jesús no
segueix la lògica humana, com és que encara dos mil anys després encara
celebrem el seu naixement? És aquest el líder que esperava la humanitat? Sí,
perquè segueix la lògica de Déu. Quan li preguntaven a Jesús si ell era el
messíes esperat, ell feia referència al que havien dit els profetes: “L'Esperit
del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la
bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn
de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del
Senyor” (Lc 4,16-30)
Treballant la cançó: Ets un líder?
El text que tens a continuació et pot
donar pistes de com es pot ser un bon líder des de l’Evangeli. Transforma cada
frase condicionada en una pregunta i obtindràs un bon test per valorar-te.
“Si ets pacient i comprensiu,
Si deixes parlar als altres i escoltes de veritat;
Si procures entendre el seu missatge i et poses en el seu lloc;
Si no et consideres un mestre, sinó tan sols un caminant;
Si et sents tan pobre que tot ho esperes de tots;
Si no et creus destinat a donar el darrer toc, sinó, més aviat, consideres
que la veritat no es diu però que es construeix entre tots;
Si no t’importa que els teus plans siguin rebutjats, és a dir, que siguin
els altres els que et facin la planificació;
Si no vols tenir el blat en el sac i ben lligat, i creus que caminant es fa
camí;
Si no cerques la teva perfecció individual (doncs mai és possible
assolir-la), sinó que creus que ningú es salva sol com tampoc es condemna sol;
Si et sents solidari de tots els qui pateixen encara que no semblin qüasi
ni persones (doncs hi ha moltes maneres de no viure com una persona) i lluites
per alliberar-los juntament amb molts d’altres;
Si no t’irrites i deseperes perquè els altres veuen les coses d’una manera
diferent ans, al contrari, sempre els justifiques;
Si als qui no t’entenen no els guardes rancunia simó que, més aviat, els
aculls amb tendresa;
Si ets capaç d’excusar-ho tot, de disculpar-ho tot, però t’esforçes per
crear al teu voltant un clima de crítica intel·ligent;
Si ets capaç de creure en tots;
Si ets capaç d’esperar en les possibilitats de canvi que resten en tu
mateix i en els altres;
Si ets capaç de confiar en Déu, malgrat no entenguis els seus camins;
Si ets capaç d’estimar sempre...
FES EL QUE ET DÓNI LA GANA, EL QUE VULGUIS, EL QUE T’ABELLEIXI, EL QUE MÉS
ET FRAPI !!!
I benaurat seràs si tens la mania de fer feliços als altres, millor dit, si
et sents feliç sent l’acompanyant en la recerca del seu propi camí i llur
felicitat... (doncs l’experiència no es pot transmetre. Cadascú se l’ha de fer)
(basat en 1 Corintis 13, 4-7. Extret del Tractat de Teologia Pastoral d’en
Ramon Prat)
Recurs complementari:
Retrat d’un líder atípic
"Va néixer en un poblet, fill d'una dona del camp.
Va créixer en un altre poblet on va treballar de fuster fins
que va tenir 30 anys.
Després, i durant tres anys, va ser predicador ambulant.
Mai no va escriure cap llibre.
Mai no va tenir un càrrec públic.
Mai no va tenir família o casa.
Mai no va anar a la universitat.
Mai no va viatjar a més de tres-cents quilòmetres del seu
lloc de naixement.
Mai no va fer res del que s'associa amb la grandesa.
No tenia més credencials que ell mateix.
Només tenia trenta-tres anys quan l'opinió pública es va
tornar en contra seu.
Els seus amics l'abandonaren.
Va ser entregat als seus enemics, i en van fer mofa en un judici.
Va ser crucificat entre dos lladres.
Mentre agonitzava preguntant a Déu per què l'havia
abandonat,
els botxins es van jugar els seus vestits, l'única possessió
que tenia.
Quan va morir fou enterrat en una tomba prestada per un
amic.
Han passat vint segles, i avui és la figura central del
nostre món,
factor decisiu del progrés de la humanitat.
Cap dels exèrcits que van marxar,
cap de les armades que van navegar,
cap dels parlaments que es van reunir,
cap dels reis que van regnar,ni tots ells junts,
no han canviat tant la vida de l'home a la terra com
aquesta Vida solitària." (anònim)
(Ecoparròquies) LA CORONA D’ADVENT és un element simbòlic de l’advent que
s’ha convertit en un objecte més de la decoració nadalenca
a les nostres llars, sense que
moltes famílies en coneguin el seu significat:
La seva forma
circular, que no té ni principi ni fi, evoca l’eternitat.
Els elements naturals
que la formen simbolitzen l’esperança i la vida.
Les quatre espelmes
simbolitzen la llum enmig de les tenebres.
El color vermell significa l’amor de
Déu.
En el camí de preparació de Nadal, que es fa durant l’advent, les espelmes
es van encenent, una a una cada diumenge, com a signe de la llum que porta Jesús
a la vida de cada persona. Immersos en un estildevida aferratalescoses materialselsignesvanperdentel seusentit. L’estil de vida
consumista, que posa l’accent en coses externes i materials, ens fa cada vegada
mésimpermeablesalmissatgedelagratuïtat,deldoidelagràciadeJesús quevolfer-se present en la nostra
vida. Inconscientment,eldesigdecomprarideconsumir que, paradoxalment,
s’accentuaenles festes nadalenques, ha colonitzat molts
aspectes i molts costums de la nostra vida. PeraixòenaquestAdvent,tempsdepreparacióperalavingudadeJesús,elSalvador, us proposem recuperar amb força aquest
element simbòlic, en el sí de la nostra llar, perquè ens ajudi a revisar i a
canviar el nostre estil de vida. Usanimema preparar una corona
d’advent amb elements naturals: branquillons,fulles seques,pinyes,pomes,rodanxesdetaronjaollimonaseques...(aneu moltencomptedeno malmetre cap planta i
sobretot no agafar molsa, boix grèvol o galzarà perquè són espècies en perill i
estan protegides).Podeu encendre un ciri cada diumenge i fer una pregària per
enfortir el nostre compromís vers un estil de vida diferent que realment
prepari el nostre cor i el nostre entorn per rebre Jesús i el seu evangeli.
(Clica imatge per accedir a pdf sobre la Corona d'Advent)
“Davant del pessebre, la ment espontàniament va a quan érem infants i esperàvem amb impaciència el temps per a començar a construir-lo. Aquests records ens porten a prendre novament consciència del gran do que se'ns ha donat en transmetre'ns la fe; i al mateix temps ens fan sentir el deure i l'alegria de transmetre als fills i als nets la mateixa experiència. No és important com es prepara el pessebre, pot ser sempre igual o modificar-se cada any; el que compta és que aquest parli a la nostra vida. En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l'amor de Déu, el Déu que s'ha fet nen per a dir-nos com és a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició.”
Us convidem a llegir-la i us oferim aquest material per ajudar les famílies a viure un Nadal allunyat de la febre consumista, que desdibuixa el seu autèntic sentit, i a descobrir amb els infants allò profund que s’amaga darrere els senzills elements del pessebre.
EL LLIBRE: "ARA QUE FEM EL PESSEBRE..."
Aquest llibre de la col·lecció “Hola Jesús, hola Déu!” de l’editorial Claret ens pot ajudar a descobrir el misteri de Nadal amb els infants.
