Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



diumenge, 28 de febrer del 2021

Demaneu, i Déu us donarà

Demaneu pau i se us donarà tendresa.
Demaneu amor i se us donaran noms.
Demaneu missió i se us donarà un camí.
Demaneu trobada i se us donaran paraules.
Demaneu escola i se us donarà un Mestre.
Demaneu justícia i se us donaran causes.
Demaneu veritat i se us donaran preguntes.
Demaneu poder i se us donarà una tovallola i un gibrell.
Demaneu descans i se us donarà un amic.
Demaneu valor i se us donarà una creu
Demaneu passió i se us donaran tempestes
Demaneu alegria i se us donarà benaurança.
Demaneu saviesa i se us donarà memòria.
Demaneu força i se us donarà esperança.
Demaneu llibertat i se us donarà Resurrecció.

Original: "Pedid y se os dará" (José María Rodríguez Olaizola)

divendres, 26 de febrer del 2021

Claus de la porta. Contes amb valors 23

Hi havia un nen que tenia molt mal geni. El seu pare li va regalar una caixa de claus i li va dir que cada vegada que perdés el control havia de clavar un clau al darrere d’una porta.

El primer dia, aquell nen va clavar trenta claus. Al cap de pocs dies, aprengué a controlar la ràbia i la quantitat de claus disminuí.

El seu pare li  suggerí que, per a cada dia que aconseguís controlar-se, arranqués un clau.

- Pare, ja he tret tots els claus- un dia pogué explicar.

- Has fet bé, però fixa’t en els forats que han quedat a la porta. La porta mai no tornarà a ser la mateixa. Quan dius quelcom amb ràbia, deixes una cicatriu com aquestes.

- Perdona’m si alguna vegada he deixat un “forat” a la teva porta.

Ens preguntem:

  • Què em suggereix aquest diàleg del pare i el nen geniüt? 
  • Recordo cap moment en què hagi perdut el control de mi mateix? Com es viu? 
  • Com hem de reaccionar quan algú es descontrola? 
  • Puc seguir alguna estratègia per a mi mateix?

Ressò Bíblic:

Crèixer:

Lluís V. , de 68 anys, enllitat en una residència, rep la meva visita. Tan sols ens havíem saludat una vegada, ara fa 10 anys. Només d’entrar, m’identifica amb un somriure generós. Davant la meva sorpresa, deixa anar: “Josep, jo només guardo el record de les persones lluminoses. Les altres se m’esborren a l’instant”.

Nelson Mandela, Premi Nobel, privat de llibertat durant 27 anys, des de la presó, expressava així:

“[…] La celda de la cárcel es un lugar idóneo para conocerte a ti mismo…, La honradez, la sinceridad, la sencillez, la humildad, la generosidad sin esperar nada a cambio, la falta de vanidad, la buena disposición a ayudar al próji¬mo (cualidades muy al alcance de todo ser) son la base de la vida espiritual de una persona… La celda te da la oportunidad de analizar a diario toda tu conducta, de superar lo malo y de poten¬ciar lo bueno que hay en ti. A tal efecto, meditar con regularidad (digamos que unos quince minutos al día antes de acostarte) puede resultar muy fructífero. Al principio, te puede parecer difícil definir los aspectos negativos presentes en tu vida, pero al décimo intento puede reportarte muchas recompensas. No olvidemos nunca que un santo es un pecador que simplemente sigue esforzándose”. (Presó de Kroonstad,  1-2-975).

Valors: Dignitat - Esforç - Perdó

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

dimecres, 24 de febrer del 2021

Desertar l'escola (una proposta quaresmal)

D’acord, aquestes línies no volen motivar la desmobilització sense permís de la pastoral educativa; més aviat tot el contrari. Tampoc pretenen l’abandonament d’uns espais sacres, sovint poc freqüentats, per part de la comunitat educativa. Menys encara “fer pila” i no anar a classe!. Desertar pot tenir una altra accepció des de l’espiritualitat cristiana pròpia dels temps quaresmals: fer de la realitat escolar un lloc de trobada amb el transcendent.

Prenent de referència el món de la parella, desertar pot ser un convit a tornar als arkhetopos, els “llocs de sentit” o enamorament, de la relació amb el Crist. En els paisatges bíblics, el desert és presentat pels profetes com el lloc de retrobada amb el Déu de l’Aliança, com una oportunitat per reprendre aquella relació de Déu amb el seu Poble (Os 2,16-17). Desertar és, en els neologismes del Papa Francesc, “primerejar” (Evangelii Gaudium 24): sortir al desert secular de la indiferència i presentar a les aules, potser per primer cop a oïdes i cors de molts alumnes, la persona i missatge de Jesús.  

El desert és el lloc del silenci, però en el silenci es poden escoltar moltes coses!. En el batibull de l’aula potser el professor voldria recordar que el primer manament és precisament aquest: Escolta! (Dt6,4: «Escola Israel, el Senyor és el nostre Déu»). Desertar l’escola és mantenir l’escolta atenta a les realitats més silenciades; tant les internes de cada l’alumne, com les de la pròpia institució, o les que resten fora de la seguretat perimetral del centre.

Desertar, finalment, és disposar-se a ser avaluats. Si «l'Esperit empenyé Jesús cap al desert» (Mc 1,12-13), també la quaresma pot ser una posada a prova de l’acció evangelitzadora de les escoles cristianes. En el silenci, a semblança de les temptacions del desert, podem preguntar-nos si no hem reduït la pastoral educativa a l’oferiment de pans, la seducció emocional, o la continuïtat de dinàmiques de poder. Cal “desertar l’escola” per despertar a la Bona Nova.

dilluns, 22 de febrer del 2021

Xerrada quaresmal per a docents: "No ens salvem sols. Necessitem la tendresa de Sant Josep". Mns. Antoni Vadell

PONÈNCIA: "NO ENS SALVEM SOLS. NECESSITEM LA TENDRESA DE SANT JOSEP"

BISBE ANTONI VADELL
DIA: DIVENDRES, 27 DE FEBRER
HORA: 18.00 h

SADiM: Servei d'Acompanyament en el Dol i la Malatia, també per a les escoles

La situació actual de pandèmia ens posa cara a cara amb els processos de comiat i de dol. De les poques coses que tenim tota la humanitat en comú i assegurades és la mort. Amb tot, la defugim. Els professionals de l’educació feu mans i mànigues per acompanyar infants i joves en aquests processos. Viviu a l’aula els greuges psicoemocionals que desgavellen l’estabilitat d’alumnes i famílies. En primera línia us n’arriben les conseqüències i se us demana vetllar per l’acompanyament integral dels nois i noies, obert també a la seva dimensió espiritual i religiosa.

Conscients de l’exigència i de la intensitat emocional que comporta gestionar els grups classe en aquests moments, i que en moltes escoles no es disposen dels recursos adients de personal o de formació necessaris, oferim el nostre servei SADiM (Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia) per externalitzar i vehicular aquestes situacions.

Els qui viuen aquests dols, físics o no, passen per moments d’una sensibilitat que sovint els porta a preguntar-se pel sentit de tot plegat i els pot obrir a la pregunta també pel transcendent. Des del Servei estem oberts a acompanyar aquests moments, amatents a les escletxes per on l’Esperit pot parlar, oferint eines per educar en els processos de dol i per expressar-los ritualment en clau cristiana, si s’escau.

El SADiM es un servei impulsat per l’Arquebisbat de Barcelona, amb la col·laboració i de la Fundació Acompanya Ca n’Eva. Ofereix, de manera gratuïta, programes d’atenció al dol i als processos de malaltia especialment complexos tant de forma individual com en grup, presencial o a distància.

divendres, 19 de febrer del 2021

Cementiri. Contes amb valors 22

Dos amics es retroben. Un d’ells, tot molest, comenta:

- La meva mare truca molt per telèfon per demanar-me que la vagi a veure. Hi vaig poc. Ja saps com són els ancians: sempre repeteixen el mateix! Vaig carregat de compromisos.

- Jo, en canvi –li diu el seu company–, parlo molt amb la mare. Cada vegada que em trobo baix de forma la vaig a veure; em fa sentir millor.

- Caram! Ets millor que jo.

- No, soc igual que tu –respongué amb tristesa–. Visito la meva mare al cementiri. Mentre vivia, jo tampoc l’anava a veure. No saps com la busco, ara que l’he perdut. Per si et pot servir la meva experiència, conversa amb la teva mare ara que encara la tens. No esperis que ja sigui al cementiri perquè allà la reflexió dol fins al més íntim d’un mateix, ja que no podràs fer el que vas deixar pendent i serà un buit que mai no podràs omplir. No permetis que et passi el que em va passar a mi.

Ens preguntem:

  • Creus que és exagerada aquesta anècdota? Com vivim o hem viscut la relació amb els pares o avis?. 
  • Encara hi som a temps? De quina manera?

Ressò Bíblic:

Crèixer:

Per Tots Sants, molts tenim el costum d’anar al cementiri en família i sense pressa. A les mans, un ram de flors, un filferro, un martell, un drap... i poca cosa més. Bé, sí, i molt més: un record gratificant del pare, de la mare, de l’avi i de la iaia... I tots mans a l’obra: un treu les flors pansides de la làpida, l’altre neteja la pols, l’altre reforça un clau, l’altre hi entortolliga el filferro per enganxar-hi el ram de flors... Fem un semicercle, silenci, records emotius, una llàgrima que no acaba de sorgir, un parenostre, més silenci... No sé per què, però ressona en el meu interior el Santa nit, plàcida nit, com si em trobés davant d’aquell pessebre familiar nadalenc en el qual cadascú, amb la seva creativitat, hi ha posat, com cada any, el seu “granet de sorra”: suro, pedres, molsa, estrella, Maria, Josep, el Nen Jesús...

Però també és la crua realitat que sovint “passem” de persones que ens reclamen un gest d’amistat o d’humanitat fins que ja no les tenim entre nosaltres. Llavors tot són “corredisses” per corones, lamentacions, llàgrimes... “En vida, amic, en vida!”.

Valors: Acollida – Fidelitat – Amor

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.




dijous, 18 de febrer del 2021

Activa't amb Jesús - 1r de Quaresma B

 


20% de descompte per docents de la FECC al curs "Ciencia y fe en Diálogo" (Fac. Teologia)

 

Aprovéchalo: 20% Dto en el curso online de Ciencia y Fe en Diálogo

     

Te presentamos un curso online de

Ciencia y Fe en diálogo

Una oportunidad única para realizar nuestro curso online y sobre el diálogo entre ciencia y fe. 

Nueva edición Febrero 2021, dos cursos 100% online con y sin tutor


Nuestro curso se dirige a personas inquietas como tu, que quieren dar razón de su fe en nuestra cultura tan marcada por la ciencia. Si desarrollas un papel formativo dentro de la Iglesia Católica (profesor, catequista, sacerdote, religioso/a...) este curso te interesa. Este curso pone a tu alcance las respuestas elaboradas por los mejores especialistas en este diálogo de los últimos 30 años.


Con el patrocinio del Consejo Pontificio de la Cultura, el curso está reconocido como formación permanente para el profesorado no universitario de acuerdo con la orden ENS/248/2012 (DOGC 6205).

Agradeciendo tu interés te ofrecemos una promoción de inscripción


INFO CURSO 1  DESCUENTO del 20%

INFO CURSO 2  DESCUENTO del 20%

(cliqueu imatge per accedir a pàgina web)



dimecres, 17 de febrer del 2021

El patrimoni sacre, una eina pedagògica a l’abast de les escoles

 (CR) És ja un tòpic parlar d’innovació en els espais d’aprenentatge, així com de la recerca d’una relació més oberta i dialogant de les escoles amb els equipaments culturals propers. Malgrat tot, la relació dels centres educatius amb el patrimoni sacre sol ser un territori inexplorat que presenta grans possibilitats pedagògiques a l’espera de ser posades en pràctica. Si l’educació ha de facilitar la integració de les noves generacions a la cultura pròpia de Catalunya i, atès que més del 70% del patrimoni cultural català és de temàtica sacra, s’entén que la coneixença del patrimoni sacre és una eina d’inclusió cultural de primer nivell.

Elisenda Almirall, tècnica del Departament de Patrimoni de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i coordinadora de continguts de Catalonia Sacra, interrogada sobre què aporta a l’aprenentatge escolar el patrimoni sacre, indica: “Diferents èpoques, naturaleses i valors convergeixen en el patrimoni sacre. Apropar-nos a ell ens dóna l’oportunitat de poder redescobrir una realitat molt present en els nostres pobles i ciutats. Aquest patrimoni, ple de vida, esdevé una porta de reflexió i diàleg també pels infants i joves i conèixer-lo permet oferir noves mirades sobre el passat, el present i el futur”.

Constatant aquest camí a recórrer conjuntament entre agents de patrimoni sacre i agents educatius, han aparegut dues formacions en col·laboració amb Catalonia Sacra, l’entitat de promoció i difusió del patrimoni sacre dels bisbats amb seu a Catalunya, adreçades especialment a docents, tant de l’escola pública com de la concertada. La més propera en el temps, i que s’inicia aquest mes de febrer, és la formació Visitar una església: àmbits, raons i evolució, dins del Programa de formació pastoral de l’Escola Cristiana. Es tracta d’una formació de 15 hores online de forma asincrònica, és a dir, sense haver-se de connectar a una hora determinada, sinó que l’alumne va seguint els continguts al seu propi ritme. La segona formació, amb el títol “Entendre una església” i d’una hora i mitja de durada, s’insereix com una de les quatre unitats didàctiques de la XVa Jornada de mestres i professors de Catalunya i Andorra, que enguany es presenta a mode de formació online gestionada a través de l’ISCREB. 

Aquestes dues formacions compten amb l’Elisenda Almirall i, en la de “Visitar una església”, també amb en Dani Font, Coordinador de Catalonia Sacra, i el  Marc Sureda, Conservador del Museu Episcopal de Vic i Director de l’ISCR-Vic.



Quaresma: un temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat (Papa Francesc)

Estimats germans i germanes, 

Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seva passió, mort i resurrecció, per a complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit profund de la seva missió i els exhorta a associar-s’hi, per a la salvació del món. 

Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals, recordem Aquell que «s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu» (Fl 2,8). En aquest temps de conversió renovem la nostra fe, saciem la nostra set amb l’“aigua viva” de l’esperança i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist. La nit de Pasqua renovarem les promeses del nostre Baptisme, per a renéixer com a homes i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant. No obstant, l’itinerari de la Quaresma, igual que tot el camí cristià, ja es troba sota la llum de la Resurrecció, que anima els sentiments, les actituds i les decisions de qui desitja seguir Crist. 

El dejuni, la pregària i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seva predicació (cf. Mt 6,1-18), són les condicions i l’expressió de la nostra conversió. La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor vers l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (la pregària) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant. (seguir llegint)



Oberta la inscripció a la 14a Jornada de Pastoral Educativa

Amb el lema co[n]VID[A]. He vingut perquè tinguin vida a desdir (Jn 10,10), s’obre la inscripció a la 14a Jornada de Pastoral Educativa (JPE) del curs 2020-21. Enguany, la 14a JPE també és diferent. Es realitzarà online al llarg de la setmana del 15 a 21 de març a través de la plataforma Moodle de la FECC.
 
El dilluns 15 de març s’obriran els continguts asincrònics, mentre que les activitats en directe es reserven per a la franja horària de les 10.45 fins a les 13.30 del divendres 19 de març.
 
Des del Departament de Pastoral de la FECC encoratgen tota la comunitat educativa a la participació en unes JPE que són d’especial interès ateses les circumstàncies sociosanitàries actuals.

Vegeu el PROGRAMA / Descarregeu DÍPTIC / Feu INSCRIPCIÓ



dimarts, 16 de febrer del 2021

Ja està disponible el butlletí "Llambregades de pastoral educativa" de febrer

Amb el títol
 Cendra enamorada, arriba el lliurament del butlletí Llambregades de pastoral educativa del mes de febrer. Aquest número vol ser una doble invitació: d'una banda, viure i proposar aquest temps litúrgic a tota la comunitat educativa i, de l'altra, animar a la participació a la 14a Jornada de Pastoral Educativa "co[n]VID[A]". Per això es poden enviar propostes i materials de quaresma a pastoralfecc@gmail.com i descarregar el díptic de la 14a JPE inserit en el butlletí. 
 
En el primer apartat de reflexió apareix l’article del Departament de Pastoral de la FEC, PDA. L’agenda quaresmal escolar, on es fa una semblança pedagògica entre els maquinaris electrònics que responen a aquestes sigles i la triple tasca quaresmal: Pregària, Dejuni i Almoina. Tot seguit, es presenten tres bones pràctiques de pastoral educativa. La primera, “KIDSQUESI”, parteix de l’àmbit de l’educació en el lleure vinculat amb les noves tecnologies i la comunicació per tal de cercar la participació dels infants en l’acció evangelitzadora dels centres d’esplai. Les dues següents, “Cartellera viva” i “Encesa solidària”, són recull de les bones pràctiques compartides durant les Trobades Territorials de Caps de Pastoral Educativa, que es van desenvolupar el passat mes de gener i on van participar més de 115 centres.  
 
Les dues pàgines següents canvien el format del butlletí per presentar-se com un díptic sobre la propera 14a Jornada de Pastoral Educativa, on hi ha inserit també el programa i l’enllaç a la inscripció per tal d’animar als agents de pastoral a imprimir aquestes dues pàgines i fer-ho córrer pels centres educatius; ja sigui en dos pòsters en forma dinA3 o bé imprimint-ho a dues cares en format dinA4 i plegar-ho per la meitat per tal de repartir-ho com a díptic.  
 
Segueix l’acostumat apartat de “Ciberllambregades”, on es fa ressò de diverses iniciatives de les delegacions episcopals de pastoral juvenil, materials d’animació musical, la XVa Jornada de mestres i professors de religió de Catalunya, la 11a convocatòria del Premi Armengol-Mir o articles de premsa d’interès. 
 
Finalitza aquest lliurament mensual amb l’oferta formativa amb inscripció oberta, tant els dos cursos de la FECC -“Visitar una església”, en col·laboració amb Catalonia Sacra, i “Mou la noviolència en l’educació”, en col·laboració amb Cristianisme i Justícia-, com també la darrera formació del programa “Capgirem l’àrea de religió”, que ofereixen conjuntament l’ISCREB i la FECC per a professors de religió: “Escape-church. Com aplicar la pedagogia dels escape-rooms a l’àrea de religió”.
 
Esperem que llambregueu a gust. 

PDA, l’agenda quaresmal escolar

D’acord, les sigles PDA poden equivaldre a moltes coses, com ara les paraules angleses Personal Digital Assistant, que eren aquells exitosos microordinadors a mode d’agenda electrònica extingits amb l’arribada dels telèfons intel·ligents. La PDA escolar d’avui ens remetria a tres accions pròpies de l’agenda cristiana i la quaresma: Pregària, Dejuni, Almoina. Potser poden resultar paraules estranyes a bona part de la comunitat educativa, així que anem a desgranar-les per implementar-les en l’agenda del quotidià quaresmal.

La pregària és l’obertura de l’ésser a Aquell qui és la Vida. Ja la filòsofa Simone Weil afirmava que «La clau d'una concepció cristiana dels estudis és que la pregària està feta d'atenció». Segons ella, estar atenta a un problema de matemàtiques o a l’estructura i sentit d’un poema és  pregària perquè implica la sortida d’un mateix vers quelcom que transcendeix la persona, semblant a l’orientació vers la llum del gira-sol. Treballar la pregària a l’escola per quaresma és capacitar a l’alumne per a l’escolta atenta, sortir d’ell mateix, albirar la llum d’un Déu que es dóna.

L’atenció demana silenciar estómacs que ens fan estar delerosos d’altres coses i ens condueix a la segona paraula de l’agenda quaresmal, el dejuni. L’escola també ha d’educar, a contracorrent, per saber-nos estar d’allò que no és essencial, és a dir, donar lucidesa als alumnes per identificar què és un accessori o un a mitjà i no caure així en la idolatrització d’imatges mentals o objectes.

Com bé recorda el text d’Isaïes, el dejuni, per ell mateix, sense atenció vers qui pateix, no “llueix” als ulls de Déu (Is 58, 3-12). Per això la tercera paraula de l’agenda quaresmal és l’almoina, que podem entendre com pràctica de caritat envers els més dissortats del planeta. Potser, així com vinculem el Nadal amb la campanya de recollida d’aliments, no és una mala idea vincular també la pràctica solidaria de l’escola – apadrinaments, campanyes amb ONGD’s, etc. – a aquest temps de quaresma. 

dilluns, 15 de febrer del 2021

"Capaç de conèixer, estimar i dialogar" article LaudatoSi de Mn. Carles Muñiz a Església Jove

Aquests dies he estat llegint els informes de la Fundación SM (@Fundacion_SM) i d’Oxfam – Intermon (@OxfamIntermon), i a través d’ells he pogut tenir una mirada respecte la joventut i el món que compartim. Penso que per a la nostra pastoral és bo que tinguem en compte que els moviments i associacions de defensa i protecció de la natura són dels més ben valorats per la joventut de Catalunya, amb un 7,39. Aquesta és una qüestió molt actual i té un fort ressò entre els adolescents i els joves, sobretot aquelles notícies a nivell internacional sobre l’emergència climàtica i les crides a actuar per part d’organismes supranacionals. No és només quan l’afectació és global, cal recordar que és una de les principals preocupacions en l’àmbit més local i proper de la joventut.
El capítol tercer d’aquesta Carta encíclica planteja una arrel humana de la crisi ecològica, perquè hi ha una manera d’entendre la vida i l’acció humana que s’ha desviat i que contradiu la realitat fins a danyar-la. Aquest capítol avança aprofundint en tres eixos: la creativitat i el poder de la tecnologia; la globalització del paradigma tecnocràtic; i la crisi i les conseqüències de l’antropocentrisme modern.
És just alegrar-se davant dels avenços tecnològics, i entusiasmar-se enfront de les àmplies possibilitats que ens obren aquestes constants novetats, perquè la ciència i la tecnologia són un meravellós producte de la creativitat humana donada per Déu. (seguir llegint)
Mn Carles Muñiz.
Delegat de joves. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. 



diumenge, 14 de febrer del 2021

VIa Jornada Interdiocesana d'animadors de pastoral juvenil: Despertar i acompanyar la crida vocacional

Benvolguts i benvolgudes,

Un any més, us proposem participar en la Jornada d’animadors!

DESPERTAR I ACOMPANYAR LA CRIDA VOCACIONAL

Serà dissabte dia 13 de març de 10h a 13.15h i serà totalment on-line, a través de la plataforma Zoom. 

El laic Fran Ramírez ens oferirà la xerrada marc i la Carla Vidal, jove catequista de LifeTeen de la parròquia El Masnou (Barcelona), mestre i estudiant d’Humanitats, ens farà un testimoniatge sobre el Beat Joan Roig.

A més, ens ajudaran donant-nos pistes sobre com despertar i acompanyar aquesta crida vocacional i facilitant-nos algunes de les eines que tenim a l'abast per fer-ho. 

La programació de la jornada:

  10.00 h. Acollida i benvinguda

  10.15 h. Pregària i introducció del bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo

  10.30 h. Xerrada marc a càrrec de Fran Ramírez

  11.00 h. Grups petits de reflexió

  11.45 h. Posada en comú

  12.15 h. Beat Joan Roig, màrtir d’ahir i de sempre a càrrec de la jove Carla Vidal

  12.45 h. Espai per les Delegacions

  13.00 h. Oració

  13.15 h. Comiat

No t'ho pensis més, apunta't aquí! Inscripcions obertes fins el diumenge 7 de març.

Les inscripcions són gratuïtes, però podeu fer un donatiu voluntari destinat a Església Jove al següent número de compte: ES33 0081 1200 0196 2203

Apunta'ta la Jornada d'animadors d'aquest curs!!! 


L'Equip del SIJ

"L'exemple de Natzaret". Discurs de Pau VIè a Natzaret (1964). Textos bàsics de pastoral educativa

Per “Crèixer en la fe”, ens fa molt profit situar-nos amb la imaginació en l’anomenada “vida oculta” de Jesús. Per això proposem la lectura de “L’exemple de Natzaret”, que va ser el discurs del Papa Pau VIè a Natzaret, el 5 de gener de 1964, en el que va ser el darrer dia del primer viatge contemporani d’un papa a l’estranger, a Terra Santa. (Recollit a Dalmau, Bernabé. Els millors textos eclesials de la litúrgia de les hores. CPL, 2020. Pg. 45-47)

«La casa de Natzaret és una escola en la qual es comença a conèixer la vida de Crist: és l’escola de l’Evangeli.

En ella, primer hi aprenem a veure, a escoltar, a meditar, a capir profundament la força, pregona i misteriosa, quehi ha en aquesta revelació del Fill de Déu, simplíssima, humilíssima i plena de formosor. Potser hi aprenem, fins i tot, sensen adonar-nos-en, a imitar-lo.

Aquí, certament, percebem la raó i el camí en el qual podem comprendre fàcilment qui és el Crist. Aquí aprenem, per damunt de tot, a considerar aquelles coses que es refereixen a la seva estada entre nosaltres i, en certa manera, ens l’expliquen, com és ara els llocs, els temps, els costums, la conversa, els ritus sagrats, tot allò, finalment, de què Jesús se serví per a manifestar-se en el món. Aquí tot té la seva significació.

Precisament aquí, en aquesta escola, ens adonem per què ha d’observar una dosciplina d’esperit el qui vol ser deixeble de Crist i seguir la doctrina de l’Evangeli.

Oh, com retornaríem de bon grat a la nostra infantesa, com voldríem confiar-nos novament a aquesta humil, però tanmateix sublim escola de Natzaret! Amb quina vehemència ens gaudiríem de reintegrar el nostre estudi a l’autèntica ciència de la vida al costat de Maria, per poder entendre la veritat de Déu!

Però aquí hi som només com a transeünts, i ens veiem forats a abandonar el desig de dur a terme el propòsit, mai acomplert del tot, de conèixer l’Evangeli en aquesta casa. Tanmateix no marxarem tan de pressa que no donem, com si fos d’amagat, unes monicions breus des d’aquesta casa de Natzaret.

Ella ens ensenya, de bell antuvi, el silenci. Tan de bo rebrotés en nosaltres l’amor al silenci, aquest hàbit mental admirable i sempre necessari, però més ara, quan la vida massa agitada de la nostra època ens veiem escomesos per tants estrèpits, per tants clamors i per tantes vociferacions! Oh silenci de Natzaret! Ensenya’ns a clavar-nos en els bons pensaments, a atendre les mocions interiors espirituals, a estar preparats per a escoltar sense error els consells secrets de Déu i les manaments dels mestres veritables! Ensenya’ns com en són d’imprescindibles i el que valen l’autèntica formació, l’estudi, la meditació, l’ordre personal i íntim en la vida, i l’oració que, en el seu secret, és vista només per Déu!

Aquí hi aprenem, a més a més, la manera de viure en família. Que Natzaret ens ensenyi què és la família, què és la seva comunió d’amor, què és la seva bellesa, nítida i greu, quines són les seves propietats, sagrades i inviolables, que ens demostri com ho és, de dolça, la institució de la família, que no hi ha res que pugui substituir; que ens il·lustri sobre la seva comesa fonamental en l’ordre de la societat.

Finalment, aquí coneixem la disciplina del treball. Oh mansió de Natzaret! Oh casa del fill de l’obrer! És principalment aquí que desitgem entendre i lloar la disciplina severa, però redemptora, del treball humà; volem afirmar aquí la dignitat del treball d’una manera tal que l’experimenti tothom; volem recordar, precisament sota aquesta teulada, que el treball no és un fi per ell mateix, i que extreu la seva llibertat i el seu honor no solament d’allò que hom anomena aspecte econòmic, sinó també d’aquelles altres coses per les quals s’adreça a un fi preclar; aquí volem anunciar la salvació als obrers de tot el món, i proposar-los un gran model, llur germà diví, profeta de totes les causes justes concernents a ells: ens referim a Crist, Senyor nostre.»

divendres, 12 de febrer del 2021

KIDSQUESI, Una nova proposta de l’Esplai Kids

L’esplai Kids va néixer ara fa 5 anys a la parròquia de sant Jaume de Salt al bisbat de Girona. Un nou esplai els dissabtes de 4 a 8 que és una proposta educativa i catequètica per els més de 150 infants i joves que hi participen. Durant els dissabtes a la tarda fem lleure, catequesi i la celebració de l’eucaristia Aquest treball pastoral juntament amb un equip privilegiat de monitors i catequistes ha transformat la parròquia i les vides dels notres “kids” que venen a la parròquia contents, s’hi senten com a casa i en paraules d’ells, és una segona família.

La pandèmia ens ha passat factura i les restriccions ens ha fet traslladar-nos a internet per a seguir acompanyant-los cada dissabte. És molt difícil viure el lleure per internet i encara més quan la situació econòmica i social d’una gran majoria de les nostres famílies és molt precària. Hem hagut d’inventar-nos de tot per què els infants i els joves es connectessin dissabte rera dissabte o que participessin de les colònies o dels campaments que hem anat fent l’estiu passat.

Aquest curs hem inaugurat una altre tipus de catequesi fruit del poc interès que provocava els materials que anàvem enviant per whattsapp. Ens donava la sensació que enviant tot aquell reguitzell de materials per pintar i els textos del diumenge les nostres famílies dedicaven temps a fer-ho. Ens auto enganyàvem, nosaltres quedàvem tranquils però els infants no feien catequesi. Ho vam solucionar amb la Kidsquesi una catequesi inspirada en parròquies dels Estats Units i del Canadà que fan programes infantils de qualitat per catequitzar els infants que formen part d’aquelles comunitats. Nosaltres d’una manera molt més senzilla fem uns vídeos de 18 minuts com a màxim on d’una manera divertida, presentat pels seus monitors, fem una catequesi del text bíblic del diumenge o d’una paràbola de l’evangeli tot finalitzant amb l’estil de pregària que fem quan l’esplai és presencial. Ens ha cridat l’atenció la resposta d’aquestes “Kidsquesis” ja que les famílies ens envien fotos dels seus fills i filles mirant-les per la televisió o l’ordinador.

Realment no podem comparar això a fer l’esplai i la missa tots junts però amb l’esplai virtual cada setmana i la kidsquesi en vídeo hem aturat el cop de la prohibició del lleure i de les activitats extraescolars de cap de setmana.

Al nostre país hi ha moltes persones que tenen molta inventiva i treballen moltíssim per a la pastoral, aprofitem-nos d’aquestes llambregades de pastoral per compartir tot el que estem fent per apropar els infants i els joves a Jesús.

Tant de bo la Kidsquesi de l’Esplai Kids de Salt us pugui fer un bon servei.

Mn. Jordi Callejón