Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



dilluns, 7 de juny del 2021

Expert en Pastoral Educativa


D’acord, possiblement la carta de titulacions pel mostrari laboral actual és d’una pluralitat desbordant, però són indicatives d’allò que les institucions, públiques o privades, tenen necessitat. Fa uns mesos, una institució eclesial d’àmbit social demanava un “tècnic en identitat cristiana”, fet que denota tant la manca de vocacions religioses inserides en les entitats
 com la necessitat de formació de laics que, més que ser guardians gelosos del carisma propi, esdevinguin llevat proactiu en la seva tasca quotidiana.

Les escoles cristianes no són alienes a aquest procés d’especialització sobre la identitat cristiana i, per això mateix, es va crear el que popularment s’ha anomenat “Escola de Pastoral”. El proper curs s’engegarà ja la tretzena edició, una edició que sembla dissortada pel seu número, atès que es va suspendre pel curs present a causa de la pandèmia. Aquest temps de guaret ha servit per revisar i oferir millores en la nova proposta que es presenta a mode de postgrau de la Facultat de Ciències de l’Educació de Blanquerna (URL) com “Títol d’Expert universitari en Escola de Pastoral Educativa”.

Enguany, es vol incidir en el caràcter dialogant i propositiu  de l’acció evangelitzadora, tenint en compte tots els agents interns i externs que composen i amb els quals es relaciona la comunitat educativa: des de la classe de religió i les celebracions amb els alumnes, fins a la presentació de la fe al claustre i les famílies, passant per la relació amb entitats pastorals interdiocesanes o els mitjans de comunicació d’àmbit religiós. Una proposta formativa global, integradora, per tal que l’acció pastoral a les escoles esdevingui un eix vertebrador de l’acció educativa inherent a la seva missió. A tal efecte, els centres interessats han d’alliberar un dels seus agents de pastoral tots els divendres d’octubre a maig, encara que no totes les sessions són presencials a la seu de la FECC, però tota expertesa implica experiència, i aquesta demana temps i inversió.  

CONSULTEU AQUÍ EL PROGRAMA / LA PRESENTACIÓ PPT / LA INSCRIPCIÓ (oberta fins 10 de setembre)

16è Concurs Fotogràfic FEAC 2021: Tot el que et cal saber

Des de fa un mes està ja obert el Concurs Fotogràfic del Programa FEAC (Família-Escola Acció Compartida) en la seva 16a edició amb el suport de l’editorial Santillana. Està obert a tota la comunitat educativa de les escoles de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i s’hi poden presentar fotografies de temàtica lliure fins el quinze de novembre de 2021. Enguany, els centres disposen de la possibilitat de demanar un pòster de 100x70cm per promocionar-ho de cara a les famílies o els alumnes de l’escola (demanar-ho a feac@escolacristiana.org). Si la vostra escola té un concurs de fotografia propi i voleu presentar als vostres guanyadors al Concurs Fotogràfica FEAC-Santillana... teniu opció de premiar doblement als vostres alumnes! Animeu-vos-hi!

Podeu consultar les BASES AQUÍ / CARTELL AQUÍ / DESCARREGAR FULL D’AUTORITZACIÓ D’IMATGES AQUÍ.



Cinema a l'aula: Sound of metal

SOUND OF METAL

Títol original: Sound of metal

Director: Darius Marder

Any: 2019

Durada: 120 minuts

Pais: Estats Units

Guió: Darius Marder i Abraham Marder

Música: Nicolas Becker i Abraham Marder

Fotografía: Daniel Bouquet

Us proposem aquest mes una novedosa pel·lícula, Sound of metal (Darius Marder) que ha guanyat l’Òscar al millor so 2021. Ens trobem davant d’una pel·lícula de gènere drama que posa la mirada en la pèrdua d’oïda d’un músic,  bateria d’una banda de rock.

És una invitació a parlar de la pèrdua, l’acceptació i l’estimació. D’alguna manera ens porta a reflexionar a tots sobre què passa quan perds alguna cosa.

Podem afirmar, reprenent la dita del director de cinema Fellini què, de les històries del cinema, més enllà de l’estil i de les tècniques, el que queda de les pel·lícules és la seva vitalitat humana. Ens trobem així, davant d’una proposta cinematogràfica que no et deixa indiferent i suposa una sacsejada a les consciències.

Els personatges actuen com a peces d’orfebreria en un taller, donant al màxim de les seves possibilitats, essent conscients dels seus límits i de les seves riqueses. Riz Ahmed, el protagonista, adquireix una dimensió colossal i la seva interpretació suposarà un pas definitiu en la seva carrera.

PREGUNTES PER AL DEBAT I LA REFLEXIÓ:

Quina és l’evolució del protagonista i com afronta la seva situació?

Com viuen els membres de la comunitat on va a viure i com entenen la seva sordesa?

Quin moment t’ha agradat més de la pel·lícula i per què?

Quin moment t’ha angoixat més i per què?

Pren consciència dels sentits que tenim i digues una cosa que pots fer amb cadascun d’ells.

A la pel·lícula es toca també el tema de les addiccions, com ho podem veure al film? Fes una valoració personal de com l’addicció pot acabar amb la vida de qualsevol en un instant.

Com evoluciona la seva relació amb la protagonista?

Quin paper hi juga el director de la comunitat en la presa de decisions del músic?

Pensa una cosa que has perdut, gran o petita, i t’ha costat molt d’acceptar-ho. Com va ser el teu procés d’acceptació?

Quina és la teva valoració de la pel·lícula.


Fitxa elaborada per Montserrat Claveras i Assumpta Montserrat, autores de Una vida de cinema

divendres, 4 de juny del 2021

"Barcelona al carrer", ExpoCorpus al MDB amb visita pels carrers i taller per escoles

EXPOSICIÓ: BARCELONA AL CARRER. Veure i ser vist. La processó de Corpus.

Museu Diocesà de Barcelona – Casa de l’Almoina. A partir del dijous 3 de juny de 2021

El Corpus Christi és una de les celebracions més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat, a la qual sempre ha estat convidada a participar tota la ciutadania. Coincidint amb aquesta festivitat i immersos les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona –que duraran fins finals del 2021- el Museu Diocesà de Barcelona inaugura l’exposició titulada “BARCELONA AL CARRER. Veure i ser vist. La processó de Corpus”, de la quan en són comissaris Amadeu Carbó i Nil Rider.

A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, ens aproparem a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys- han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets e spunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.

L’exposició també recull i té en compte elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.

En la mostra també s’inclou un petit espai dedicat a “La peça convidada”, on està previst que al llarg de l’any es mostrin temporalment –per períodes d’uns 4 mesos- peces, objectes o documents que complementin els continguts de l’exposició, atansant-nos al Corpus en altres indrets o a singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, i posen en valor la literatura de canya i cordill.

Com a epíleg el recull de fotografies de l’autor Guillem F. Gel ens mostra com van ser les celebracions del Corpus 2020, un any marcat per la pandèmia i els confinaments. A banda, també un recull de documents, originals i bibliogràfics entorn de la festa i la processó al llarg de la història.

VISITA: 

Durant la visita guiada explicarem que des del segle XIV (1320), a partir del pontificat d'un bisbe molt important que hi va haver a Barcelona anomenat Ponç de Gualba, la festa del Corpus i la seva processó cada any crida tots els barcelonins a inundar els carrers de la ciutat per celebrar la festa de l'Eucaristia. En ella es podien trobar tots els estaments acompanyant el seguici al voltant de la custòdia, un objecte litúrgic que justament té el seu origen en aquesta festivitat, precisament per custodiar la forma durant la processó pels carrers de Barcelona. 

TALLER:

És costum en les grans festivitats com el Corpus Christi guarnir els carrers de manera temàtica amb pètals de colors. Aquestes catifes tan espectaculars i vistoses com efímeres, antigament també servien per refrescar l'ambient i fer-lo més respirable, però la seva funció principal és honorar el pas de la processó de Corpus i la custòdia que conté l'Eucaristia, que és el centre de la festa.
Després de la visita a l'exposició, proposem als grups fer una catifa temàtica de Corpus (ou com balla, custòdia, Eucaristia...), de manera individual de papers de colors que es podran endur a casa en acabar l'activitat (els més petits) o bé fer la catifa de serradures tenyides en grup/equip (els més grans), que si bé no tindrà la mateixa olor que una autèntica catifa floral, si ens permetrà contemplar l'impacte visual d'aquest art efímer tan popular.

Per acordar horari de visita i taller els grups haurien de reservar a museudb@arqbcn.cat o bé trucant el telèfon 932701017 de 9 a 13h de dilluns a divendres (a l'atenció de Joana Alarcón)

dimecres, 2 de juny del 2021

caFEïna 6: És el mateix interioritat que espiritualitat?, per Josep Otón

 

Josep Otón, professor de l’ISCREB, posa en relació tres mots interdependents i, alhora, autònoms: interioritat, espiritualitat i religió. Una videocàpsula molt escaient per clarificar l’acció pastoral de les escoles i per saber de què es parla quan emprem aquests conceptes des d’una perspectiva cristiana. És la interioritat un mer mirall narcisista? Què aporta de diferent l’espiritualitat als projectes d’educació en la interioritat? I, a tot això, què aporta de necessari la paraula “religió”? L’autor proposa una metàfora rural molt entenedora: la interioritat com l’àmbit material d’un camp; l’espiritualitat com l’aigua i la llum externes al camp i necessàries per tal d’engendrar vida; la religió com la saviesa de l’agricultura per transmetre el llegat de la vida a les generacions.