Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



dimecres, 21 de juliol del 2021

Vols rebre la visita de la imatge de la Verge de Guadalupe a l'Escola?

L'editorial "Asociación ADADP" (http://www.adadp.es/index.html) té a la vostra disposició dues rèpliques de la imatge original de la Mare de Déu de Guadalupe, idèntiques a l'original. Ofereixen deixar-ne una, durant una setmana, a cada escola que ho demani, o bé un fulletó explicatiu d'aquesta imatge, i el regal d'un rosari beneït per cada nen que participi en l'activitat que organitzi el professor/a de religió catòlica a l'entorn d'aquestes fites tan importants d'espiritualitat i de cultura. 

Precisament, algunes de les escoles de la FECC tenen una forta presència d'alumnes de procedència llatinoamericana, pels qui pot ser molt rellevant l'activitat. Tan per a ells com per a les seves famílies. Ho posem a la vostra consideració com una oportunitat particular dins de la planificació de l'acció evangelitzadora del centre. 

Teniu més informació aquí



dimarts, 20 de juliol del 2021

Saber del Silenci per saber Estar, amb Anna M. Rifà. Carrega piles al setembre!

-Maestro, ¿dónde está Dios?

-Aquí mismo.

-¿Dónde está el paraíso?

- Aquí mismo.

- ¿Y el infierno?

- Aquí mismo. Todo está aquí mismo. El presente, el pasado, el futuro, están aquí mismo. Aquí está la vida y aquí está la muerte. Es aquí donde los contrarios se confunden.

- ¿Y yo dónde estoy?

- Tú eres el único que no está aquí.

(Alejandro Jodorowsky)

 

Aquesta breu reflexió emmarca la formació Saber del silenci per saber estar, que arrencarà el proper 7 de setembre i en la qual es proporcionaran eines per a educar en el silenci com a camí cap al benestar personal i amb els altres i l'entrada a la dimensió interior.

 

Aquesta formació s’adreça a docents de totes les etapes, equips directius, psicòlegs, pares, mares i a tothom que vulgui endinsar-se en la pràctica del silenci com a eina d’acompanyament i creixement espiritual.

 

Esperem que sigui del vostre interès. Podeu consultar aquí el programa i la inscripció

 

Bones vacances!

dijous, 15 de juliol del 2021

"La creació és l'àmbit on Déu vol entrar en relació amb nosaltres", per Mn. Carlos Bosch (SIJ)

Pel poble d'Israel el temple era el centre de la vida política, social, econòmica, religiosa... Però sobretot era el lloc de la presència de Déu, on Déu habitava enmig del Seu poble. Sant Pau, coneixedor del culte jueu, diu als cristians de Corint que els nostres cossos són temples de l'Esperit Sant (cf. 1 Co 6, 19). A imatge del temple, juntament amb el Papa Francesc, podem dir que "tota la natura, a més de manifestar Déu, és lloc de la seva presència" (Laudato si', 88). La creació és l'àmbit on Déu vol entrar en relació amb nosaltres, manifestant i compartint amb nosaltres la seva glòria, la seva Vida, la seva Santedat, perquè la seva joia sigui també la nostra, i la nostra joia sigui completa (cfr. Jo 15, 11).

Ara bé, aquesta presència pot passar desapercebuda als nostres ulls. Invertint el dit castellà, "corazón que no siente, ojos que no ven". Els cors endurits impedeixen als ulls contemplar la veritat i descobrir la presència divina que habita en la creació. Per a una conversió ecològica, és necessari despertar la sensibilitat a la presència de Déu en l'altre i en la natura: "l'existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, aquestes tres relacions vitals s'han trencat, no sols externament, sinó també dins de nosaltres" (Laudato si', 66). El camí de l'ascesi, de purificació, que tants sants han recorregut al llarg de la història col·labora amb la gràcia per restaurar aquesta triple relació. Tanmateix, un camí ascètic de conversió ecològica només és cristià quan entenem la natura com a do rebut del Pare. En cas contrari, correm el risc o bé de situar-nos al centre de la realitat per dominar-la (antropocentrisme), o bé de situar la natura al centre de la realitat perquè en tinguem cura (ecologisme). El cristianisme no situa al centre de la realitat ni a la persona ni a la natura, sinó a Crist. Un cop més, la fe respon amb un et-et, i no amb un aut-aut, ja que estem cridats a "treballar i tenir cura" de la creació (cf. Gn 2,15). (seguir llegint)

Mn. Carlos Bosch.

Coordinador del SIJ 




dimarts, 13 de juliol del 2021

"L'Estiu és diví" proposta de Catalonia Sacra

Des del Departament de Pastoral de la FECC ens fem ressó de la proposta de Catalonia Sacra  - projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS) - per aquest estiu.


Els segles alt-medievals veieren aixecar-se milers d’esglésies en tot el territori. Capelles senzilles, grans esglésies monacals, parròquies origen de molts pobles... Bastides en pedra en contundents volums sense obertures i amb decoracions senzilles però molt eficaces, moltes d’elles han arribat als nostres dies. Del seu estil en diem “romànic”, i per molta gent és la forma genuïna d’una església. 

Les imatges de les figures protagonistes del cristianisme -la verge, el Crist, els apòstols...- són d’una sobrietat i transcendència de la pròpia humanitat que impressionen.

La Mare de Déu del Claustre de Solsona, situada a la Catedral de Santa Maria, per exemple, és una de les imatges més belles de tot l’art romànic europeu. Fou esculpida pel taller de Gilabert de Tolosa –un dels poquíssims artistes romànics dels quals en sabem el nom- en la segona meitat del segle XII, en un sol bloc de pedra de poc més d’un metre d’alçada, pedra que els anys han ennegrit. 

A Catalunya tenim un dels conjunts patrimonials romànics més importants d’Europa, tant a nivell arquitectònic com de béns mobles associats al culte. Si us agrada l’art romànic, no us podeu perdre cap d’aquestes esglésies de la Xarxa de Catalonia Sacra
 
Sant Vicenç d'Estamariu  i les seves pintures fins fa poc oblidades.

Les esglésies de la Vall de Boí, amb les pintures originals i el mapping didàctic.

Les esglésies de les Valls d’Àneu, en un entorn paisatgístic espectacular.

Monestir de Santa Maria de Ripoll, amb la portalada romànica candidata a Patrimoni de la Humanitat.

Santa Maria de l'Estany amb un dels claustres més notables del romànic eruopeu.

Catedral de Santa Maria d’Urgell, la única catedral romànica de Catalunya.

Església de Santa Maria de Mur, amb el castell de Mur, també romànic, a pocs metres.

Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal  i el seu inconfusible campanar de tres pisos.

Monestir de Sant Salvador de Breda, un gran desconegut.

Basílica de Sant Feliu de Girona, amb un dels campanars més bonics del país.

Església de Sant Miquel de Fluvià, amb pintures murals fascinants.

Monestir de Sant Pau del Camp, el romànic sorprenent dins la gran ciutat.

Monestir de Sant Cugat del Vallès, amb un claustre colossal en tamany i qualitat escultòrica.

dimarts, 6 de juliol del 2021

Avanç de programació Pastoral-FECC 2021/22

Arriba final de curs i és el moment de fer un cop d’ull al proper. Des del Departament de Pastoral de FECC s’ha elaborat un document de calendarització on es presenten les principals activitats i formacions per tal que siguin tingudes en consideració per part de titularitats, equips directius i, especialment, agents de pastoral educativa.  

Sapigueu que, a part del document presentat, estem també en contacte amb diverses institucions eclesials i socials que poden atendre les vostres demandes formatives conjuntament amb l’Escola Cristiana.  

Només em queda encoratjar-vos a que us informeu sobre l’Escola de Pastoral del proper curs i que tingueu unes molt bones i merescudes vacances d’estiu. 

Dep. Pastoral FECC

(Cliqueu imatge)



dijous, 1 de juliol del 2021

El manament nou

Va dir Jesús:

Només us demano que us estimeu; no cal altres lleis ni altres ritus; que us estimeu els uns als altres.

Que multipliqueu les trobades, les tendreses, les abraçades i els petons; només vull que poseu en comú el que teniu, el que sóu; que dialogueu, que us entengueu.

Només vull que us estimeu. Vull, amics meus, que us serviu, que us renteu els peus els uns al altres, que us acompanyeu i us ajudeu a caminar; que us guariu mútuament les ferides; que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol. 

Doneu-vos el temps que faci falta. Regaleu-vos mútuament algun detall, coses, gestos, com a signe d'amistat i de presència, com jo vaig fer amb vosaltres; regaleu-vos en tot a vosaltres mateixos, com un petit sagrament; l'amor és sempre gràcia i presència. 

Ja només val l'amor. Però amb una condició, una petita circumstància que heu de tenir en compte: que aquest amor sigui com el meu, que us serviu i que us estimeu com jo ho vaig fer amb vosaltres. 

(Jn 13,34)