El quart apartat de l’enquesta de
pastoral de la FECC duia per títol “Dades sobre l’ensenyament de la religió” i
feia referència al que comunament és conegut com “la classe de religió”. Cal
anotar prèviament que l’ensenyament de la religió catòlica no és una catequesi
extra-escolar ni una assignatura de cultura religiosa, sinó una matèria amb
currículum propi elaborat per la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) i aprovat
per l’Estat Espanyol.
Les dades d’aquest apartat
indiquen que el 46% dels centres que han respost segueixen el currículum de
religió catòlica de la CEE; que un 33,8% en fan una “Adaptació Curricular
Independent” (ACI); i que un 21,1% estan a mig camí entre el currículum de
religió catòlica i una ACI o bé no tenen uns posició clara al respecte. Cal
matisar tres aspectes en aquestes primeres respostes. El primer és que no es
pot identificar l’ACI directament amb “Cultura religiosa” perquè hi ha
institucions que han respost que fan ACI quan segueixen programes curriculars
de l’assignatura de religió per projectes de determinades editorials que,
posteriorment, han rebut el vist-i-plau de la CEE. El segon és que, del 21%
citat, n’hi ha que sí segueixen el currículum de la CEE a primària mentre que,
a secundària, la situació pot variar degut, per exemple, a la manca de
titulació del docent de religió del centre, el qual pot estar en situació de
tràmit, és a dir, cursant del trienni de Batxillerat en Ciències Religioses. Potser
aquesta dada tingui relació o explicaria que el 21,3% dels centres han respost
que no hi ha coordinació transversal entre les diferents etapes educatives
sobre l’ensenyament de la religió. Hi hauria encara un tercer factor, vinculat
a la diversitat de respostes internes a centres d’una mateixa titularitat, que
dependria de l’entorn sociocultural del centre educatiu al qual es vol donar
una resposta més contextualitzada. En tot cas, per dades disponibles externes a
l’enquesta de pastoral, el currículum de religió en el 33,8% de les respostes
“ACI” no equival a un tracte igualitari de la religió catòlica, majoritària al
territori i implementada en l’ideari del centre educatiu, respecte la resta
sinó que té un pes específic. Hi ha una certa diversitat d’opcions internes
dins les institucions educatives i també dins dels centres respecte una
assignatura de religió que es considera sempre obligada.
Respecte a l’ús de materials de
les editorials en l’ensenyament de la religió, un 8,1% dels centres utilitza
només materials d’aquestes; un 33,1% utilitza exclusivament material elaborat
pel mateix centre o institució educativa; i el restant 58,8% contesta que
utilitza material de les editorials alhora que també en fa de creació pròpia.
Es pot relacionar aquest 33,1% d’elaboració de material propi amb el 33,8% que
fan “ACI”, tot i que cal fer dues consideracions. La primera és que hi ha
institucions educatives que han acabat elaborant el seu propi material “ACI” i
han trobat una editorial religiosa que s’ha prestat a publicar-ho per a ells de
forma exclusiva atesa la seva quantitat de centres. La segona és que també es
dóna el cas d’institucions amb programa “ACI” que, atesa la dissolució dels
continguts de la matèria de religió a favor d’altres assignatures en projectes
transversals, han optat per emprar materials d’editorials que presenten la
religió per projectes per tal d’assegurar que s’imparteixen els continguts,
encara que siguin presentats com projectes genèrics de “cultura religiosa” per
part de les editorials de titularitat religiosa. Referent als continguts
d’aquests materials de les editorials de la “religió per projectes” es
constata, com s’ha indicat anteriorment, que la religió catòlica té el pes
específic propi i majoritari respecte d’altres religions.
Referent a la formació dels
docents de religió, un 44,2% dels centres afirmen que no tots els docents de
religió de la seva escola tenen la titulació DEI-DECA; un 65,7% afirmen que no
ofereixen formació contínua específica anual per al professorat de religió; han
participat 98 persones en les Trobades de
mestres i professors de religió organitzades conjuntament pel SIERC
(Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió) i la FECC en els darrers
tres anys; i, finalment, 36 centres educatius (amb 88 participants en total)
afirmen haver participat en els darrers tres anys en algun curs de la “Formació
permanent per a mestres i professors de religió” (ISCREB+FECC). Són dades
baixes que demanen un anàlisi. Hi ha un primer factor que incideix en la manca
de titulacions i és una inèrcia de “bonisme” a l’hora de cercar el docent per
la matèria de religió. Un segon factor, ja esmentat, és que mentre a educació
primària les noves contractacions de docents ja solen venir amb la DEI de la
universitat, no passa el mateix a secundària, on cal haver cursat les Ciències
Religioses. També hi ha un tercer factor relacionat amb la vida religiosa i és
que la manca de presència de religiosos/es al centre, que sovint eren les
persones designades per fer de docents de religió, porta a una aposta per la
formació teològica del professorat laic que no és fàcilment assumida.
Finalment, un quart factor que hi incideix i és la no identificació del
professor “ACI” amb el “professor de religió catòlica”, atès que per fer
cultura religiosa no és necessària la titulació DEI/DECA. Tendeix a coincidir
que els centres amb adaptació curricular independent de la religió no tenen
titulació - tot i que no és, ni molt menys, una exclusiva seva - de forma que,
paradoxalment, “a més cultura religiosa” als centres educatius, menys docents tenen
la titulació de “ciències religioses”. Al capdavall, fins i tot per impartir
“cultura religiosa” o fer una adaptació curricular independent de la religió,
l’itinerari formatiu proposat pels ISCR (Instituts Superiors de Ciències
Religioses) per tal d’obtenir la titulació eclesiàstica segueix sent la millor
opció d’una formació amb garanties.
La dada dels 98 participants en
els darrers tres anys a la Trobada de
mestres i professors de religió és clarament errònia, atès que, els
participants de la FECC a la trobada de l’any 2017 varen ser 86; a la trobada
de l’any 2018 varen ser 100; i a la trobada de l’any 2019 varen ser 63. Tot i
no haver contestat a l’enquesta la totalitat de centres adscrits a la FECC, es
valora que aquesta xifra no és coherent. Aquest decalaix denota una manca de
coneixença de l’àrea de l’ensenyament de la religió per part dels caps de
pastoral dels centres, que són els qui han contestat l’enquesta i que no
necessàriament són docents de religió, que es pot aplicar també a les
incoherències internes que trobem en la resposta anterior referent a si el
centre imparteix íntegrament el currículum de religió o fa “ACI”. Cal
considerar, doncs, les dades d’aquest apartat amb una certa distància.
La dada dels 88 participants en
els cursos de formació contínua per a docents de religió que organitza
conjuntament l’ISCREB i la FECC tampoc s’ajusta a la realitat; d’entrada perquè
només fa dos anys que s’ofereix. El curs 2018/19 es va oferir el curs “Dissenyem
la classe de la religió: les intel·ligències múltiples” i va comptar amb 21
alumnes; i el curs 2019/20, tot i la situació de pandèmia, es van ofertar tres
formacions: “Com ens parla la Biblia”, “Celebrem? com?” i “Avaluació
Competencial” amb un total de 49 alumnes. Sumant els dos anys surt un total de
70 alumnes. Aquesta dada, i veient els comentaris al torn obert de paraula
posteriors, indica que o bé no es coneix aquesta proposta formativa o bé es
confon amb d’altres. En aquest apartat cal apuntar també que l’ISCREB no és
l’únic en oferir formació específica per a mestres i professors de religió perquè,
a Barcelona mateix, també hi ha l’ISCR Don Bosco, al Centre Salesià Martí
Codolar, que també imparteix aquesta formació. Ens reafirmem, doncs, en la
prudència sobre la consideració de les dades aportades per l’enquesta sobre l’ensenyament
de la religió.
Pel que fa al torn obert de
paraula, es constata que hi ha centres educatius en els quals la formació del
professorat de religió es realitza des de la mateixa institució titular,
aplegant els docents de la matèria de totes les escoles de la institució
educativa. Es valora molt positivament aquesta iniciativa, però cal apuntar
que, si bé aquesta formació interna de la institució pot valdre com formació
permanent, en cap cas no és un substitut de la necessària titulació dels
docents, que passa per la titulació eclesiàstica DEI/DECA. Cal recordar que la
formació en el propi carisma educatiu de la institució, necessari i vinculat a
les seves arrels evangèliques, no equival a formació acadèmica per a la
docència de la religió. Alguns enquestats apunten que cal que les institucions
facilitin la possibilitat, en temps i en recursos econòmics, als docents de
religió dels seus centres per tal de poder dur a terme la formació escaient per
l’ensenyament de la religió que els ha estat encomanat.
Un altre aspecte a tenir en
compte és la competència territorial en l’oferta formativa, tant dels agents de
pastoral en general com la dels docents de religió. Les apostes formatives
d’algunes editorials religioses d’àmbit estatal, el pes de Escuelas Católicas dins l’Estat, o la reestructuració territorial
de diverses ordes religioses vinculades al món educatiu vers una unificació
d’àmbit estatal, ha comportat que alguns centres ofereixin la seva formació fora
de Catalunya, reforçant entitats
formadores foranies. Aquesta deslocalització de la formació religiosa implica,
de retruc, un possible desarrelament dels docents que incideix negativament en
la seva participació en les activitats de formació i coordinació destinades al
col·lectiu de docents de religió de l’Escola Cristiana a Catalunya.
Els enquestats també apunten la
necessitat de formació específica sobre altres religions atesa la realitat
pluriconfessional dels alumnes d’alguns dels seus centres; la manca d’un
currículum de religió catòlica actualitzat competencialment i la necessitat de
formació al respecte; i la necessitat de recerca i innovació en l’ensenyament
de la religió, aplicant projectes com el Godly
Play. En tot cas, des del Departament de Pastoral de la FECC es vol evitar
que s’arribi a percepcions com “És una matèria poc considerada dins del carisma
educatiu”, tal com afirma un dels enquestats.
(Article 1: Presentació general)
(Article 2: Organització interna)
(Article 3: Catequesi i activitatlitúrgica)
