D’acord, no tenim més remei que repensar l’acció evangelitzadora de les escoles partint de la realitat dels “grups bombolla” generats com a protecció i prevenció del COVID-19. Des del Departament de Pastoral de l’Escola Cristiana apuntem algunes reflexions seguint la mateixa metàfora amb quatre paraules: aire, fragilitat, desplaçament i transparència.
Bombolles plenes d’aire. L’Escola Cristiana és comunicadora de la Paraula que és Vida (Jn1,1). El grup bombolla necessita d’aquesta ànima intangible que és la comunicació de l’Evangeli com l’aire que respira i el conforma. Això es concreta especialment en les estones de pregària i el treball de l’espiritualitat.
Bombolles fràgils. Cal educar en la consciència de la contingència humana i preparar als alumnes a entomar incerteses, dols i pèrdues. Potser no és la cara amable a la que es podria haver acostumat la pastoral escolar, però aquí és on s’ofereix l’oportunitat de treballar la narració de l’esperança com un dels valors específics de l’escola cristiana.
Bombolles que es desplacen. Malgrat la sensació de flotar a mercè dels esdeveniments, cal oferir als alumnes recorreguts i fites desitjables que vagin més enllà de la mera capacitació competencial. Ara és el moment d’aixecar caps i albirar horitzons, educar en la transcendència. També, atesa la limitació relacional interescolar, pot ser el moment de treballar elements de pastoral escolar institucionals virtuals, o maneres de fer comunes, per tots els grups-bombolla. És la institució educativa qui ha d’acompanyar aquests viatges a bon port.
Bombolles transparents. Si el grup-bombolla “viu en una bombolla” aliena a la realitat, aquesta s’acaba fossilitzant en un búnker opac. Els grups-bombolla no deixen de formar part d’una altra gran esfera plena de vida i fragilitat que es desplaça pel cosmos anomenada Planeta Terra. Caldrà redissenyar activitats de voluntariat o d’aprenentatge i servei per no deixar d’oferir una educació que treballi la competència samaritana.
