D’acord, l’aterratge pastoral
d’aquest final de curs escolar s’assembla més a un aterratge forçós - com qui
fa una escala obligada per tornar a enlairar-se a l’espera d’aterrar en un
proper curs amb menys turbulències - que no pas la celebració d’un viatge
educatiu on tot ha anat sobre el previst. En aquests dies d’acomiadament imperatiu
del curs “avant la lettre”, que es fa com bonament es pot i amb esforç per part
de tota la comunitat educativa, no hi ha hagut el temps ni espai de qualitat
per poder realitzar la proposta de celebració de tornada a l’escola que es
recomanava des del Departament de Pastoral de l’Escola Cristiana (teniu el
material aquí).
Però, malgrat la incertesa, convé preparar a consciència l’aterratge de l’acció
pastoral pel proper curs sense terroritzar-nos. En aquest sentit, seguint la
metàfora de l’aviació, es recomana el següent:
Check-in. Facilitar a
l’alumnat eines i dinàmiques per saber “a on està” més ençà de la seva mera
presència física. Aquí hi pot entrar en joc l’educació emocional i l’educació
en la interioritat per tal d’ajudar a prendre consciència i posar nom al que
passa, sense deixar de banda els altres noms que ens acompanyen en el trajecte
i dels qui ja ens “han volat” a la casa del Pare.
Pla d’emergència. A l’inici
del vol es recorden sempre les mesures a prendre en cas d’emergència:
cinturons, armilles, evacuació, mascaretes, etc. Molt sovint, els passatgers no
en fan gaire cas per haver-ho escoltat reiteradament. La pastoral educativa
postpandèmica haurà de contemplar ara un suport virtual i alternatives per si
cal activar un altre “pla d’emergència” que ens poden servir d’ajuda també per
atansar-nos a realitats socials d’aquells que viuen en els no-llocs de les
emergències del nostre món, com ara els refugiats i desplaçats.
Tenir cura dels altres. Acompanyar,
tenir cura, ajudar... han estat els verbs que hem escoltat més aquests darrers
temps i, de ben segur, no desapareixeran en l’arrencada del següent. Des de
l’Escola Cristiana s’ha anat insistint en aquest aspecte, que inclou l’acompanyament
també en la fragilitat, el dol o la malaltia. Si és ben coneguda la citació del
Papa Francesc “imagino l’Església com un hospital de campanya”, també aquesta “hospitalització
eclesial” afecta a l’escola cristiana. Per això també recomanem la formació Acompanyar
en el dol i la malaltia a la comunitat educativa.
Enjoy your travel. Si
alguna cosa no pot renunciar l’escola cristiana és el missatge d’esperança intrínsec
a la fe i l’Evangeli que parteix de la resurrecció. L’escola cristiana no pot
viure en la comprensible angoixa i el terror que pot produir la incertesa d’aquests
temps. L’educació en la transcendència ha de donar eines per albirar un altre
horitzó. Cal no oblidar allò de “vosaltres sou la sal de la terra i la llum del
món” que llegim en l’Evangeli d’avui (Mt 5,13-16).
Valgui com bona pràctica de
pastoral educativa que contempla aquest quatre apunts, i que es recomana
consultar, el site creat per EDUCSI
(Escoles dels jesuïtes a l’Estat Espanyol) “Vuelta
a las aulas. Orientaciones y
recursos para acompañar en el
confinamiento y preparar la vuelta a las aulas” que recopila recursos
pastorals creats durant el temps de confinament i també s’ofereix com el lloc
on s’aniran donant pautes i més recursos. Endavant i en pau!.
Eloi Aran,
Cap d’àrea pastoral i
socioeducativa de la FECC
