
Dues festes que ens ofereixen l’oportunitat de celebrar la santedat de moltes persones que han estimat i servit i el record dels qui ens han deixat i confiem que siguin prop de Déu. Són dues festes pròpies de la nostra cultura i tradició, que demanen la nostra atenció perquè no perdin el veritable sentit davant tradicions respectables que arriben d’altres indrets, però que no han de substituir les nostres. Convé no perdre el sentit cristià d’aquestes festes, especialment a les escoles cristianes. Són part de la nostra identitat. Són molts els recursos i materials que us poden ajudar a viure i celebrar-les des d’una perspectiva cristiana. Un bon nombre els coneixeu. Des de les celebracions de la Paraula, pregant pels difunts propers, els noms dels quals cada alumne ha escrit en un mural compartit, des de l’encesa de llànties amb el nom dels difunts de la família i la pregària a l’aula, també el taller de panellets, la castanyada amb castanyera...
La vida i la mort són dues realitats que ens acompanyen sempre. Hem de transmetre la joia de compartir la vida amb els altres, en especial a la família i persones properes i estimades, també a donar-la a qui més ho necessita, i hem d’ensenyar a donar-ne gràcies a Déu. Hem d’apropar els nostres alumnes, segons l’edat, a les preguntes de sempre entorn la mort, amb naturalitat i veritat. L’Evangeli ofereix moltes respostes per ajudar els nostres alumnes a créixer en edat i saviesa.
Us oferim recursos perquè puguem compartir aquesta tradició. P. Enric Puig.