Dents del sultà. Contes amb valors 32

Un sultà somià que li havien caigut totes les dents. Cridà un endevinaire perquè li interpretés el somni.

- Quina desgràcia! Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de Vostra Majestat.

- Com t’atreveixes a dir-me una cosa així? - Cridà el sultà enfurismat.

Ordenà que li donessin cent bastonades.

Cridà un altre endevinaire per explicar-li el seu somni. Aquest li digué:

- Una gran felicitat us ha estat reservada. El somni significa que sobreviureu a tots els vostres parents.

S’il·luminà el rostre del sultà i ordenà que li donessin cent monedes d’or. Però un dels cortesans comentà tot sorprès:

- No és just! La interpretació que ha fet del somni és la mateixa que la del primer endevinaire. No entenc per què vau pagar el primer amb cent fuetades i  aquest, amb cent monedes d’or.

-  Recorda - respongué el segon endevinaire - que tot depèn de com es diuen les coses. S’ha de dir sempre la veritat, però la manera amb què es diu és la que provoca grans problemes.

Ens preguntem:

• Com valores la resposta dels dos endevinaires? 
• En quines circumstàncies detectem més aquesta manca de sensibilitat? 
• Quina actitud hauríem de treballar més a l’hora d’expressar-nos amb llibertat?

Ressò bíblic:

• Marc 5,21-43: “La noia no és pas morta, sinó que dorm” 
• Joan21,15-19: “Simó, fill de Joan, m’estimes?”. 
• Filipencs,2,1-5: ” Que no miri cadascú per ell...”. 
• Osees 11,1-4: “Com més els crides més se te’n van”.

Crèixer:

La Sara, una noia discapacitada intel·lectual em digué:

-          Josep, diumenge, amb la colla i un monitor, vam anar a missa a la parròquia i el mossèn no em va deixar passar. Em va dir que portava poca roba. Els altres varen entrar i jo em vaig quedar al carrer”.

Em va deixar preocupat pel possible trauma generat, ja que ella ha viscut tantes de bufetades al llarg de la vida! Li vaig dir:

-           Sara, com vas viure el que et va dir aquell mossèn?

-           Josep, no et preocupis. Tothom pot tenir un mal dia, Hi he tornat i m’ha deixat passar.

Quina lliçó de maduresa humana, la de la Sara! Ja la voldria per a la majoria dels mortals. Del que estic segur és que aquell mossèn de la “cinta mètrica” estava posant en risc el cor de la fràgil Sara. Estic convençut que aquell mossèn no coneix el conte precedent ja que, si no, hauria entès que les coses es poden dir de moltes maneres, sense necessitat de “fer sang”.

Podríem extrapolar aquest plantejament de com es diuen les coses en el món dels mestres parlant amb els pares, dels metges parlant amb els seus pacients...

Valors: Creativitat - Sensibilitat - Transparència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga

Cullera del cel. Contes amb valors 31

Un savi volgué fer un viatge al més enllà per veure com s’hi diferenciaven els bons dels dolents.

Primer visità l’infern. El veié com un gran banquet de gent desesperada. Les taules, ben parades, eren plenes de plats deliciosos. El condemnats havien de fer servir unes culleres enormes d’un parell de metres. Cadascú pretenia portar el menjar a la boca amb la cullera, però li queia per tots els costats. Tots estaven furiosos, cridaven, xisclaven de fam i blasfemaven.

Després pujà al cel. Sorprenentment, hi va veure grans taules amb plats gustosos. Aquells benaventurats també feien servir culleres enormes de dos metre de llarg; però allà tots  menjaven feliços. Quin era el secret? Cadascú no es preocupava d’alimentar-se sinó d’alimentar el que tenia al davant.

Ens preguntem:

• És un conte del “més enllà” o ben real, d’”aquí”?  
• Tenim un record especialment gratificant d’algun àpat? 
• Quin fou el secret? Què hauríem de vetllar més en els àpats familiars o les relacions socials?

Ressò Bíblic:

• Mateu 6, 16-21 (Un tresor en el cel) 
• Joan 13,1-17 (Jesús renta els peus...) 
• Gènesi 18,1-10a. (Tres personatges arriben a la tenda) 
• 1Corintis 11,17-26 (Desordres en el sopar del Senyor)

Crèixer:

Més enllà de la seva funció nutritiva, un dinar familiar recrea aquella fraternitat i gratuïtat comunitàries, capaces de provocar una de les expressions més sagrades de l’ésser humà: el somriure.

Malauradament, no sempre és així. Sobretot, en el nostre món benestant «el culte a la imatge imposa als seus feligresos rigoroses penitències dietètiques en exercicis mortificants. El mirall i la balança són els insubornables confessors d’aquesta estesa religió de l’aparença» ( Francesc Torralba)

Carlos i Mari, d’Hondures, tenen sis fills en edat escolar, excepte el gran, de 24 anys, que està en tractament psiquiàtric. La mare feineja mitja jornada en un hotel, a 25 kilòmetres en tren. El pare, a l’estiu, al llarg de la setmana, es desplaça a viure a uns 60 kilòmetres per recollir fruita i després es queda a l’atur. Anant a casa d’aquesta família, t’adones del bon caliu familiar i de com et conviden, amb un somriure cordial, a unes galetes i un caldo sortits de Càritas. Els fills, ben aplicats a l’escola ja els voldrien moltes famílies. En el nostre ben proper “Quart Món”, el de la precarietat, és possible el miracle del “somriure”. 

Quin contrast entre un dinar al “cel” o a “l’infern” del conte, és clar!  

Valors: Comunitat – Gratuïtat - Austeritat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga

Cuca de llum. Contes amb valors 30

Una serp perseguia una cuca de llum. Aquesta fugia, però ja sense forces va dir a la serp:

Et puc fer tres preguntes?

Com que et devoraré, pots preguntar.

Pertanyo a la teva cadena alimentària?.

No.

T’he fet cap mal?

No.

Aleshores, per què vols em vols matar?

Perquè no suporto veure't brillar!

Ens preguntem:

• Què et crida més l’atenció de la serp i la cuca de llum? 
• Has viscut de prop cap escena semblant entre amics? 
• Com ho podem afrontar?

Ressò Bíblic:

• Mateu 5,13-16: “Vosaltres sou la llum del món” 
• Joan 8,12-20: “Jo sóc la llum del món” 
• Joan 9, 1-11: Guarició del cec de naixement. 
• Jaume 3,13-4,1-3: L’autèntica saviesa. 
• Tobit 13,14-16: «Feliços els qui s’alegren de la teva felicitat»

Crèixer:

En Miquel cursa 2n d’ESO i, amb esforç, està aconseguint els millors resultats de la classe. Però ara una colla de companys li fan bullying: es riuen d’ell, l’espanten, l’agredeixen psicològicament i físicament…

Podríem anar allargant els exemples o mals exemples. Com a contrapunt, Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l’Arca, de ben jove ja era oficial de la Marina i havia d’explicar als seus subordinats que a, alta mar i en cas de guerra, es tractava “d’enfonsar l’enemic per salvar-te tu”. Aquesta recepta o filosofia bèl·lica, la trobà tan fora de lloc que deixà la seva brillant carrera i optà per “enfangar-se” fins al coll per la causa dels més desvalguts.

El millor que podem fer per a una altra persona no és només compartir-hi les nostres riqueses, sinó mostrar-li les seves. Les persones que no suporten “veure brillar” els altres mai no podran ser felices perquè mai no estaran satisfetes amb el que tenen.

Per més que la teva llum molesti els “depredadors”, no deixis mai de “brillar”, continua donant el millor de tu mateix, continua sent tu mateix. «Feliços els qui t’estimen i s’alegren de la teva felicitat» (Tb 13,15).

Valors: Acollida – Diversitat – Inclusió

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Cors distants. Contes amb valors 29

El mestre preguntà als seus deixebles:

—Per què la gent crida quan s’enfada?

Cap resposta satisfeia el mestre. Aquest s’explicà:

—Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s’allunyen molt. Per superar aquesta distància, han de cridar per poder-se escoltar. Com més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per escoltar-se l’un a l’altre a través d’aquesta distància tan gran.

Després, el mestre els preguntà:

—Què passa quan dues persones s’enamoren? No criden sinó que parlen amb suavitat, perquè els seus cors són molt a prop. La distància és molt petita. S’enamoren encara més? Ja no parlen, tan sols xiuxiuegen i s’apropen encara més en el seu amor. Finalment, ni tan sols necessiten xiuxiuejar, es miren i això és tot. Així és com estan a prop dues persones que s’estimen.

Ens preguntem:

• La resposta del mestre és encertada? Per què? 
• Sovinteja el “diàleg de sords”? Per què? 
• Com podem donar importància al silenci, al “saber estar”?

Ressò Bíblic:

• Mateu 6,5-8 (Pregar en secret) 
• Lluc 10,38-42 (Marta i Maria) 
• Romans 12,9-21 (Respecte als altres) 
• 1Reis 19, 9.11-16 (Vingué un vent suau i tranquil )

Crèixer:

He tingut la sort de poder seure a taula amb els monjos de Solius (Girona). T’adones com n’és d’expressiu, fer-ho en silenci. Els detalls més insignificants prenen un relleu fora de sèrie. Un apropar el pa o la gerra d’aigua al veí, un somriure agraït, desparar taula, una benedicció, escoltar música o una lectura... Tot aquest llenguatge no verbal cala en la fibra sensible de cadascú i fa que es pugui assaborir un clima fratern, per no dir sagrat, difícil d’imaginar des de l’exterior. Surts del monestir i poses la ràdio o la televisió. Si enganxes segons quina tertúlia, s’hi escenifiquen uns combats dialèctics eixordadors en els quals ningú escolta ningú, sinó que tots esperen ficar-se a la conversa a cops de colze i trepitjant-se. Els sembla que aquest format els farà guanyar audiència. Mai reconeixeran la crispació i l’alteració de l’estat d’ànim que creen en els radiooients o teleespectadors. Certament, la societat no s’ha de convertir en un gran monestir, però sí que a tots ens faria bé passar uns dies en una comunitat monàstica. En un primer moment, el silenci ens podria aparèixer com una molèstia, una privació inútil i avorrida. Però si aconseguim superar aquest hàndicap, descobrirem embadalits com el silenci es fa paraula agraïda i revela una presència amiga altament humanitzadora.

Valors: Acollida - Diàleg – Silenci

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Correus. Contes amb valors 28

Un funcionari de Correus detectà una carta dirigida a Déu, sense especificar-ne l’adreça i  decidí obrir-la:

“Benvolgut Déu, soc una viuda de 83 anys. M’han robat el moneder amb els 600 euros per poder passar el mes. No tinc família. Tu ets la meva única esperança. Em podries ajudar?”      

El funcionari, perplex, l’ensenyà als seus companys de feina. Aquests, commoguts, recaptaren 520 euros entre tots i els va fer arribar a la remitent.

Uns quants dies més tard, arribà a l’oficina de Correus una altra carta de la dona. La reconegueren per la lletra i perquè, de nou, es dirigia a Déu.

L’obriren: “Benvolgut Déu, amb el cor ple d’agraïment i amb llàgrimes als ulls, t’escric aquesta carta per dir-te que, gràcies al teu regal, estic passant un dels millors mesos de la meva vida. ¡Gràcies, Déu meu!... Per cert, faltaven 80 euros. Segurament, se’ls  hauran  quedat aquests funcionaris corruptes de Correus…”

Ens preguntem:

• Què en penses, de la dona i dels funcionaris? 
• Què ens revela aquest conte?  
• Com podem ser solidaris en el nostre entorn i més enllà?

Ressò Bíblic:

• Mt 6,2-8 (en el secret) 
• Lluc 10,25-37 (bon samarità) 
• Mateu5,13-16 (sou la sal) 
• Romans 12,9-21 (sigueu solidaris) 
• 1Corintis 4,10-13 (“quan malparlin de vosaltres”)                                           

Crèixer:

Un pare de família es passa hores al costat d’un company terminal sense familiars propers i gestiona el procés amb els metges i les infermeres. Em troba pel carrer i, amb llàgrimes als ulls, em diu: “alguns veïns m’estan criticant. Comenten que m’estic aprofitant de la indefensió del meu company per veure si li puc “esquilar” els diners”.

Sovint, la poca alçada moral pren formes ben conegudes. Quanta gent, sense avergonyir-se’n, s’omple la boca, sovint per no posar-se la mà a la butxaca, amb expressions com aquestes: “l’assistent social ajuda més els morenos o magribins que els de casa nostra”, “a Càritas donen diners i aliments a gent que no ho necessita”... Cert que es produeixen errors i es continuaran produint. La picaresca humana no té límits i els serveis socials o les ONG no disposen d’un cos policíac per comprovar cas per cas. El que no es pot fer es generalitzar i, encara menys, culpabilitzar els voluntaris que regalen unes quantes hores de la seva vida.

La feina del voluntari, o del professional amb dosis de voluntariat, és ben gratificant, però també sovint ingrata. Com ens ha deixat escrit Vicenç Ferrer, la seva tasca és doble: “L’objectiu ha de ser curar les dues malalties que pateix la humanitat : la de dos terços que pateixen fam i la d’un terç que pateix egoisme”.

Valors: Solidaritat – Comunitat - Creativitat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Cor de mare. Contes amb valors 27

Hi havia una vegada un fill que es va deixar anar pel camí del vici.  

Progressivament, anà perdent tota la fortuna. Només li quedava la mare. Es jugà el cor de la seva pròpia mare, pensant que aconseguiria remuntar econòmicament. Una vegada més, perdé l’aposta i hagué d’afrontar el que havia promès: matar la seva mare i arrencar-li el cor. Amb tremolor de cames, agafà aquell cor entre les mans i, a corre-cuita, l’anà a lliurar al seu prestador.

Amb les presses i, sobretot, pel seu estat d’ànim alterat, ensopegà i caigué a terra. Fou en aquest precís instant que sentí una veu molt feble, sortida del cor de la seva mare, que deia: –Fill meu, t’has fet mal?!

Ens preguntem:

• Pot semblar irreal el que fa aquest fill. D’alguna manera, pot ser ben actual? 
• Què valorem més de la nostra família i quina resposta hi donem?

Ressò Bíblic:

• Mateu 5 43-48 (“estimeu els vostres enemics...”) 
• Mateu7,7-12 (“si el seu fill li demana pa”) 
• Efesis 6,1-9 (“I vosaltres, pares”) 
• Siràcida3,1-6 (Honora els teus pares)

Crèixer:

Amb un grup d’infants, vam visitar el monestir de Solius (Santa Cristina d’Aro). Ens va rebre un monjo que ens explicà com viuen i per què viuen en el silenci, en el treball i, sobretot, en la pregària. El seu testimoni, sorgit del cor, ens fascinà. Però, a l’hora del torn de preguntes, ningú no va badar boca, silenci…Per fi, un nen aixecà la mà. Tots vam respirar.

– Com és que tens les orelles tan vermelles? Tots ens vam posar les mans al cap.

Jesús s’escarrassà per fer entendre als seus deixebles el que feia i com vivia perquè el Regne de Déu –aquella manera de viure en què Déu s’hi trobi a gust– s’anés eixamplant. Però, moltes vegades, li sortien amb estirabots com si no haguessin entès res.

La “passió” és pròpia de persones enamorades. La Passió de Jesús és el referent de les nostres “passions”: la passió perquè els altres siguin feliços, la passió per ser solidaris, la passió per denunciar la injustícia, la passió per construir ponts i no fronteres en els trencaments de les relacions humanes... No li ho varen perdonar, però el Pare li va donar la raó.

Valors: Amor – Discerniment - Misericòrdia

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Conjur de bruixot. Contes amb valors 26

Un guerrer indígena i la noia que s’estimava, abans de casar-se, van visitar el bruixot. Li preguntaren si tenia cap conjur que els donés la fórmula d’una felicitat per a sempre. Els digué:

 - “Hi ha un conjur que podeu fer. És un xic laboriós”.

El bruixot demanà al guerrer: “Escala la muntanya més alta, cerca el falcó que voli més amunt i porta-me’l”.

I a ella li digué: “Endinsa’t tota sola al bosc per caçar l’àguila que et sembli més forta. Me l’has de portar viva”.

Cadascú va anar per feina i, quatre dies més tard, retornaren amb els deures fets. Preguntaren al bruixot: “Ara, què fem?, ens els mengem?, en bevem la sang?

El bruixot els digué: “Volaven alt? Tenien les ales fortes i sanes?”. Respongueren a una sola veu que sí.

- “Ara lligueu les potes de l’un amb les de l’altra i deixeu-los anar perquè volin...”.

Llavors, l’àguila i el falcó es volien posar a volar, però ensopegaven i es rebolcaven per terra. Començaren a picotejar-se i a fer-se mal mútuament.

El bruixot els digué: Aquest és el conjur si voleu ser feliços sempre més:

“Voleu braç amb braç, solidaris, però mai no lligueu el vostre amor!”

Ens preguntem:

• El “desenllaç” final era el que esperaveu? Podem fer extensiu aquest conjur al que ens passa socialment o familiarment? 
• La NOVA, la “no-violència activa” pot tenir-hi un rol important?

Ressò Bíblic:

• Marc 3,31-35 (la mare i els germans de Jesús) 
• Lluc 6,27-36 (amor als enemics) 
• Lluc 22,24-26 (el qui governa com el qui serveix) 
• Fets5,27-33 (obeir Déu més que no pas els homes) 
• Filipencs 2,1-4 (mantenir l’harmonia)

Crèixer:

L’experiència ensenya que en la nostra convivència hem d’excloure la submissió de l’un vers l’altre. En un col·lectiu, sentir-se en comunió també vol dir que cadascú assumeix l’autonomia i les pròpies responsabilitats. Com les cordes d’una guitarra que desprenen la mateixa música però mantenen la distància entre si. El pi i l’alzina no poden créixer l’un a l’ombra de l’altra. Necessiten una distància que els permeti d’estirar les branques cap amunt.

Repassant la història, és una constant que el guanyador d’una guerra, a sang calenta, humiliï el vençut. Però, evidentment les causes del litigi, lluny de resoldre’s, s’agreugen per més que imperi “la pau” de la força.

Cal trobar la manera de ser mestre de l’altre sense deixar de ser deixeble. El conjur del bruixot ens suggereix no pretendre “ser feliç” sinó “fer feliç” l’altre, construir ponts i no tanques, des del propi reconeixement.  

Valors: Fidelitat – Llibertat - Confiança

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

"Colomí" de Pasqua. Contes amb valors 25

S’explica que dos caçadors s’endinsaren al bosc per parar-hi trampes.

L’endemà veieren aconseguit el seu objectiu: la xarxa era plena de colomins que volieaven mentre s’intentaven escapar. Cada caçador va fer un comentari:

- Quina  porqueria d’animals! Tot se’n va en ploma!

- Com aconseguirem vendre’ls?...Els alimentarem bé una colla de dies perquè s’engreixin.

Els donaren gra en abundància i els colomins menjaven a cor què vols. Només un s’hi va negar. Els altres cada dia s’engreixaven mentre que  aquell s’aprimava. S’aprimà tant que, en un darrer esforç, aconseguí travessar la malla i emprendre el vol: era lliure i havia mostrat el camí als seus incrèduls companys!

Ens preguntem:

• En el fons, aquest colomí què va insinuar als seus companys? 
• El comportament d’aquest colomí ens recorda alguna persona o algun col·lectiu proper? 
• Per aprendre aquesta lliçó, quines passes ens caldria fer?

Ressò Bíblic:

• Fets 16,23-39 (Pau i Siles alliberats) 
• 2 Corintis 12,7-10 (“Quan em sento feble, aleshores soc fort”) 
• Lluc 16,19-31 (Llàtzer i Epuló) 
• Lluc24,1-12 (Sepulcre buit)

Crèixer:

Quants aliments enganyosos que s’intenten injectar,  sobretot a infants i joves, per aconseguir aprofitar-se’n com a mercaderia d’usar i de llençar! El bombardeig constant de missatges consumistes i competitius ens arrosseguen cap a una espiral sense fi: treballar més per comprar o consumir més i, cada vegada, en unes condicions de treball més precàries. Ens estem menjant els recursos de tres quartes parts del planeta mentre embarguem el futur de les properes generacions. Si els països del Tercer Món aconseguissin, per exemple, tenir el nombre de cotxes per habitants que ara té el nostre poble, ens hauríem carregat el planeta. Aquest camí només porta a la marginació, l’enveja, l’angoixa, la depressió, la insolidaritat…. Cada vegada, però, hi ha més persones que aixequen la veu per dir-nos que la “civilització de la riquesa” només té una solució: que sigui superada per la “civilització de l’austeritat”, però escollida i compartida. Per aquest camí trobarem i recuperarem la germanor, el somriure, la tendresa. Els voluntaris que, mitjançant alguna ONG van als països més pobres, quan retornen, ens ho confirmen.

L’únic “colomí” del conte que aconseguí alliberar-se sabia que, optant per passar-les magres, si s’estrenyia el cinturó, aconseguiria el seu objectiu. Aquest “colomí” inconformista i revolucionari no us recorda el “calvari” Jesús vers la Pasqua?

A aquelles dones que anaren al sepulcre el matí de Pasqua, se’ls digué: Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és, aquí: ha ressuscitat”. Després de participar o de contemplar els passos de Setmana Santa pels nostres carrers, any rere any, hem intuït per on anava, què pretenia, el nostre “colomí” natzarè?

Valors:  Austeritat – Confiança - Llibertat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Cofre de l'avi. Contes amb valors 24

Un avi sol i molt malalt tenia quatre fills, però cap no se’n preocupava. Se li va ocórrer una idea genial. Aprofità un cofre vell i el posà en el centre de la seva humil cabana. Un dels fills,  intrigat, li preguntà:

— Què hi guardes, aquí?

— Aquí hi ha tota la meva herència per a quan arribi l’hora.

    Llavors, cada dia un fill li portava llet i mel.

L’avi morí i els quatre fills s’abraonaren damunt el cofre. Sorpresa: l’únic que trobaren fou un tros de paper escrit a mà: «Fills meus: l’autèntic amor es dona gratuïtament sense esperar recompensa. La meva herència és que aprengueu a estimar; el meu únic llegat és donar-vos les gràcies pel que m’heu donat en vida».

Amb llàgrimes als ulls, li donaren una sepultura digna, i un d’ells, quan llançà la darrera palada de terra, s n0acomiadà dient:  

- ET PROMETO QUE ESTIMARÉ SENSE ESPERAR RES A CANVI!

Ens preguntem:

• Com valores l’actitud de l’avi i dels fills? 
• Què se n’espera, dels ancians? 
• Com es poden estimar millor els malalts, els ancians, els discapacitats...?

Ressò Bíblic:

• Lluc 10,30-37: Bon samarità. 
• Lluc 17, 7-19 “I els altres nou on son?” 
• Joan 13, 1-17: Jesús  renta els peus. 
• 1 Joan 3 11-24: Garantía de filiació. 
• 1 Joan 4,7-21: Déu és amor

Crèixer:

La Maria Lluïsa m’explica que, en els moments més crítics de la mort de la seva mare, el seu rostre s’il·luminà per regalar als presents un somriure tendre i inoblidable. Ha estat per a ella el resum i la icona d’una vida amarada de gratuïtat. Més que donar-li el condol, la vaig felicitar per aquesta “perla-tresor” que els ha deixat en herència perquè quedés gravada a la nineta dels ulls dels seus fills. I és que no valem pel que deixem sinó pel que donem al llarg de la vida.

Martin Luther King, uns quants dies abans de ser assassinat, deixava escrit el seu testament: « ...No tinc diners per deixar. Tot el que vull deixar en acomiadar-me és una vida d’entrega. Si he pogut ajudar algú al llarg del camí fet, si he pogut alegrar algú amb una cançó, si he pogut fer veure a algú que havia escollit un mal camí, llavors la meva vida no haurà estat en va. Si aconsegueixo difondre el missatge que el Mestre ensenyà, llavors la meva vida no haurà estat en va».

Valors: Amor –Gratuïtat - Solidaritat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Claus de la porta. Contes amb valors 23

Hi havia un nen que tenia molt mal geni. El seu pare li va regalar una caixa de claus i li va dir que cada vegada que perdés el control havia de clavar un clau al darrere d’una porta.

El primer dia, aquell nen va clavar trenta claus. Al cap de pocs dies, aprengué a controlar la ràbia i la quantitat de claus disminuí.

El seu pare li  suggerí que, per a cada dia que aconseguís controlar-se, arranqués un clau.

- Pare, ja he tret tots els claus- un dia pogué explicar.

- Has fet bé, però fixa’t en els forats que han quedat a la porta. La porta mai no tornarà a ser la mateixa. Quan dius quelcom amb ràbia, deixes una cicatriu com aquestes.

- Perdona’m si alguna vegada he deixat un “forat” a la teva porta.

Ens preguntem:

• Què em suggereix aquest diàleg del pare i el nen geniüt? 
• Recordo cap moment en què hagi perdut el control de mi mateix? Com es viu? 
• Com hem de reaccionar quan algú es descontrola? 
• Puc seguir alguna estratègia per a mi mateix?

Ressò Bíblic:

• Mateu 6,9-15 (El Parenostre) 
• Marc 2,1-12 (Paralític perdonat) 
• Lluc 15, 11-32 (El fill pròdig) 
• Colossencs 3,12-15 (Perdeu-vos mútuament) 
• Salm 102 (Sap de quin fang ens va formar)

Crèixer:

Lluís V. , de 68 anys, enllitat en una residència, rep la meva visita. Tan sols ens havíem saludat una vegada, ara fa 10 anys. Només d’entrar, m’identifica amb un somriure generós. Davant la meva sorpresa, deixa anar: “Josep, jo només guardo el record de les persones lluminoses. Les altres se m’esborren a l’instant”.

Nelson Mandela, Premi Nobel, privat de llibertat durant 27 anys, des de la presó, expressava així:

“[…] La celda de la cárcel es un lugar idóneo para conocerte a ti mismo…, La honradez, la sinceridad, la sencillez, la humildad, la generosidad sin esperar nada a cambio, la falta de vanidad, la buena disposición a ayudar al próji¬mo (cualidades muy al alcance de todo ser) son la base de la vida espiritual de una persona… La celda te da la oportunidad de analizar a diario toda tu conducta, de superar lo malo y de poten¬ciar lo bueno que hay en ti. A tal efecto, meditar con regularidad (digamos que unos quince minutos al día antes de acostarte) puede resultar muy fructífero. Al principio, te puede parecer difícil definir los aspectos negativos presentes en tu vida, pero al décimo intento puede reportarte muchas recompensas. No olvidemos nunca que un santo es un pecador que simplemente sigue esforzándose”. (Presó de Kroonstad,  1-2-975).

Valors: Dignitat - Esforç - Perdó

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Cementiri. Contes amb valors 22

Dos amics es retroben. Un d’ells, tot molest, comenta:

- La meva mare truca molt per telèfon per demanar-me que la vagi a veure. Hi vaig poc. Ja saps com són els ancians: sempre repeteixen el mateix! Vaig carregat de compromisos.

- Jo, en canvi –li diu el seu company–, parlo molt amb la mare. Cada vegada que em trobo baix de forma la vaig a veure; em fa sentir millor.

- Caram! Ets millor que jo.

- No, soc igual que tu –respongué amb tristesa–. Visito la meva mare al cementiri. Mentre vivia, jo tampoc l’anava a veure. No saps com la busco, ara que l’he perdut. Per si et pot servir la meva experiència, conversa amb la teva mare ara que encara la tens. No esperis que ja sigui al cementiri perquè allà la reflexió dol fins al més íntim d’un mateix, ja que no podràs fer el que vas deixar pendent i serà un buit que mai no podràs omplir. No permetis que et passi el que em va passar a mi.

Ens preguntem:

• Creus que és exagerada aquesta anècdota? Com vivim o hem viscut la relació amb els pares o avis?. 
• Encara hi som a temps? De quina manera?

Ressò Bíblic:

• Mateu 25,31-46 (Judici final) 
• Marc 15,33-39 (Mort de Jesús) 
• Joan12,25-36 (Si el gra de blat no mor)  
• Salm23 (El Senyor és el meu Pastor) 
• 1Joan 3,14-16 (hem passat de la mort a la vida)

Crèixer:

Per Tots Sants, molts tenim el costum d’anar al cementiri en família i sense pressa. A les mans, un ram de flors, un filferro, un martell, un drap... i poca cosa més. Bé, sí, i molt més: un record gratificant del pare, de la mare, de l’avi i de la iaia... I tots mans a l’obra: un treu les flors pansides de la làpida, l’altre neteja la pols, l’altre reforça un clau, l’altre hi entortolliga el filferro per enganxar-hi el ram de flors... Fem un semicercle, silenci, records emotius, una llàgrima que no acaba de sorgir, un parenostre, més silenci... No sé per què, però ressona en el meu interior el Santa nit, plàcida nit, com si em trobés davant d’aquell pessebre familiar nadalenc en el qual cadascú, amb la seva creativitat, hi ha posat, com cada any, el seu “granet de sorra”: suro, pedres, molsa, estrella, Maria, Josep, el Nen Jesús...

Però també és la crua realitat que sovint “passem” de persones que ens reclamen un gest d’amistat o d’humanitat fins que ja no les tenim entre nosaltres. Llavors tot són “corredisses” per corones, lamentacions, llàgrimes... “En vida, amic, en vida!”.

Valors: Acollida – Fidelitat – Amor

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Cel a la terra. Contes amb valors, 21

Un antic relat japonès explica que, un dia, un samurai bel·licós va desafiar un monjo que li expliqués què era el cel i què era l’infern. El monjo li  respongué:

Valdria més que deixessis de ser tan agressiu i violent i et dediquessis a fer el bé.

El guerrer desembeinà l’espasa i amenaçà el monjo:

Que no saps que podria matar-te?

 El monjo, sense perdre la calma, li va dir:

Veus? Això és l’infern. – exclamà el monjo

Desconcertat, el samurai dominant la seva fúria, va embeinar l’espasa i es va inclinar davant del monjo agraint les seves paraules.

Veus? Això és el cel!

Ens preguntem:

• Com s’explica aquest  canvi en el samurai? 
• Quin perfil tenen algunes persones conegudes que ja viuen un tros de cel aquí? 
• Què hauríem de vetllar per aconseguir una vida més gratificant i amb futur?

Ressò Bíblic:

• Mateu 19,16-26. Un jove ric. 
• Mateu 25, 31-46. Judici darrer. 
• Lluc 9,51-56. Els samaritans no el reben. 
• 1Pere 3,8-11. Buscar la pau i seguir-la. 
• Isaïes 42, 1-7: “No crida ni alça la veu”

Crèixer:

De l’infern al cel... aquí!

Un indigent sortint de Càritas pregunta:

- Totes les persones d’aquest centre són tan amables com la que m’ha atès? Aquella persona “amable” era un voluntari especial que, des de la presó, pogué complir una feina substitutòria a Càritas. Acabada la condemna, es presentà novament per oferir-se, ara com a voluntari, unes quantes hores a la setmana. Comentà que havia descobert més pau en el cor donant-se als altres que agredint o aprofitant-se dels altres.

Del cel aquí i ... més enllà!

Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l’Arca, poc abans d’expirar (París 2-5-2019), s’expressava així: “Em sento feliç. Em sento acollit amb amor. El meu cos és feble, no em puc aguantar dret, tinc dificultats per parlar. Em sento profundament en pau i en la confiança. Jo no sé com anirà el meu futur, però Déu és bo i allò que esdevingui serà el millor. Us envio a cada un de vosaltres el meu amor des del fons del meu cor. Soc feliç”.

Valors: Acollida- Confiança – Diàleg

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Un cec i un paralític. Contes amb valors 20

Enmig de la misèria i de la desesperació, hi vivien un cec i un paralític.

Un dia, el cec arribà a les palpentes on jeia el paralític per dir-li:

–Unim-nos i potser tot serà més suportable, oi?.

–  Jo no puc fer ni un pas i tu no hi veus. De què ens servirà sumar les desgràcies?

– Mira, entre tots dos tenim tot el que ens manca: jo tinc unes bones cames i tu tens uns bons ulls. Jo et portaré a l’espatlla i tu em guiaràs; els teus ulls orientaran els meus passos i les meves cames aniran cap allà on tu diguis. D’aquesta manera, sense que la nostra amistat corri el risc de trencar-se discutint qui és el més útil, jo caminaré per tu i tu hi veuràs per mi.

Ens preguntem:

• Quina fou la millor capacitat o aptitud del cec i del paralític? 
• Quines són les discapacitats més comunes entre les persones que tracto? 
• Quina invitació se’ns fa en aquest conte?

Ressò Bíblic:

• Mateu 25,14-30: Paràbola dels talents. 
• Joan 15,1-7: El cep i les sarments. 
• Joan: 17,20-26: La pregària de Jesús. 
• Romans 12,4-8: “En un sol cos tenim molts membres”. 
• Efesis 4,1-16: Exhortació a la unitat en la fe.

Crèixer:

Sovint, els mitjans de comunicació ens impacten amb imatges d’alguna persona discapacitada capaç, a força de voluntat, de fer proeses individuals. El comentarista sol rematar el reportatge amb la frase lapidària: “Voler és poder”. Doncs, no és així! Es més, això pot crear molta frustració en persones que s’hi emmirallin, ja que, per més que s’hi esforcin, no ho aconseguiran. Com si haguéssim estat creats per ser autosuficients, quan l’encant de la nostra vida és acceptar les nostres diferències o mancances i descobrir que, sortosament, som complementaris.

Un germà d’una noia discapacitada em diu: De la meva germana he après que no hi ha pitjor discapacitat que la discapacitat afectiva que pateix molta gent que es considera “normal i capacitada”. He après a tenir paciència i a tolerar la frustració; també, que ens podem divertir junts perquè utilitzem el llenguatge de l’amor i la complicitat de germans.

Quan reconeixem i promovem els drets dels més febles, estem reconeixent i promovent la nostra pròpia dignitat.

Com ens indica una vella dita: “En comptes de lamentacions, cal buscar solucions”

Valors: Confiança – Comunitat - Creativitat  

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Cavall i el porc. Contes amb valors 19

L’amo d’una finca per a cavalls de raça s’adonà que en tenia un de malalt.  El veterinari li digué: - El seu cavall ha de  prendre aquesta medicació durant tres dies seguits. Si no millora, l’haurem de sacrificar-.

Un porc ho escoltà. Se li acostà per dir-li:

-Ànim amic cavall, aixeca’t! Si no, et sacrificaran. Vinga! , jo t’hi ajudo! Vinga!… Un, dos, tres… A poc a poc… Un passet més… Així… Així… Ara, a córrer… A poc a poc… Més de pressa… Fantàstic! Corre… corre! Ets un campió!

En arribar-hi l’amo del cavall i veure córrer el cavall, digué:

- Miracle! El cavall s’ha curat… Això no pot acabar així…. Vinga!... Matem el porc per celebrar-ho!

Ens preguntem:

• Què ens suggereix aquest conte? 
• Transportat a la vida real, ho veiem reflectit? 
• Com podem actuar davant d’una víctima innocent?

Ressò bíblic:

• Marc 12,1-12: Els vinyaters rebels. 
• Lluc 13,6-9: La figuera que no feia fruit. 
• Joan 11,47-53: Decideixen fer morir Jesús. 
• Actes 6,8-15 i 54-60: Martiri d’Esteve. 
• Isaïes 5,1-7: La cançó de la vinya.

Crèixer:

“Hay que hacerse espaldas los unos a los otros porque los tiempos son recios”, ja ho deia  Teresa d’Àvila  fa quatre-cents anys, però  sembla escrit per a avui dia. La proposta no és tan fàcil de digerir com sembla. Els mateixos humoristes, a més de fer-nos riure, a vegades ens sorprenen i reflecteixen  la pura realitat: “El peix que lluita a contracorrent mor electrocutat”!

Un nen molt trapella amargava la vida a un voluntari de reforç escolar, pensant que aquest ho feia per tenir un sobresou. Va canviar d’actitud quan s’assabentà que aquell monitor de Càritas ho feia gratuïtament i es pagava l’autobús per desplaçar-se a donar-li suport.

Molts voluntaris o persones altruistes de bona fe es “cremen” en l’intent. Però també tots haurem detectat persones “incombustibles”, persones que no perden la pau del cor ni el somriure als llavis, més enllà de les “escopinades” que puguin rebre. M’adono que moltes  d’aquestes  no van de “quixots” solitaris per la vida, sinó que estan equipades d’una comunitat de suport. I, encara més enllà d’aquest suport exterior, han tingut la sort de trobar-ne un d’interior. Deixem parlar el militar que, en el cop d’estat de Pinochet a Xile, va metrallar el missioner gironí Joan Alsina: “Juan iba tranquilo y sosegado. Nunca he podido olvidar esto: Juan me pidió que no le vendara los ojos y que le disparara de frente para poder verme y darme el perdón... Levantó su mirada al cielo, hizo un gesto con las manos, las puso sobre su corazón y movió los labios como si estuviera rezando y dijo: Padre, perdónalos...”.

Valors: Compromís  - Comunitat  - Misericòrdia

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.

Cargol impacient. Contes amb valors 18

Un cargol que, carregat amb la seva “casa”, es planyia de no tenir l’agilitat dels seus companys, al·lucinava observant, sota el pes de la seva closca, una papallona presumida que gallejava de branca en branca.

S’adonà que se li apropava un escarabat per darrere. Aquest el convidà a compartir el viatge. El cargol va enlairar el cap de tan content que estava però, de seguida, llagrimós, l’hagué d’abaixar, ja que no podia mantenir el ritme de les potes del seu atlètic company.

El sol s’enfosquí i la pluja amarà d’aigua els arbres, el camí, el paisatge… La papallona ja no podia alçar el vol i acudí al cargol perquè li deixés recolzar les seves potes tan fràgils damunt de la closca. El cargol, que es movia a plaer en aquell nou paisatge plujós, acceptà complagut d’acollir la papallona i donar-li seguretat.     

El cargol, amb la seva companya papallona, reconegué l’escarabat demanant auxili. El caragol demanà a la papallona que l’anés guiant des de dalt per fer una maniobra delicada: apropar-s’hi amb la closca, fer-li una empenta per aconseguir bolcar-lo i que amb les potes toqués a terra.

L’operació es va fer amb èxit i l’escarabat, en agraïment, proposà al cargol i a la papallona de compartir fraternalment el seu futur, tot acollint i valorant generosament les seves contrastades aptituds per damunt de les seves diverses i evidents limitacions.

Ens preguntem: 

• Quina descoberta fa el cargol? 
• Aquesta descoberta, la veus feta entre les persones o col·lectius que tractes? 
• Què ens manca per arribar a aquesta sincronia?

Ressò Bíblic:

• Mateu 11,25-27: Els indoctes comprenen. 
• Mateu 13,54-58: Els de Natzaret no creuen en Jesús. 
• Lluc 14,15-24: Crida al banquet. 
• Gènesi 2, 21-25:  “Aquesta sí que és os dels meus ossos” 
• 2Corintis 12,7-10: “Quan em sento feble, aleshores soc fort”

Crèixer:

Joan Soler i Ribas relata el seu primer error en arribar a la parròquia més suburbial de Daapong (Togo): “Entres en una casa de fang on saps que sobreviuen en unes condicions infrahumanes. Tu, home blanc, pretens fer-hi quelcom per redreçar aquella família. Notes un bloqueig per part seva. Se senten inferiors. La vergonya de la seva indigència, contraposada a la teva suposada prepotència, fa inviable avançar. Cal un temps llarg, que et deixis convidar a un vas d’aigua, que et “deixis ajudar” d’alguna manera per ells. Després permetran que els puguis ajudar i salvar-los, així, la dignitat”.

Curiosament, els països occidentals han espoliat i espoliem els recursos naturals del Tercer Món i, en canvi, hi ha deixat o hi deixem les millors “perles”, com aquesta lliçó de vida.

“Quan es té el poder, és fàcil deixar d’escoltar. Dialogar suposa anar a trobar l’altre en el mateix pla que en què hi ha l’altre . Llavors s’obren espais de comprensió engendrats pel mateix  acte del diàleg”. Carlo Maria Martini (+31-8-2012), arquebisbe de Milà.

Valors: Comunitat – Diàleg - Inclusió

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.