—Per què la gent crida quan s’enfada?
Cap resposta satisfeia el mestre. Aquest s’explicà:
—Quan dues persones estan enfadades, els seus cors
s’allunyen molt. Per superar aquesta distància, han de cridar per poder-se
escoltar. Com més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per escoltar-se
l’un a l’altre a través d’aquesta distància tan gran.
Després, el mestre els preguntà:
—Què passa quan dues persones s’enamoren? No criden sinó que
parlen amb suavitat, perquè els seus cors són molt a prop. La distància és molt
petita. S’enamoren encara més? Ja no parlen, tan sols xiuxiuegen i s’apropen encara
més en el seu amor. Finalment, ni tan sols necessiten xiuxiuejar, es miren i
això és tot. Així és com estan a prop dues persones que s’estimen.
Ens preguntem:
- La resposta del mestre és encertada? Per què?
- Sovinteja el “diàleg de sords”? Per què?
- Com podem donar importància al silenci, al “saber estar”?
Ressò Bíblic:
- Mateu 6,5-8 (Pregar en secret)
- Lluc 10,38-42 (Marta i Maria)
- Romans 12,9-21 (Respecte als altres)
- 1Reis 19, 9.11-16 (Vingué un vent suau i tranquil )
Crèixer:
He tingut la sort de poder seure a taula amb els monjos de
Solius (Girona). T’adones com n’és d’expressiu, fer-ho en silenci. Els detalls
més insignificants prenen un relleu fora de sèrie. Un apropar el pa o la gerra
d’aigua al veí, un somriure agraït, desparar taula, una benedicció, escoltar
música o una lectura... Tot aquest llenguatge no verbal cala en la fibra
sensible de cadascú i fa que es pugui assaborir un clima fratern, per no dir
sagrat, difícil d’imaginar des de l’exterior. Surts del monestir i poses la
ràdio o la televisió. Si enganxes segons quina tertúlia, s’hi escenifiquen uns
combats dialèctics eixordadors en els quals ningú escolta ningú, sinó que tots
esperen ficar-se a la conversa a cops de colze i trepitjant-se. Els sembla que
aquest format els farà guanyar audiència. Mai reconeixeran la crispació i
l’alteració de l’estat d’ànim que creen en els radiooients o teleespectadors.
Certament, la societat no s’ha de convertir en un gran monestir, però sí que a
tots ens faria bé passar uns dies en una comunitat monàstica. En un primer
moment, el silenci ens podria aparèixer com una molèstia, una privació inútil i
avorrida. Però si aconseguim superar aquest hàndicap, descobrirem embadalits
com el silenci es fa paraula agraïda i revela una presència amiga altament
humanitzadora.
Valors: Acollida - Diàleg – Silenci
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
