Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris discerniment. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris discerniment. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 d’octubre del 2020

Discerniment (Mn. Guillem López. SIJ)

El capítol novè de la Christus Vivit està dedicat al tema del discerniment. El Papa apunta el fet que "sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos fàcilment en titelles a mercè de les tendències del moment". Per això, considera: "Formar la consciència és camí de tota una vida, en el qual s'aprèn a nodrir els sentiments de Jesucrist, assumint els criteris de les seves decisions i les intencions de la seva manera d'obrar" (cf. Fl 2, 5).

En aquest camí, el Papa presenta una metodologia per al discerniment de la vocació: l’atenció a tota la dimensió de la persona. Això és clau per al discerniment personal i és també una sensibilitat a escoltar els impulsos que l'altre experimenta i ajudar-lo que escolti aquests impulsos.

El Papa Francesc, ha centrat el seu pontificat en la identitat i missió de l'Església, que és l'alegria d'anunciar l'evangeli, especialment amb els joves. El jove cristià és una persona que s'ha deixat conquerir per l'amor de Crist i, mogut per aquest amor, s'obre al servei dels seus germans, en els quals descobreix a Crist mateix.

(seguir llegint al Blog d'Església Jove)



dimecres, 21 d’octubre del 2020

Amagatall més segur. Contes amb valors 4

Hi hagué un temps, segons una antiga llegenda hindú, en què totes les persones eren petits déus. Però cometeren tants abusos i desordres amb els seus poders il·limitats que el Déu suprem decidí treure’ls aquest poder diví i amagar-lo en un lloc on no el poguessin trobar.

Reunit amb els seus ministres per localitzar un bon amagatall, aquests li suggeriren:

- Enterrem la divinitat de l’ésser humà en un barranc inaccessible.

- No, perquè l’home excavarà i el trobarà – respongué Déu.

- Doncs llancem la divinitat del ser humà a la fossa més profunda de l’oceà.

- No, perquè un dia explorarà la profunditat dels mars i la trobarà.

- Llavors, aixecant-se del tron, Déu digué:

- Ja sé què faré amb la divinitat humana. L’amagarem en el més profund de la cada persona, serà l’únic amagatall on ningú no se li acudirà buscar. 

Ens preguntem: 

  • Per què l’únic “amagatall” podria ser impensable? 
  • Trobem habitualment persones prepotents o fins i tot “fanàtiques”? 
  • Com les hem de tractar? Com «progressar adequadament», si fos el nostre cas ?

Ressò bíblic:

Crèixer:

Als cracks mediàtics (esportistes, polítics i fins i tot  religiosos) que s’ho creuen i en viuen, els cau l’embolcall de la fama... i molts d’ells evidencien greus mancances com a persones.  Com a nous “devots” d’aquestes “estrelles” efímeres, les podem anar seguint com si la nostra felicitat depengués del que fan aquests déus amb peus de fang.       

Quants sous d’escàndol, segones intencions empresarials i manca d’ètica! Però si tot això existeix, no ens enganyem, és a causa dels “feligresos” incondicionals que els donen suport.

Quan el primer astronauta rus  posà els peus fora de l’espai, tot orgullós sentencià: “no hi he trobat  Déu”. Però un cirurgià modestament li respongué:

  -“Jo he operat centenars de  cervells i no hi he vist cap pensament”.

La dignitat i la font de la nostra felicitat, com ens suggereix la historieta, no la trobarem agenollant-nos davant la pretesa divinitat de les enlluernadores, competitives i efímeres estrelles del moment, exteriors a nosaltres, sinó en “l’amagatall” del cor de cadascú.

Valors: Dignitat – Discerniment – Fe

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.

dimarts, 13 d’octubre del 2020

Àguila sàvia. Contes amb valors 1

L’àguila és l’au que té més longevitat. Pot arribar a viure 70 anys. Per aconseguir aquesta edat, als 40 ha de prendre una difícil decisió, ja que no aconsegueix atrapar les preses de les quals s’alimenta. Les seves urpes són compactes i inflexibles; el bec, llarg, punxegut, corbat i apuntant cap al pit; les ales, velles i pesades ; i les plomes, grosses. Se li fa molt difícil de volar!

Llavors, l’àguila només té dues alternatives: morir o afrontar un dolorós procés de renovació que durarà 150 dies. Aquest procés consisteix a volar fins al punt més alt d’una muntanya per construir-hi un niu a prop d’una paret rocosa on no tingui necessitat de volar i quedar-s’hi.  Després, l’àguila comença a colpejar la paret amb el bec fins que aconsegueix arrencar-se’l i només ha d’esperar que li’n creixi un de nou, amb el qual es desprendrà de les ungles. Quan les ungles li comencin a néixer, amb aquestes començarà a llevar-se les plomes velles. Després de cinc mesos, ja pot sortir cap a un vol renovat i... viure 30 anys més!

Ens preguntem:

  • Què aprenem de l’àguila? 
  • Com afrontem els handicaps al llarg de la vida? 
  • Què ens reclama personalment i socialment?

Ressò bíblic:

  • Mateu 5,29-30 (“Si l’ull dret t’és ocasió de pecar”)
  • Marc 10,17-31(El jove ric)
  • Romans 6,6-14 (“...el nostre home vell ha estat crucificat”)
  • 2Corintis 4,7-15 (Portem la mort i la vida de Jesús en el nostre cos)
  • Ezequiel 11,19-21 (“...trauré d’ells aquest cor de pedra”)

Créixer:

  • Arrencant de soca-rel les nostres “ungles”. Sí, aquella agressivitat que es projecta amb la mirada, amb la ironia sarcàstica, amb l’assetjament psicològic... i naixeran noves ungles però “tendres”!
  • Colpejant el nostre “bec” fins a arrencar-lo. Sí, aprendre més a escoltar que no pas “xerrar pels descosits”... i en naixerà un nou bec però “tendre”!
  • Llevant les nostres “plomes”. Sí, treure’m de sobre la màscara de l’aparença, la superficialitat, l’engany... i en naixeran noves plomes però de “tendresa”.

 “No ploris pel que has perdut, lluita pel que et queda. No ploris pel que ha mort, lluita pel que ha nascut en tu. No ploris pel qui ha marxat, lluita pel qui està amb tu. No ploris pel qui t’odia, lluita pel qui t’estima. No ploris pel teu passat, lluita pel teu present. No ploris pel teu sofriment, lluita per la teva felicitat”. (Papa Francesc)  

Valors: Esforç – Discerniment -  Resiliència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.