Love is a gift (l'amor és un regal, Bon Nadal!)

El Departament de Pastoral de la FECC proposa el visionat d’aquest curtmetratge, realitzat amb 50€ i una bona idea, per alumnes de batxillerat i cicles formatius.  (clica imatge per veure-ho)

Es pot plantejar una posada en comú pel grup-classe oberta o també ens poden ajudar les següents qüestions:

• Qui pot “tocar” l’amor? Com es pot “donar”, regalar, allò que és immaterial?
• Estimar per Nadal potser  no és tant “donar coses” com “donar-se” (a través d’objectes, però també d’actes, paraules o silencis).
• Com puc ser jo mateix/a un regal pels altres? Només si estimo, la meva donació pot ser entesa com un regal i no com una càrrega o un objecte inútil que acumula pols en un prestatge.
• Podria ser que, al final, el millor regal sigui entendre les relacions humanes (d’amistat, parella, paternitat...) com una oportunitat per convertir-nos nosaltres també un “regal vivent”?
• Diuen els entesos que l’infant aprèn a riure quan veu el somriure de la seva mare. En la donació i lliurament de l’altre aprenem nosaltres a ser-per-als-altres. No és que ens ho haguem merescut, ens ha estat donat gratuïtament. (“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer” 1Jn 4,10)

Podem acabar la reflexió en clau de pregària amb aquest text: L’Himne de l’Amor (1 Corintis 13):

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.

Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.

Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

Avi impacient. Contes amb valors 6

Un avi de 80 anys, a les 8 del matí, acaba d’arribar a l’hospital perquè li treguin els punts. Explica que va just de temps perquè té una altra cita a les 9 h.

La infermera ens relata: Vaig observar que una i altra vegada mirava el rellotge. Mentre el curava, li vaig preguntar si tenia cita amb algun metge aquest matí, ja que el veia neguitós. Em digué que necessitava anar al geriàtric per esmorzar amb la seva dona, que tenia Alzheimer i feia cinc anys que no el podia reconèixer.

Li vaig preguntar:

- I vostè segueix anant-hi cada dia, encara que ella no sàpiga qui és vostè?

- Ella no sap qui sóc jo, però jo encara sé qui és ella! – em respongué.

Ens preguntem:

• Com definiríem la personalitat d’aquest avi? És un cas únic? 
• Amb les persones ancianes o malaltes properes quin tracte hi tenim o hi hauríem de tenir?

Ressò bíblic:

• Mateu 25,31-47 (”Senyor, quan et vaig veure malalt...”) 
• Lluc16,20-25 (El pobre Llàtzer) 
• Lluc 14,12-24 (Els convidats al Regne) 
• Mateu 2,5-9 (Déu ha elegit els pobres) 
• Isaïes 58,7-12 (“Llavors brillarà com l’alba la teva llum”)

Crèixer:

La natura és sàvia, però els humans no ho som tant. Per això, com n’és d’important, ser contemplatius del nostre entorn, llegir, rere el que ens passa, els possibles missatges amagats.

Curiosament, estimem les catedrals antigues, el mobiliari d’època, les monedes i les pintures antigues, els llibres vells... però ens hem oblidat del tot de l’enorme valor moral i espiritual de les persones ancianes, més indefenses o “defectuoses”. No sabem el que ens perdem!

Sempre m’ha impactat positivament comprovar, quan vaig per hospitals o residències d’ancians, la fidelitat i la tendresa de familiars o amics que regularment passen hores i hores fent costat a una persona amb Alzheimer o no, en estat vegetatiu o terminal... “Ella potser ja no sap qui sóc jo, però jo encara sé qui és ella”. Per reblar el clau, dono la paraula al reconegut escriptor i jesuïta Pedro-Miguel Lamet que, veient-se atrapat en els seus darrers dies, expressa: “Jo no abandono la barca, continuo aquí a la popa, recolzat al pit d’un Jesús que dorm, però qui sento com li batega el cor”.

A la vida, no es tracta de com sobreviure en una tempesta sinó de “cómo bailar bajo la lluvia”, en paraules d’un jove llatinoamericà.

Valors: Fidelitat – Amor - Dignitat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.

Arrels de pomera. Contes amb valors 5

Un nen estimava molt una pomera. Cada dia hi jugava i la pomera s’estimava el nen.

El nen es féu gran i se’n va anar. Un dia va tornar i sentí que l’arbre li deia, tot trist:

- Vens a jugar amb mi?

- Ja no sóc el nen d’abans. Ara vull un ordinador i diners.

- De diners, no en tinc... Agafa les meves pomes, ven-les i tindràs els diners.

Prengué les pomes, les vengué i obtingué el diner necessari. L’arbre tornà a ser feliç. Però aquell noi  ja no tornà i l’arbre s’entristí.

Passaren els dies i el noi retornà. L’arbre, tot feliç, li preguntà:

-  Vens a jugar amb mi?

- Ja no tinc temps per jugar. Necessito una casa. Em pots ajudar?

 - No tinc casa... però em pots tallar les branques i construir-la.

El jove tallà totes les branques. L’arbre fou novament feliç. Aquell jove, però, ja no s’hi va acostar més i l’arbre tornà a estar trist.

Un altre dia, ja fet un home, retornà i l’arbre, somrient, li digué:

-  Vens a jugar amb mi?

-  Estic trist i envellint. Voldria una barqueta per navegar i descansar. Pots ajudar-me?

Aquell home ho feu així i desaparegué. Finalment, retornà i l’arbre, amb llàgrimes als ulls, li digué:

- Ho sento, però ja no tinc res per donar-te... L’única cosa que em queda són les arrels.

- Ara ja no necessito gaire res. Tan sols un lloc per descansar. Les velles arrels d’un arbre són el millor lloc per descansar.

- Vine, asseu-te amb mi i reposa.

El vellet s’assegué damunt la soca de l’arbre i aquest, feliç i content, somrigué amb els ulls enrogits d’haver plorat.

Ens preguntem:

• Aquest arbre és massa generós? El fill és un aprofitat? Ens recorda famílies o relacions socials d’avui? 
• Què ens planteja de cara la nostra convivència?

Ressò bíblic:

• Mateu 11,25-30 (Veniu a mi) 
• Lluc 15,11-32 (Fill perdut i retrobat) 
• Joan 12,23-26 (gla de blat enterrat), 
• Fets 2, 2,44-47 (ho tenien tot en comú) 
• Romans 8,35-39 (“en sortim victoriosos”)

Crèixer:

La Teresa, una iaia de 90 anys, té un càncer avançat que li provoca molt de sofriment. La saludo, no em parla  del seu problema i s’interessa per la meva salut. El seu marit deixa anar amb agror: “Aquesta dona ha passat tota la seva vida preocupant-se pels altres i gens d’ella mateixa!”.  Aquell “espectador” (més que marit), sense voler-ho, havia proclamat la millor “floreta” que es pot dir a una persona en estat terminal.

Valors: Amor – Fidelitat – Coherència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.