El nen es féu gran i se’n va anar. Un dia va tornar i sentí
que l’arbre li deia, tot trist:
- Vens a jugar amb mi?
- Ja no sóc el nen d’abans. Ara vull un ordinador i diners.
- De diners, no en tinc... Agafa les meves pomes, ven-les i
tindràs els diners.
Prengué les pomes, les vengué i obtingué el diner necessari.
L’arbre tornà a ser feliç. Però aquell noi
ja no tornà i l’arbre s’entristí.
Passaren els dies i el noi retornà. L’arbre, tot feliç, li
preguntà:
- Vens a jugar amb
mi?
- Ja no tinc temps per jugar. Necessito una casa. Em pots
ajudar?
- No tinc casa...
però em pots tallar les branques i construir-la.
El jove tallà totes les branques. L’arbre fou novament
feliç. Aquell jove, però, ja no s’hi va acostar més i l’arbre tornà a estar
trist.
Un altre dia, ja fet un home, retornà i l’arbre, somrient,
li digué:
- Vens a jugar amb
mi?
- Estic trist i envellint. Voldria una barqueta
per navegar i descansar. Pots ajudar-me?
Aquell home ho feu així i desaparegué. Finalment, retornà i
l’arbre, amb llàgrimes als ulls, li digué:
- Ho sento, però ja no tinc res per donar-te... L’única cosa
que em queda són les arrels.
- Ara ja no necessito gaire res. Tan sols un lloc per
descansar. Les velles arrels d’un arbre són el millor lloc per descansar.
- Vine, asseu-te amb mi i reposa.
El vellet s’assegué damunt la soca de l’arbre i aquest,
feliç i content, somrigué amb els ulls enrogits d’haver plorat.
Ens preguntem:
- Aquest arbre és massa generós? El fill és un aprofitat? Ens recorda famílies o relacions socials d’avui?
- Què ens planteja de cara la nostra convivència?
Ressò bíblic:
- Mateu 11,25-30 (Veniu a mi)
- Lluc 15,11-32 (Fill perdut i retrobat)
- Joan 12,23-26 (gla de blat enterrat),
- Fets 2, 2,44-47 (ho tenien tot en comú)
- Romans 8,35-39 (“en sortim victoriosos”)
La Teresa, una iaia de 90 anys, té un càncer avançat que li
provoca molt de sofriment. La saludo, no em parla del seu problema i s’interessa per la meva
salut. El seu marit deixa anar amb agror: “Aquesta dona ha passat tota la seva
vida preocupant-se pels altres i gens d’ella mateixa!”. Aquell “espectador” (més que marit), sense
voler-ho, havia proclamat la millor “floreta” que es pot dir a una persona en
estat terminal.
Valors: Amor – Fidelitat – Coherència
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finatzi, filòloga.
