Crec que és molt atractiu crear
sinèrgies, connexions que avui fan més falta que mai. La dignitat i el ser
persona avui passa per crear nous paisatges compartits i aquí ens necessitem a
tots i totes.
Connecta't el proper dilluns i
participa!
Crec que és molt atractiu crear
sinèrgies, connexions que avui fan més falta que mai. La dignitat i el ser
persona avui passa per crear nous paisatges compartits i aquí ens necessitem a
tots i totes.
Connecta't el proper dilluns i
participa!
Fa 5 anys va començar un somni anomenat Worship.Cat. 5 anys després aquest somni ja és una realitat, i sou milers de joves, adults, parròquies i escoles els que l'heu fet possible escoltant, cantant i pregant amb les versions de Worship.Cat.
L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), amb la col·laboració de l’Editorial Castellnou, convoquen el 1r Premi Gaudí per a treballs de recerca de Batxillerat i per a projectes de cicles formatius de Grau superior.
L’objectiu d’aquests premis és reconèixer l’esforç de l’alumnat en l’aprenentatge i en la recerca en relació al fet religiós des de qualsevol de les seves múltiples aproximacions. Per als treballs s’han establert tres àmbits temàtics: Teologia i les Ciències Religioses, Filosofia, i Història, Art, Cultura i Patrimoni.
La primera edició del Premi Gaudí s’engegarà durant el curs vinent, 2021-2022. El lliurament dels treballs, seleccionats prèviament pel centre educatiu on l’estudiant està matriculat, es podrà fer a partir del febrer de 2022. Tots els treballs presentats hauran de tenir una qualificació mínima de notable i hauran d’haver estat presentats en un centre educatiu de Catalunya durant el curs 2021-2022.
Tres premis que atorgarà un jurat especialitzat
Els guardons es lliuraran el mes de juny de 2022 i constaran de tres categories diferents, independentment de la que s’hagi presentat el treball. El primer premi està dotat amb 500€ i una beca del 50% de la matrícula en una de les facultats de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) per al següent curs acadèmic; el segon, amb un dispositiu electrònic i una beca del 50% de la matrícula en una de les facultats de l’AUSP; mentre que el guanyador del tercer s’endurà dispositiu electrònic. Cal recordar que l’AUSP ofereix estudis de Grau en tres de les seves facultats, en les especialitats següents: Teologia, Filosofia i Història, Arqueologia i Arts cristianes.
Els
treballs presentats seran avaluats per un jurat format per representants de les
tres facultats de l’AUSP i de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya: el Dr.
Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (AUSP); el Dr. Carles
Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (AUSP); el Dr. David
Abadías, degà de la Facultat Antoni Gaudí (AUSP); i l’arquitecte Eloi Aran
(FECC), que comptaran amb l’assessoria d’especialistes de cadascuna de les
diferents categories.
Les bases del 1r Premi Gaudí per a treballs de recerca a Batxillerat i projectes de CFGS 2022 es poden trobar al web de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
En aquesta videocàpsula, l’Eloi Aran, Cap d’àrea pastoral i socioeducativa de l’Escola Cristiana, fa una breu presentació de la formació “Títol d’expert universitari en Escola de Pastoral Educativa”, que ofereixen conjuntament la FECC i la Facultat de Ciències de l’Educació (FPCEE) de Blanquerna, Universitat Ramon Llull.
L’Escola de Pastoral és una formació d’un curs escolar de durada valorada en 15 ECTS. Va adreçada a tots els agents de pastoral educativa de les escoles cristianes a Catalunya, especialment a aquells que desenvolupen ja càrrecs de responsabilitat i a aquells que volen aprofundir en la tasca evangelitzadora dels centres educatius.
Senyor Jesús, en aquest final de “curs pandèmic”,
Gràcies per haver pogut dur a terme
la tasca educativa encomanada enmig de la incertesa i la fragilitat. Perquè en
la tasca quotidiana es fa palès que “has revelat als senzills tot això que has
amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)
Gràcies per les “altres onades”,
les de la confiança que ens han permès passar per damunt d’aquesta tempesta
quan tot semblava anar cap a pitjor (Mt 8,24)
Gràcies pels “grups-bombolla”,
que han estat metàfora viscuda del tancat i de la cura del petit ramat de la
classe (Jn 10,11)
Gràcies per les pantalles, que s’han
mostrat com talaies per la visió i la trobada d’aquells que a voltes es troben
lluny, com Zaqueu pujant al sicòmor (Lc 19,4)
Gràcies per les vacunes, perquè “estant
ferits” hem entès millor que les teves ferides ens guareixen (Is 53,5)
Gràcies pels infants i joves de l’escola,
perquè al llarg del curs hem après a no tenir por del teu manament: “deixeu que
els infants s’acostin a mi” (Mt 19,14)
Gràcies pels catequistes i els educadors
en el lleure, perquè s’han empescat les mil-i-una per fer sentir als joves allò
de “el Regne de Déu és a prop vostre” (Mc 1,15)
Gràcies pels equips directius de
les escoles, perquè en aquests moments de dificultat es quan es mostra que “El
més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor.” (Mt 23,11)
Gràcies per les famílies, perquè
han estat testimoni d’una vida oculta i natzarena entre confinaments i quarantenes.
(Lc 2,19)
Gràcies, Senyor, perquè al llarg
d’aquest curs pandèmic t’has mostrat com ets: el Déu de la vida. (Sl 42,3)
(Departament de Pastoral FECC)
(Josep Otón) Simone Weil és prou coneguda pel seu pensament, pel seu activisme social i per la seva inusitada experiència espiritual. Ara bé, sovint s’oblida que era professora d’ensenyament secundari, en concret, catedràtica (agrégée) de filosofia en diversos instituts (lycées). A més d’estudiar aquesta disciplina a la Sorbonne, també es va formar a l’École Normale Supérieure de París, institució creada l’any 1794 per la Convenció republicana per preparar els futurs docents de l’escola pública francesa. Allà va ser deixebla del prestigiós pedagog Alain, sobrenom d’Émile Chartier. Durant la seva breu vida, va morir als 34 anys, Weil va impartir la seva especialitat als instituts femenins de les ciutats de Le Puy, Auxerre, Roanne, Bourges i Saint Quentin. (Seguir llegint)
Amb motiu de la inauguració de la torre de la Mare de Déu de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, que tindrà lloc el mes de desembre del 2021, la Basílica de la Sagrada Família organitza el concurs «TOTS SOM TORRES D’UNA MATEIXA HUMANITAT».
El principal objectiu del concurs és que els infants i joves d'entre 6 i 14 anys s’apropin a la Basílica de la Sagrada Família a través de la torre de la Mare de Déu mitjançant un treball col·laboratiu del grup classe on s’interpel·li els infants i/o els joves i es dialogui amb ells sobre el significat que té la construcció d’una torre d’aquestes característiques i com es pot relacionar amb la construcció personal i col·lectiva de cada ésser humà i de cada col·lectiu, emprant per a això l’art visual i la narració com a elements que configuren la cultura.
Aquells centres que mostrin interès
a participar en el concurs hauran de realitzar una inscripció (únicament com a
mostra d’interès) a través d’aquest FORMULARI D’INSCRIPCIÓ AL CONCURS «TOTS SOM
TORRES D’UNA MATEIXA HUMANITAT»,
abans del 9 de juliol del 2021.
A partir d’aquest moment,
s’enviaran altres detalls del concurs més enllà dels que ja consten al document
de les bases del concurs.
Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) us encoratgem a fer-vos partícips d’aquesta iniciativa atès el moment especial que representa aquesta nova fita en la construcció del temple i l’oportunitat que els infants i joves puguin establir un vincle genuí amb la Basílica de la Sagrada Família partint del coneixement construït en col·laboració amb els altres.
Informació
(DelejoveBCN) Aquest estiu la teva millor experiència serà caminant des de Loiola a San Juan de Gaztelugatxe (Bilbao). Si tens entre 18 i 25 anys vine… que el Bisbe Toni ens acompanya!
Dates: 31 juliol – 8 agost
Preu:
31 de juliol: Barcelona – Loiola amb bus (Dia de sant Ignasi i apertura any ignasià) |
1 d’agost: Zumaia – Mutriku |
2 d’agost: Mutriku – Marquina Xemein |
3 d’agost: Marquina Xemein – Guernica |
4 d’agost: Guernica |
5 d’agost: Guernica – Bermejo |
6 d’agost: Guernica – San Juan de Gaztelugache (dormint a Bilbao) |
7 d’agost: Bilbao |
8 d’agost: tornada a Barcelona |
Un sultà somià que li havien caigut totes les dents. Cridà un endevinaire perquè li interpretés el somni.
- Quina desgràcia! Cada dent caiguda representa la pèrdua
d’un parent de Vostra Majestat.
- Com t’atreveixes a dir-me una cosa així? - Cridà el sultà
enfurismat.
Ordenà que li donessin cent bastonades.
Cridà un altre endevinaire per explicar-li el seu somni.
Aquest li digué:
- Una gran felicitat us ha estat reservada. El somni
significa que sobreviureu a tots els vostres parents.
S’il·luminà el rostre del sultà i ordenà que li donessin
cent monedes d’or. Però un dels cortesans comentà tot sorprès:
- No és just! La interpretació que ha fet del somni és la
mateixa que la del primer endevinaire. No entenc per què vau pagar el primer
amb cent fuetades i aquest, amb cent
monedes d’or.
- Recorda - respongué el segon endevinaire - que tot depèn de
com es diuen les coses. S’ha de dir sempre la veritat, però la manera amb què
es diu és la que provoca grans problemes.
Ens preguntem:
Ressò bíblic:
Crèixer:
La Sara, una noia discapacitada intel·lectual em digué:
-
Josep, diumenge, amb la colla i un monitor, vam
anar a missa a la parròquia i el mossèn no em va deixar passar. Em va dir que
portava poca roba. Els altres varen entrar i jo em vaig quedar al carrer”.
Em va deixar preocupat pel possible trauma generat, ja que
ella ha viscut tantes de bufetades al llarg de la vida! Li vaig dir:
-
Sara, com
vas viure el que et va dir aquell mossèn?
-
Josep, no
et preocupis. Tothom pot tenir un mal dia, Hi he tornat i m’ha deixat passar.
Quina lliçó de maduresa humana, la de la Sara! Ja la voldria
per a la majoria dels mortals. Del que estic segur és que aquell mossèn de la
“cinta mètrica” estava posant en risc el cor de la fràgil Sara. Estic convençut
que aquell mossèn no coneix el conte precedent ja que, si no, hauria entès que
les coses es poden dir de moltes maneres, sense necessitat de “fer sang”.
Podríem extrapolar aquest plantejament de com es diuen les
coses en el món dels mestres parlant amb els pares, dels metges parlant amb els
seus pacients...
Valors: Creativitat - Sensibilitat - Transparència
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga
A data d’avui, queda un mes just per lliurar treballs per la 11a convocatòria del Premi Armengol Mir de temàtica de didàctica de la religió i/o pastoral educativa, convocat per l’Escola Cristiana i l’Editorial Baula. Podeu consultar les bases aquí.
Entenem el Premi Armengol-Mir com
una oportunitat per poder revisar, reflexionar i presentar públicament l’activitat
evangelitzadora des de les moltes vessants que ofereix el treball pastoral en
la comunitat educativa: des de l’acció tutorial, els espais escolars en clau
pastoral, propostes sorgides arran de la situació de pandèmia, treball amb el
claustre de la pròpia identitat del centre, el treball de la interioritat en
perspectiva transcendent i espiritual, activitats amb alumnes, etc.
Ara que ja es va acabant el curs,
pot ser un bon moment per fer aquesta revisió i recopilar la documentació
adient per tal de ser presentada de forma convenient. Ens enriqueix a tots!
Un savi volgué fer un viatge al més enllà per veure com s’hi diferenciaven els bons dels dolents.
Primer visità l’infern. El veié com un gran banquet de gent
desesperada. Les taules, ben parades, eren plenes de plats deliciosos. El
condemnats havien de fer servir unes culleres enormes d’un parell de metres.
Cadascú pretenia portar el menjar a la boca amb la cullera, però li queia per
tots els costats. Tots estaven furiosos, cridaven, xisclaven de fam i
blasfemaven.
Després pujà al cel. Sorprenentment, hi va veure grans
taules amb plats gustosos. Aquells benaventurats també feien servir culleres
enormes de dos metre de llarg; però allà tots
menjaven feliços. Quin era el secret? Cadascú no es preocupava
d’alimentar-se sinó d’alimentar el que tenia al davant.
Ens preguntem:
Crèixer:
Més enllà de la seva funció nutritiva, un dinar familiar
recrea aquella fraternitat i gratuïtat comunitàries, capaces de provocar una de
les expressions més sagrades de l’ésser humà: el somriure.
Malauradament, no sempre és així. Sobretot, en el nostre món
benestant «el culte a la imatge imposa als seus feligresos rigoroses
penitències dietètiques en exercicis mortificants. El mirall i la balança són
els insubornables confessors d’aquesta estesa religió de l’aparença» ( Francesc
Torralba)
Carlos i Mari, d’Hondures, tenen sis fills en edat escolar,
excepte el gran, de 24 anys, que està en tractament psiquiàtric. La mare
feineja mitja jornada en un hotel, a 25 kilòmetres en tren. El pare, a l’estiu,
al llarg de la setmana, es desplaça a viure a uns 60 kilòmetres per recollir
fruita i després es queda a l’atur. Anant a casa d’aquesta família, t’adones
del bon caliu familiar i de com et conviden, amb un somriure cordial, a unes
galetes i un caldo sortits de Càritas. Els fills, ben aplicats a l’escola ja
els voldrien moltes famílies. En el nostre ben proper “Quart Món”, el de la
precarietat, és possible el miracle del “somriure”.
Quin contrast entre un dinar al “cel” o a “l’infern” del
conte, és clar!
Valors: Comunitat – Gratuïtat - Austeritat
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga
Des del departament de Pastoral de la FECC entenem que la bona relació amb tots els agents educatius és primordial, més encara si es tracta d'entitats de titularitat vinculades amb l'Església. Per això hem fet aquesta entrevista al President del MCECC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans) vinculat a la Fundació Pere Tarrés, Xavier Nus i Garrell.
Xavi Nus i GarrellVaig estudiar una
enginyeria, i sempre he dit que he fet dos carreres paral.leles l’Esplai i la
carrera universitaria. He estat monitor al Centre d’Esplai Apassomi de les
Borges Blanques, sóc un apassionant de l’educació en lleure. Actualment sóc el
president del MCECC
El MCECC es sol vincular a "centres d'esplais parroquials", però també hi ha centres d'educació en el lleure vinculats a centres d'educació reglada, les escoles, quin pes tenen aquests en el MCECC?
El Moviment de
Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) és una federació de centres
d’educació en el lleure presents a les diferents diòcesis catalanes i també a
Mallorca i Menorca. Amb un bagatge de més de 60 anys d’experiència, agrupa més
de 200 centres. Els centres d'esplai del MCECC acullen uns 25.000 infants,
adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària d’uns 4.500
monitors i monitores.
El
model de centre d’esplai que defensem, i que és majoritari al Moviment, és
aquell que está arrelat a una comunitat que l’acull i comparteix el seu projecte.
Majoritament aquests estant vinculats a parròquies, si que en els últims temps
hem sumat algunes realitats d’escoles cristianes i altres que ens són més
històriques, podriem dir que entre 20-25 centres estant vinculats a escoles.
Quins efectes positius té que un centre d'esplai d'una escola es vinculi al MCECC, tant per l'escola com per al MCECC mateix?
El
MCECC treballa amb i per als esplais partint, sempre, d’una proposta educativa
compartida. Els dóna suport, els assessora i els acompanya en el seu dia a dia
en aspectes tècnics de gestió (tramitacions legals, recursos econòmics,..), en
la seva acció educativa (formació, publicacions) i generant xarxa i capital social
(proposant trobades i activitats o exercint un rol de representació i
intermediació). En definitiva, la seva funció és servir en tot allò que millori la qualitat
de les activitats dels centres d'esplai i el seu funcionament com a entitats
juvenils i voluntàries arrelades al seu
entorn més inmediat, en aquest cas l’escola.
Des
del MCECC acompanyem els centres, conjuntament amb la seva Comunitat de
referencia, en aquest cas l’Escola, a realitzar una intervención educativa per
ajudar a viure una experiencia de temps de lleure amb sentit a través de:
Als
monitors/es dels centres i a l’Escola, la seva entitat titular, tindran un
ventall de recursos que ofereix la federació, i tindran la possibilitat de
sumar a un Moviment on compartir inquietuts i generant aprenentatges
conjuntament.
Ens podries citar alguns exemples de col·laboració positiva entre institucions educatives i el MCECC?
Actualment tenim centres d’Esplai al MCECC que pertanyen a les
Escoles Cristianes vinculades als Jesuïtes, Escolapis, Lestonnac, FEDAC, la
Salle,… El MCECC els permet generat una xarxa amb altres realitats de lleure
del seu entorn més immediat (barri, poble, ciutat) i a nivell general de
Moviment, sumant i construïnt plegats mantenin el carisma de cada realitat i a
la vegada ajuden al Moviment a creixer en pluralitat i diversitat compartint
l’objectiu comú de l’educació en el lleure de qualitat.
Concretament, què implicaria per a una escola que té activitat en el lleure el plantejar-se l'opció d'incorporar-se al MECC?
Formar part d’una
federació o moviment comporta uns drets i un deures. Com a deures demanem la
participació i implicació dels equips de monitors/es i els responsables a la
seva realitat territorial més propera i a l’assamblea general del moviment,
actualització de les dades,… I si que permet accedir a un seguit d’ajudes,
recursos, descomptes amb formació,… Alguns tràmits depenen del tamany del
centre la seva localització, si algú está interessant us animaría a contactar
amb el Moviment
Si creus que cal afegir alguna altra pregunta... cap problema!
Voldria
afegir la importancia del treball conjunt entre l’educació formal i l’educació
no formal, són un complement idoni. Cal fer una mirada 360 a l’educació dels
infants i joves, voldria animar aquelles escoles que no disposin d’una realitat
d’educació en lleure la poguessin generar, ens oferim acompanyar-vos.
En
un centre d’esplai es treballa amb la voluntat de ser un servei per a la
comunitat més propera (famílies, parròquia, escola, barri, població…), amb
l’objectiu d’educar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones
des d’una perspectiva integral que té en compte el compromís social amb
l’entorn.
Els
qui fan possible l’acció educativa del centre d’esplai són els monitors i
monitores que, des del voluntariat i amb el seu compromís, esdevenen referents positius
per als infants i joves amb els qui comparteixen l’experiència de l’esplai. Els
monitors i monitores són, majoritàriament, joves d’entre 18 i 25 anys i aquest
perfil els fa propers a les necessitats i inquietuds dels protagonistes de
l’esplai: els infants, els adolescents i els joves!
I
si tenim ja un centre d’Esplai, animar-vos a formar part d’un Moviment on poder compartir i sumar plegats
en aquesta tasca educativa. Podreu trobar més informació a www.peretarres.org/mcecc
Amb el títol “Graduats!... en pastoral educativa per a temps pandèmics” arriba el darrer lliurament del butlletí Llambregades de pastoral educativa del curs 2020/21. L’apartat de reflexió s’inicia amb l’article “Expert en Pastoral Educativa”, on s’exposa la necessitat i també es dóna la informació de la propera 13a edició del “Títol universitari en Escola de Pastoral Educativa” de cara al proper curs. Segueix una pàgina on es recullen el lliurament de la “cafeïna. Videocàpsules per desvetllar la pastoral educativa” del mes de maig i juny, on en Xavier Casanovas (Cristianisme i Justícia) i en Josep Otón (ISCREB) ens responen a les preguntes “Som una escola de fraternitat?” i “És el mateix interioritat que espiritualitat?”, respectivament.
Passant a l’apartat de bones
pràctiques, aquesta s’inicia amb la primera entrevista que apareix al butlletí,
i ha estat feta a en Xavi Nus,
President del MCECC (Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans),
preguntant de forma especial per la relació entre l’educació en el lleure i els
centres educatius de la FECC. Posteriorment, la Yolanda Alastrue, cap de pastoral del Col·legi Concepcionistes de
BCN, ens presenta la dinàmica “Pray&Play” basada en la
introducció de diorames amb figures de playmòbil en la tasca pastoral.
La secció de recursos consta de
tres parts. El primer és la fitxa de treball de la pel·lícula Sound of metal,
proposada per les habituals Montserrat
Claveras i Assumpta Montserrat. El segon és específic d’aquestes dates i és
una cadena de propostes de lectures estivals, on es presenten tres llibres “Tabor.
El Déu amagat en l’experiència”, de Josep
Otón; “Una revolución de cuidados para nuestra pastoral escolar”, d’Óscar Alonso; i “Hacia una pastoral
del cafè”, d’Omar Villar. Clou
aquesta secció l’acostumat Ciberllambregades, on hi trobem ressò de diferents
recursos: des de l’exposició “Barcelona al carrer” que organitza el Museu
Diocesà de Barcelona arran dels 700 anys de la Festa del Corpus Christi, fins
la nova campanya “La conversió ecològica és possible” promoguda per Justícia i
Pau entre d’altres.
En l’apartat de formació es
presenten les propostes del Programa Pastoral i Sòcio-educatiu per aquest
estiu. Cal destacar, de forma especial, la primera edició d’un curs acreditat de GodlyPlay a l’Escola Cristiana; una iniciativa que conjuga l’espiritualitat
amb la pedagogia Montesori i el treball dels relats bíblics molt interessant.
Les altres dues formacions presentades són “ReliReload. Carrega les
piles per la classe de religió”, pensada especialment pel col·lectiu de docents
de la religió; i “Eines pedagògiques per al treball del dol a nivell
sòcio-educatiu”, pensada especialment per a tutors i agents dels departaments d’orientació
psicològica dels centres educatius, comptant amb dues grans formadores: Marta Burguet (SADiM) i Montse Esquerda (Institut Borja de
Bioètica)
Tanca aquest Llambregades una pàgina que fa especial il·lusió: la dels premis.
Enguany es presenta la primera edició del Premi
Gaudí per a treballs de recerca de batxillerat i projectes de CFGS de
temàtica del fet religiós. Aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració de l’Ateneu
Universitari Sant Pacià i la FECC amb el suport de l’editorial Castellnou.
També apareix la 11a convocatòria del Premi
Armengol-Mir, un clàssic ja de la pastoral educativa, que tanca termini de
presentació de treballs el proper 15 de juliol. (cliqueu imatge per descarregar-lo o accediu a vista online)
Una serp perseguia una cuca de llum. Aquesta fugia, però ja sense forces va dir a la serp:
Et puc fer tres preguntes?
Com que et devoraré, pots preguntar.
Pertanyo a la teva cadena alimentària?.
No.
T’he fet cap mal?
No.
Aleshores, per què vols em vols matar?
Perquè no suporto veure't brillar!
Ens preguntem:
Ressò Bíblic:
Crèixer:
En Miquel cursa 2n d’ESO i, amb esforç, està aconseguint els
millors resultats de la classe. Però ara una colla de companys li fan bullying:
es riuen d’ell, l’espanten, l’agredeixen psicològicament i físicament…
Podríem anar allargant els exemples o mals exemples. Com a
contrapunt, Jean Vanier, fundador de les Comunitats de l’Arca, de ben jove ja
era oficial de la Marina i havia d’explicar als seus subordinats que a, alta
mar i en cas de guerra, es tractava “d’enfonsar l’enemic per salvar-te tu”.
Aquesta recepta o filosofia bèl·lica, la trobà tan fora de lloc que deixà la
seva brillant carrera i optà per “enfangar-se” fins al coll per la causa dels
més desvalguts.
El millor que podem fer per a una altra persona no és només
compartir-hi les nostres riqueses, sinó mostrar-li les seves. Les persones que
no suporten “veure brillar” els altres mai no podran ser felices perquè mai no
estaran satisfetes amb el que tenen.
Per més que la teva llum molesti els “depredadors”, no
deixis mai de “brillar”, continua donant el millor de tu mateix, continua sent
tu mateix. «Feliços els qui t’estimen i s’alegren de la teva felicitat» (Tb
13,15).
Valors: Acollida – Diversitat – Inclusió
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
Tu eres alumne d'aquest col·legi?
"Sí, tota la meva
vida he estat en aquest col·legi. Em vaig graduar el 2013 i he continuat sempre
connectat a ell i a l'essència que comparteixen tots els Sagrats Cors. En totes
les etapes de la meva vida he tingut la figura que representa al cole; vaig estar
de voluntari al Sagrat Cor del Besòs i ara sóc professor d'aquest."
Sabies ja des de petit a què et volies dedicar? Alguna cosa relacionat
amb el voluntariat?
"Jo no sabia bé
a què em volia dedicar i em van aconsellar que fes el tecnològic, però estant
ja al batxillerat, em vaig adonar que el que realment m'agradava era
l'audiovisual i com no el donaven com a assignatura, m'ho vaig estudiar per
lliure . Vaig fer la carrera d'audiovisuals i vaig estar treballant de redactor
en un diari i també vaig treballar en publicitat.
Jo volia fer-me un
lloc en aquest món, encara que el voluntariat sempre era una opció paral·lela a
la meva vida. Va començar sent secundària, però va acabar menjant-se la altra
part."
Com vas començar amb el voluntariat?
"Vaig començar
com a assignatura d'acció social aquí, a l'escola, i a l'agradar-me molt, vaig
continuar anant fins al punt que el voluntariat em va anar transformant a poc a
poc. Al principi tenia una ambició professional molt forta en el món
periodístic, però després em vaig adonar que havia canviat arran del voluntariat
fins que la balança es va declinar per aquesta part més solidària.
Ara sóc professor i
crec que aquesta part satisfà la vessant de transformació social, que també
compagino amb una feina d'audiovisuals."
Què va ser el que va fer declinar la balança per dedicar-te a tot això
del voluntariat?
"Hi ha una monja
del Sagrat Cor del Besòs (Montse Prats) que definia aquesta transformació social com una
mossegada, quan la realitat et mossega ja t'ha deixat empremta, la teva pell ja
no torna a ser la mateixa. Jo vaig sortir d'aquí amb una pell molt fina, és a
dir, vivia en una bombolla de privilegis on tot el patiment es quedava fora. Un
cop vaig descobrint persones que pateixen es em van trencant els esquemes de la
meva vida i em vaig reconfigurant en un Uri totalment diferent de què es va
graduar."
Com vas notar aquest canvi radical a la teva vida?
"Se'n va anar
fent a poc a poc, dedicava més temps a el voluntariat que a la universitat i em
vaig adonar que em volia dedicar a les dues coses. Aquesta balança va arribar
un punt que estava molt descompensada i van ser persones, situacions, moments
difícils amb els que em vaig adonar que era el que realment m'agradava."
Encara que sempre has
estat en contacte amb el col·legi, quan vas tornar per fer l'acció social?
"Vaig fer la
carrera mentre feia també el voluntariat del Besòs i durant l'estiu estava en
un camp de treball a Almeria, on vaig conèixer la meva actual dona. Hi va haver
un moment en què tot es va unir i vam decidir anar-nos tots dos a viure a
Almeria. Pel tema Covid vam haver de tornar, perquè totes les feines eren
presencials i no ens anàvem a quedar tancats a casa: estàvem allà per servir. Al
tornar vaig estar parlant amb Cecilia (Cap de pastoral), ella em va proposar
fer això i jo vaig acceptar."
És a dir que ho vas deixar-ho tot per anar-hi ...
"Ara vist amb
perspectiva no crec que ho deixés tot, només que em vaig atrevir a agafar tot
pel que jo apostava i dedicar-me a això a el 100%."
La teva família estava d'acord amb aquesta decisió?
"Sí, ells em van
donar suport, encara que no ho veien com jo. No els va agafar per sorpresa
perquè ja notaven que aquest món m'encantava i consumia gran part del meu
temps."
¿La religió et va ajudar a veure més clar el teu camí?
"A el principi no
tenia res a veure, però ara és el que li dóna sentit. S'ha anat fent present a
través de el servei. Jo crec que hi ha gent que s'acosta a Jesús a través de la
pregària i una altra amb l'acció. En el meu cas va ser el segon, encara que em
va costar perquè jo no ho veia així, però ara ho veig molt clar: es necessita
reflexió per nodrir el servei i viceversa. Necessites les dues coses per poder
viure-ho en clau espiritual. En la fusió entre l'acció i el servei vaig trobar
a Déu a través del més feble. "
Uri Hosta. El veiem pels passadissos, el saludem quan li
donem l’Ubuntu Bloc i també de vegades
entre classe i classe. Abans de fer aquesta entrevista, poc ens podíem imaginar
que tenia una història tan important per explicar. L’Uri és una d'aquelles
persones que et fa veure la realitat d'una altra manera. Va ser capaç de
deixar-ho tot, sortir de la seva zona de confort i anar a ajudar els altres. Va
saber trobar l'equilibri entre la seva passió i les seves aspiracions i
ajuntar-les per ensenyar-nos a nosaltres tot el que ha après. Ell també mossega
i deixa una empremta per sempre. (Sagrat
Cor Sarrià. Lucía Boned i Carlota Pigibert )