Tu eres alumne d'aquest col·legi?
"Sí, tota la meva
vida he estat en aquest col·legi. Em vaig graduar el 2013 i he continuat sempre
connectat a ell i a l'essència que comparteixen tots els Sagrats Cors. En totes
les etapes de la meva vida he tingut la figura que representa al cole; vaig estar
de voluntari al Sagrat Cor del Besòs i ara sóc professor d'aquest."
Sabies ja des de petit a què et volies dedicar? Alguna cosa relacionat
amb el voluntariat?
"Jo no sabia bé
a què em volia dedicar i em van aconsellar que fes el tecnològic, però estant
ja al batxillerat, em vaig adonar que el que realment m'agradava era
l'audiovisual i com no el donaven com a assignatura, m'ho vaig estudiar per
lliure . Vaig fer la carrera d'audiovisuals i vaig estar treballant de redactor
en un diari i també vaig treballar en publicitat.
Jo volia fer-me un
lloc en aquest món, encara que el voluntariat sempre era una opció paral·lela a
la meva vida. Va començar sent secundària, però va acabar menjant-se la altra
part."
Com vas començar amb el voluntariat?
"Vaig començar
com a assignatura d'acció social aquí, a l'escola, i a l'agradar-me molt, vaig
continuar anant fins al punt que el voluntariat em va anar transformant a poc a
poc. Al principi tenia una ambició professional molt forta en el món
periodístic, però després em vaig adonar que havia canviat arran del voluntariat
fins que la balança es va declinar per aquesta part més solidària.
Ara sóc professor i
crec que aquesta part satisfà la vessant de transformació social, que també
compagino amb una feina d'audiovisuals."
Què va ser el que va fer declinar la balança per dedicar-te a tot això
del voluntariat?
"Hi ha una monja
del Sagrat Cor del Besòs (Montse Prats) que definia aquesta transformació social com una
mossegada, quan la realitat et mossega ja t'ha deixat empremta, la teva pell ja
no torna a ser la mateixa. Jo vaig sortir d'aquí amb una pell molt fina, és a
dir, vivia en una bombolla de privilegis on tot el patiment es quedava fora. Un
cop vaig descobrint persones que pateixen es em van trencant els esquemes de la
meva vida i em vaig reconfigurant en un Uri totalment diferent de què es va
graduar."
Com vas notar aquest canvi radical a la teva vida?
"Se'n va anar
fent a poc a poc, dedicava més temps a el voluntariat que a la universitat i em
vaig adonar que em volia dedicar a les dues coses. Aquesta balança va arribar
un punt que estava molt descompensada i van ser persones, situacions, moments
difícils amb els que em vaig adonar que era el que realment m'agradava."
Encara que sempre has
estat en contacte amb el col·legi, quan vas tornar per fer l'acció social?
"Vaig fer la
carrera mentre feia també el voluntariat del Besòs i durant l'estiu estava en
un camp de treball a Almeria, on vaig conèixer la meva actual dona. Hi va haver
un moment en què tot es va unir i vam decidir anar-nos tots dos a viure a
Almeria. Pel tema Covid vam haver de tornar, perquè totes les feines eren
presencials i no ens anàvem a quedar tancats a casa: estàvem allà per servir. Al
tornar vaig estar parlant amb Cecilia (Cap de pastoral), ella em va proposar
fer això i jo vaig acceptar."
És a dir que ho vas deixar-ho tot per anar-hi ...
"Ara vist amb
perspectiva no crec que ho deixés tot, només que em vaig atrevir a agafar tot
pel que jo apostava i dedicar-me a això a el 100%."
La teva família estava d'acord amb aquesta decisió?
"Sí, ells em van
donar suport, encara que no ho veien com jo. No els va agafar per sorpresa
perquè ja notaven que aquest món m'encantava i consumia gran part del meu
temps."
¿La religió et va ajudar a veure més clar el teu camí?
"A el principi no
tenia res a veure, però ara és el que li dóna sentit. S'ha anat fent present a
través de el servei. Jo crec que hi ha gent que s'acosta a Jesús a través de la
pregària i una altra amb l'acció. En el meu cas va ser el segon, encara que em
va costar perquè jo no ho veia així, però ara ho veig molt clar: es necessita
reflexió per nodrir el servei i viceversa. Necessites les dues coses per poder
viure-ho en clau espiritual. En la fusió entre l'acció i el servei vaig trobar
a Déu a través del més feble. "
Uri Hosta. El veiem pels passadissos, el saludem quan li
donem l’Ubuntu Bloc i també de vegades
entre classe i classe. Abans de fer aquesta entrevista, poc ens podíem imaginar
que tenia una història tan important per explicar. L’Uri és una d'aquelles
persones que et fa veure la realitat d'una altra manera. Va ser capaç de
deixar-ho tot, sortir de la seva zona de confort i anar a ajudar els altres. Va
saber trobar l'equilibri entre la seva passió i les seves aspiracions i
ajuntar-les per ensenyar-nos a nosaltres tot el que ha après. Ell també mossega
i deixa una empremta per sempre. (Sagrat
Cor Sarrià. Lucía Boned i Carlota Pigibert )
