Nadala de sorra i llum

 A voltes per pregar no cal massa cosa, ni massa paraules. La imatge i la música soles basten, com en aquest vídeo que ens presenta i ens atansa de forma artística al misteri del Nadal...

La història del Nadal, el Puput

 Us presentem un molt bn recurs d'animació per als més petits per aquestes dates nadalenques: La història del Nadal, el Puput. Un relat basat en les Escriptures amè per cicle infantil i primer cicle de primària.

(cliqueu imatge)

Love is a gift (l'amor és un regal, Bon Nadal!)

El Departament de Pastoral de la FECC proposa el visionat d’aquest curtmetratge, realitzat amb 50€ i una bona idea, per alumnes de batxillerat i cicles formatius.  (clica imatge per veure-ho)

Es pot plantejar una posada en comú pel grup-classe oberta o també ens poden ajudar les següents qüestions:

• Qui pot “tocar” l’amor? Com es pot “donar”, regalar, allò que és immaterial?
• Estimar per Nadal potser  no és tant “donar coses” com “donar-se” (a través d’objectes, però també d’actes, paraules o silencis).
• Com puc ser jo mateix/a un regal pels altres? Només si estimo, la meva donació pot ser entesa com un regal i no com una càrrega o un objecte inútil que acumula pols en un prestatge.
• Podria ser que, al final, el millor regal sigui entendre les relacions humanes (d’amistat, parella, paternitat...) com una oportunitat per convertir-nos nosaltres també un “regal vivent”?
• Diuen els entesos que l’infant aprèn a riure quan veu el somriure de la seva mare. En la donació i lliurament de l’altre aprenem nosaltres a ser-per-als-altres. No és que ens ho haguem merescut, ens ha estat donat gratuïtament. (“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer” 1Jn 4,10)

Podem acabar la reflexió en clau de pregària amb aquest text: L’Himne de l’Amor (1 Corintis 13):

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.

Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.

Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.