D’acord, el vaixell Ever Given, ja ha estat desencallat i ha deixat via lliure al comerç marítim internacional, però aquest capítol dona per a una metàfora. El nom del vaixell equivaldria a “sempre donat” i respon a que l’empresa taiwanesa que n’és propietària, Evergreen (“sempre verd” o “perenne”), anomena als seus vaixells amb la paraula Ever i una altra que comença amb la lletra G. Si emprem els mètodes abreujats d’escriptura i posem un 4 pel mig, obtenim Ever 4Given, que significa “Sempre perdonat”, amb una clara connotació evangèlica (Mt 18,21-35). Desencallar un vaixell portacontenidors de gran tonatge pot ser una bona imatge del que representa el perdó, en tant que desembarranca la relació i l’estima entre els homes.
Aplicant la imatge de l’Ever 4Given a les escoles cristianes, no
podem deixar de preguntar-nos si eduquem en l’única cosa que ens compromet en
la pregària del Pare Nostre: “així com nosaltres perdonem”. No és casual
tampoc, especialment en temps de Pasqua, que el Ressuscitat s’aparegui als
deixebles per donar-los la pau i l’Esperit Sant conjuntament amb l’enviament vers
una tasca de reconciliació (Jn 20,19-23). “Per-donar” significa “lliurament gratuït”,
indicant que l’escola, sense perdó, restant en un discurs meritocràtic, esdevé
una presó. Aprendre a perdonar és més que la resolució de conflictes a l’aula,
i només s’aprèn sent perdonat.
En aquesta història hi ha un
protagonista que no pot passar desapercebut: Abdullah Abdul-Gawad, el jove conductor
de l’excavadora que, calçat només amb xancles, va estar treballant en jornades
de 21 hores durant cinc dies seguits per desencallar el portacontenidors del
Canal de Suez. I tot sense cap mena de reconeixement!. Potser ell és també
una semblança de la tasca de l’agent de pastoral en alguna escola; sentint-se com
un David enfront el Goliat armat de contenidors d’aprenentatge i directrius
pedagògiques preses lluny del terreny i del contacte directe amb l’alumnat i,
en ocasions, de l’Evangeli.
