Alpinista. Contes amb valors 3

S’explica que un alpinista, escalant per un penya-segat, tan sols a pocs metres del cim, va relliscar i va caure al buit a una velocitat vertiginosa. En aquests instants d’angoixa, es veia a les portes de la mort. Però, de sobte, sentí una estrebada fortíssima de la corda lligada a la cintura i que l’unia al clau fixat a la roca. En aquest moment de suspensió en el buit i embolcallat per una espessa boira cridà desesperadament:  –¡Déu meu, ajuda’m!

De sobte, una veu profunda li respongué:  

–De veritat creus que et puc ajudar?

–Per descomptat, Senyor.

–Si és així talla la corda que et sosté.

Es féu un llarg silenci. L’alpinista s’aferrà més que mai a la corda.

L’endemà, l’equip de rescat explicà que havia trobat el cos d’un alpinista penjat, congelat i mort. Les seves mans s’aferraven amb força a la corda… a tan sols dos metres de terra! 

Ens preguntem:

• Per què l’alpinista no acaba de fer el pas? 
• Aquesta escena imaginària reflecteix el que es viu en les nostres relacions? 
• Què hem de tenir en compte a l’hora de fiar-nos d’algú?

Ressò bíblic:

• Mateu 14,22-33 (Pere  camina sobre l’aigua) 
• Marc 4,35-41 (Tempesta calmada) 
• Lluc 1,26-38 (L’anunciació) 
• Fets 1,12-14 (M’ha considerat digne de confiança) 
• 2Timoteu 4,16-18 (El Senyor m’ha assistit)

Crèixer:

Un moment clau i ple de riscos, que tots hem viscut i del qual no ens en recordem és, sens dubte, el nostre naixement. Aquell infant al ventre de la mare va atrevir-se a sortir, tot i el confort i la seguretat que experimentava. Calia obrir els ulls a un món impensable des del si matern; si no, hauria convertit la panxa de la mare en la pròpia fossa. I més encara, calia tallar el cordó umbilical per poder desplegar-se com a persona. El mateix podríem dir a l’hora d’anar-nos-en d’aquest món. El qui no accepta sortir de la panxa de la mare terra, tallar el cordó umbilical que el lliga al seu paisatge material i humà, acceptar que nus vàrem arribar i nus hem de sortir-ne, deixar pas als que són més joves... es cava la pròpia tomba. La natura és sàvia. Les persones no ho som tant. 

          Enmig de la boira d’aquest món, fiat de la veu que li diu a cau d’orella: “Talla la corda que et reté i t’escanya, llença’t a servir els altres, no pensis tant en tu mateix, al final de la teva vida només t’emportaràs el que hauràs donat…”.

Valors: Fe – Confiança - Coherència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.

Àguila reial. Contes amb valors 2

Un home va trobar un ou d’àguila. Se l'endugué i el posà a la niera del galliner de casa seva. L'aguiló fou covat i va créixer amb la llocada de pollets. Durant tota la seva vida, l’àguila va fer el mateix que feien els pollets, pensant que era un pollet. Esgarrapava la terra cercant cucs i insectes... Fins i tot feia anar les ales i volava uns metres, com ho fan els pollastres.

Van passar els anys i l’àguila es féu vella. Un dia va veure, molt enlaire, en el cel net, una au magnífica que amb elegància i majestuosament flotava entre els corrents d'aire i amb prou feines feia anar les seves poderoses ales daurades.

La vella àguila mirava admirada cap amunt. "Què és això?” va preguntar a una gallina que hi havia al seu costat. "És l'àguila, el rei dels ocells", respongué la gallina. "Però no hi pensis. Tu i jo som diferents d'aquesta". I l’àguila no hi va tornar a pensar. Va morir pensant que era una gallina de corral.

Ens preguntem:

• Quin fou l’error de la vella àguila? 
• Coneixem persones a qui els ha passat quelcom semblant? 
• Què podem fer en el nostre col·lectiu o personalment per assumir la nostra responsabilitat?

Ressò bíblic:

• Mateu 4,12-23 (“Us faré pescadors d’homes”) 
• Mateu 10, 7-14 (“Cureu malalts, ressusciteu morts...”) 
• Mateu 28,1-10 (Anunci de la Resurrecció a unes dones) 
• 1Corintis 12,4-11.27-31 (diversitat de carismes) 
• Èxode 4,10-17 (“Jo no sé parlar...”)

Crèixer:

Sovint trobem persones ineptes, fins i tot acomplexades, a l’hora d’afrontar les adversitats. Sovint han  tingut una infància on se’ls ha parat els peus: “No ho facis que ja ho faré jo”, “no ho toquis que ho trencaràs”... Missatges que et fan creure  incompetent.

     Hem de tenir clar que ningú no ens pot fer sentir inferiors sense el nostre consentiment. Quan un en pren consciència sense complexos, ha de prendre la iniciativa. “El que ofega algú no és caure al riu, sinó mantenir-s’hi submergit”, ens dirà Paulo Coelho.

Sabem delegar i donar responsabilitats? Sovint ens traeix el pensament que, si ho faig jo mateix, es farà més ràpid i quedarà millor. Pot ser que sigui veritat, però a la llarga  estem creant “gallines de corral” i no protagonistes compromesos. Quanta raó tenia Martí Luther King: 

 “No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels que no tenen ètica. El que més em preocupa és el silenci dels bons”

     El mateix Jesús de Natzaret féu confiança, malgrat les repetides “patinades”, a 12 persones que avui no aprovarien el graduat escolar.

Valors: Creativitat – Confiança - Resiliència

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finatzi, filòloga.