"La creació és l'àmbit on Déu vol entrar en relació amb nosaltres", per Mn. Carlos Bosch (SIJ)

Pel poble d'Israel el temple era el centre de la vida política, social, econòmica, religiosa... Però sobretot era el lloc de la presència de Déu, on Déu habitava enmig del Seu poble. Sant Pau, coneixedor del culte jueu, diu als cristians de Corint que els nostres cossos són temples de l'Esperit Sant (cf. 1 Co 6, 19). A imatge del temple, juntament amb el Papa Francesc, podem dir que "tota la natura, a més de manifestar Déu, és lloc de la seva presència" (Laudato si', 88). La creació és l'àmbit on Déu vol entrar en relació amb nosaltres, manifestant i compartint amb nosaltres la seva glòria, la seva Vida, la seva Santedat, perquè la seva joia sigui també la nostra, i la nostra joia sigui completa (cfr. Jo 15, 11).

Ara bé, aquesta presència pot passar desapercebuda als nostres ulls. Invertint el dit castellà, "corazón que no siente, ojos que no ven". Els cors endurits impedeixen als ulls contemplar la veritat i descobrir la presència divina que habita en la creació. Per a una conversió ecològica, és necessari despertar la sensibilitat a la presència de Déu en l'altre i en la natura: "l'existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, aquestes tres relacions vitals s'han trencat, no sols externament, sinó també dins de nosaltres" (Laudato si', 66). El camí de l'ascesi, de purificació, que tants sants han recorregut al llarg de la història col·labora amb la gràcia per restaurar aquesta triple relació. Tanmateix, un camí ascètic de conversió ecològica només és cristià quan entenem la natura com a do rebut del Pare. En cas contrari, correm el risc o bé de situar-nos al centre de la realitat per dominar-la (antropocentrisme), o bé de situar la natura al centre de la realitat perquè en tinguem cura (ecologisme). El cristianisme no situa al centre de la realitat ni a la persona ni a la natura, sinó a Crist. Un cop més, la fe respon amb un et-et, i no amb un aut-aut, ja que estem cridats a "treballar i tenir cura" de la creació (cf. Gn 2,15). (seguir llegint)

Mn. Carlos Bosch.

Coordinador del SIJ 

"És bo de debò..." nou article sobre LS al blog Església Jove

“Era bo de debò…”, aquesta és l’afirmació que el Gènesi va afirmant cada vegada que Déu crea en els diferents dies de la setmana, i per això, nosaltres avui ho podem continuar afirmant tot contemplant la naturalesa, sense deixar de perdre la capacitat de meravellar-nos: és bo de debò!

La “Laudato de si” del papa Francesc és una invitació per retornar la nostra mirada vers la creació que Déu ha posat a les nostres mans. Sí, una invitació a descobrir en l’ordre i la bellesa que ens ajuda a transcendir, la mà de Déu. Quin bon exercici a treballar amb els nostres joves: ensenyar a contemplar, acompanyar-los en gustar la bellesa, motivar-los a transcendir més enllà dels sentits... Sí, perquè la naturalesa ens parla tota ella de Déu, és una porta oberta a Ell, en la qual des dels creients més profunds, fins a aquells que estan en recerca o oberts a la seva presència, hi tenen accés.

Davant del caos i el desordre que massa vegades provoca el mal, la naturalesa ens parla de l’ordre establert per Déu, un ordre que ens porta a la vida i la plenitud. (seguir llegint)

Mn. Josep Mateu Guarro. 

Delegat Pastoral Juvenil. Arquebisbat de Tarragona

Dimensió sacramental de la Creació

(Església jove) El Papa Francesc en la Laudato Si, ens diu que la creació és un proto sagrament, un signe visible de la presència, la bondat i la bellesa del Déu trinitari. Per tant, observem que a partir de les coses creades podem tenir un coneixement natural de Déu. Tot en la naturalesa té «un valor propi» (LS 69) i una dimensió sacramental. Per tant necessitem «madurar una espiritualitat» (LS 240) i una mística que ens obrin els ulls perquè puguem experimentar «l'íntima connexió que hi ha entre Déu i tots els éssers» (LS 234). La teologia de la creació ha de ser potenciada i les celebracions litúrgiques haurien de reflectir millor la nostra profunda relació amb la creació. (seguir llegint)

Mn. GUILLEM LÓPEZ (Delegat de Joventut de la diòcesi de Terrassa)

Jornada Interdiocesana de Pastoral Juvenil 2021: eines per a l’acompanyament de la crida vocacional

Aquest dissabte s’ha celebrat la sisena edició de la Jornada Interdiocesana de Pastoral Juvenil. Per primera vegada i a causa de la pandèmia, s’ha realitzat de manera virtual, a través de la plataforma Zoom.
Prop d’un centenar de joves i animadors de les diòcesis catalanes i mallorquina s’han reunit per a participar d’aquesta formació, aquest any dedicada a com despertar i saber acompanyar la crida vocacional entre els joves.
La sessió ha començat amb la benvinguda i una pregària dirigida per mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. Seguidament, ha iniciat la formació el ponent Fran Ramírez, responsable de Jóvenes de Acción Católica General. En aquesta xerrada marc, Fran ha exposat tot un seguit d’elements que fan possible aquest desvetllar de la crida vocacional i el seu acompanyament. Ha destacat la importància d’un context emmarcat en una comunitat de fe, que ajudi i faci possible aquest procés que ha de passar pel discerniment i l’acompanyament. (seguir llegint a "Església Jove")

"Capaç de conèixer, estimar i dialogar" article LaudatoSi de Mn. Carles Muñiz a Església Jove

Aquests dies he estat llegint els informes de la Fundación SM (@Fundacion_SM) i d’Oxfam – Intermon (@OxfamIntermon), i a través d’ells he pogut tenir una mirada respecte la joventut i el món que compartim. Penso que per a la nostra pastoral és bo que tinguem en compte que els moviments i associacions de defensa i protecció de la natura són dels més ben valorats per la joventut de Catalunya, amb un 7,39. Aquesta és una qüestió molt actual i té un fort ressò entre els adolescents i els joves, sobretot aquelles notícies a nivell internacional sobre l’emergència climàtica i les crides a actuar per part d’organismes supranacionals. No és només quan l’afectació és global, cal recordar que és una de les principals preocupacions en l’àmbit més local i proper de la joventut.

El capítol tercer d’aquesta Carta encíclica planteja una arrel humana de la crisi ecològica, perquè hi ha una manera d’entendre la vida i l’acció humana que s’ha desviat i que contradiu la realitat fins a danyar-la. Aquest capítol avança aprofundint en tres eixos: la creativitat i el poder de la tecnologia; la globalització del paradigma tecnocràtic; i la crisi i les conseqüències de l’antropocentrisme modern.

És just alegrar-se davant dels avenços tecnològics, i entusiasmar-se enfront de les àmplies possibilitats que ens obren aquestes constants novetats, perquè la ciència i la tecnologia són un meravellós producte de la creativitat humana donada per Déu. (seguir llegint)

Mn Carles Muñiz.

Delegat de joves. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. 

VIa Jornada Interdiocesana d'animadors de pastoral juvenil: Despertar i acompanyar la crida vocacional

Benvolguts i benvolgudes,

Un any més, us proposem participar en la Jornada d’animadors!

DESPERTAR I ACOMPANYAR LA CRIDA VOCACIONAL

Serà dissabte dia 13 de març de 10h a 13.15h i serà totalment on-line, a través de la plataforma Zoom. 

El laic Fran Ramírez ens oferirà la xerrada marc i la Carla Vidal, jove catequista de LifeTeen de la parròquia El Masnou (Barcelona), mestre i estudiant d’Humanitats, ens farà un testimoniatge sobre el Beat Joan Roig.

A més, ens ajudaran donant-nos pistes sobre com despertar i acompanyar aquesta crida vocacional i facilitant-nos algunes de les eines que tenim a l'abast per fer-ho. 

La programació de la jornada:

  10.00 h. Acollida i benvinguda

  10.15 h. Pregària i introducció del bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo

  10.30 h. Xerrada marc a càrrec de Fran Ramírez

  11.00 h. Grups petits de reflexió

  11.45 h. Posada en comú

  12.15 h. Beat Joan Roig, màrtir d’ahir i de sempre a càrrec de la jove Carla Vidal

  12.45 h. Espai per les Delegacions

  13.00 h. Oració

  13.15 h. Comiat

No t'ho pensis més, apunta't aquí! Inscripcions obertes fins el diumenge 7 de març.

Les inscripcions són gratuïtes, però podeu fer un donatiu voluntari destinat a Església Jove al següent número de compte: ES33 0081 1200 0196 2203

Apunta'ta la Jornada d'animadors d'aquest curs!!! 

https://docs.google.com/forms/d/1gARIqYMwnJJa4ICySnqZ2MVt8AgLxfoeA0Yfm1Ubd3M/edit

L'Equip del SIJ

Jesús ens ensenya a estimar el món, per Miquel Ventura (Delejove Solsona)

Jesús ens ensenya a estimar el món perquè és obra de Déu (cf. Gn 1) i cap obra de Déu va contra l’home, al contrari, en la Creació es donen les condicions de possibilitat perquè l'home i la dona es realitzin com a tal i amb la seva vida lloïn a Déu.

Sembla paradoxal veure com el nostre món està sent víctima d'una polarització entre els que fan de la Terra una deessa “adorable” —personificant-la, no a l’estil de Sant Francesc d’Assis, i moltes vegades caient en absurds— i d'aquells que viuen en el món pensant que en són els propietaris i dominadors, i que els seus recursos són infinits, contribuint així a la destrucció del planeta.

Jesús, amb la seva vida, ens dona exemple de com cal viure en el món, de com hem de ser els cristians corrents, integrant dins la nostra vida l'amor a la Creació, sense que es converteixi en un ídol, construint així un canvi més profund en la nostra societat, del nostre estil de vida, els models de producció i consum, salvaguardant les condicions morals d'una autèntica ecologia humana —va escriure Sant Joan Pau II—. En els punts 98 i 99 de la carta encíclica Laudato si’ el Papa ens ajuda a veure com Crist està integrat en el món des del principi i fins al final de la seva vida. 

“Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres se’n meravellaven”, ens diu el Sant Pare. Jesús és Amor (cf. 1 Jo 4, 8), el contrari de l’amor és l'ús —havia dit Joan Pau II. El Senyor no va venir a la terra per fer-ne ús o mal ús, sinó per estimar-la, en totes les seves dimensions i expressions, i per donar-nos-en exemple. (seguir llegint)

MIQUEL VENTURA SITJES

Delegat de Joventut del Bisbat de Solsona 

Hem d'estimar i cuidar la creació. Nou article d'Església Jove

Iniciem amb aquest, el primer dels articles sobre l'Encíclica Laudato Si del Papa Francesc, tractant alguns dels seus grans principis.

En el seu nº 75, aquesta Encíclica ens recorda que tota relació amb el que ens envolta com a éssers humans que som, per tal que sigui justa, equilibrada, harmònica, ha de partir d’un fet importantíssim per a la nostra vida: que tots som creació d’un mateix Pare. I que tot el que aquest Pare ha creat s’ho estima i ho cuida.

Ho fa Déu tot sol això? No, per això ens ha creat a nosaltres. Perquè, això que tant agrada i fa feliç a Déu, crear i cuidar, estimar totes les coses que són i existeixen, vol que també en gaudim i en participem nosaltres.

Saber això és molt important, tant en les relacions humanes, com amb la resta de coses creades. Quan sóc conscient que l’existència de l’altra persona és volguda per Déu, i també existeix per al meu bé (què és la meva vida sense els altres?), per a mi l’altre és algú a qui cuidar i servir. No l’haig de manipular, dominar ni maltractar. I el mateix amb la natura que ens envolta. Imaginem-nos un món sense mars, muntanyes, rius o prats florits. És molt important agrair i vetllar per TOT el que Déu ha creat, per al nostre bé. (seguir llegint)

MN. GABRIEL CASANOVAS

SUB-DELEGAT DE JOVENTUT DEL BISBAT D'URGELL

Cridats a un canvi de rumb: la conversió ecològica

 Estimat/da jove,

Segurament algun cop, amb motiu de celebracions, pregàries, misses familiars, colònies o campaments, has gaudit entonant una bonica cançó que ens fa repetir per quatre vegades aquesta tornada: “Lloat sigueu, oh Senyor nostre!”. És una bella pregària de Sant Francesc d’Assís: el seu famós “Càntic de les creatures”. Doncs bé, el papa Francesc va escriure ara fa cinc anys una important i llarga carta a la humanitat titulada precisament Laudato si’ (Lloat sigueu), tot manllevant aquest títol de la pregària franciscana esmentada. Amb aquesta carta, que té un enorme impacte mundial, Francesc ens fa una crida urgent a tenir cura, protegir i estimar la nostra terra, amb tots els éssers que l’habiten.

Francesc ens recorda que la terra és la “casa comuna” de la humanitat, la casa de tots i totes. És com una “mare” que, com fa la cançó esmentada de Sant Francesc, “ens sosté i ens alimenta”.

La terra no és un mer “objecte”, resultat cec de la casualitat, de l’atzar o del caos posterior a una explosió. És el fruit d’un acte amorós del seu Creador. És un extraordinari regal del Pare, per tal que el compartim fraternalment i en gaudim responsablement. Però no com els amos ni els dominadors: se’ns ha donat per tal que l’administrem amb saviesa, en benefici de tots els éssers vivents i les generacions futures.

Però encara hi ha més. Déu estima tant aquest món que, Ell mateix, en Jesucrist, s’hi ha inserit per sempre. (Seguir llegint)

Sergi Gordo Rodríguez, Bisbe auxiliar de Barcelona i president del SIJ.

Discerniment (Mn. Guillem López. SIJ)

El capítol novè de la Christus Vivit està dedicat al tema del discerniment. El Papa apunta el fet que "sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos fàcilment en titelles a mercè de les tendències del moment". Per això, considera: "Formar la consciència és camí de tota una vida, en el qual s'aprèn a nodrir els sentiments de Jesucrist, assumint els criteris de les seves decisions i les intencions de la seva manera d'obrar" (cf. Fl 2, 5).

En aquest camí, el Papa presenta una metodologia per al discerniment de la vocació: l’atenció a tota la dimensió de la persona. Això és clau per al discerniment personal i és també una sensibilitat a escoltar els impulsos que l'altre experimenta i ajudar-lo que escolti aquests impulsos.

El Papa Francesc, ha centrat el seu pontificat en la identitat i missió de l'Església, que és l'alegria d'anunciar l'evangeli, especialment amb els joves. El jove cristià és una persona que s'ha deixat conquerir per l'amor de Crist i, mogut per aquest amor, s'obre al servei dels seus germans, en els quals descobreix a Crist mateix.

(seguir llegint al Blog d'Església Jove)

Guiar el rumb de la nostra vida...

Oferim l'inici del nou article del blog "Crist viu!", del web esglésiajove, signat per Mn. Josep Mateu i Guarro, director del SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves).

"Cada persona al llarg de la seva vida el que cerca i vol és que la seva vida tingui un sentit, descobrir perquè ha estat creat, i quan hom el troba esdevé feliç en tot el que fa i viu. I aquí rau la qüestió, com podem trobar el sentit, l’orientació, el rumb de la meva vida? Pels cristians, aquest sentit només el trobem quan descobrim i responem a la vocació rebuda, al què Déu ens ha creat.
Per aquest motiu, cadascú de nosaltres ens hauríem d’interpel·lar si realment orientem bé el rumb de la nostra vida, si la nostra opció vital respon a la vocació a la qual sóc cridat, perquè només podrem ajudar als nostres adolescents i joves a buscar i respondre el sentit de la seva vida des de la nostra pròpia experiència i testimoni.
Sens dubte Déu ens ha creat per donar resposta a la seva crida, única resposta que ens farà viure en plenitud. En una cultura del provisional, som cridats de nou a ser revolucionaris, i ser revolucionaris significa ser capaços d’assumir compromisos, estimar en fidelitat, optar per quelcom perdurable. Revolucionaris en: ser fidels en l’amor que és capaç d’om
plir el cor i engendrar una família que és puntal i escalf; en comprometre’s i fer la pròpia vida un ser per als altres; en descobrir i teixir una ferma relació d’amistat i amor amb Déu; en somniar i fer realitat el teu treball que potenciï totes les teves capacitats i orientar-les vers un sentit..." (seguir llegint)

Crist viu... i et vol ben viu aquest estiu!

Arran de Sínode dels Joves del 2018, va aparèixer l'exhortació apostòlica (Document de l'Església) Christus vivit (Crist viu) el 2019. Des del SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves) ofereixen reflexions mensuals sobre el document al blog d'Església Jove. Cliqueu imatge per anar al llibre en català (CPL).

També us pot interessar el seguiment del Sínode dels Joves que van fer les periodistes Laura Mor i Glòria Barrete al monogràfic "Joves i Església" , que va rebre el Premi Memorial Bisbe Carrera 2018.

Nobody said it was easy

Ja ho canten els Coldplay... nobody said it was easy (Ningú va dir que seria fàcil). Aquesta és la reflexió que planteja la darrera reflexió de "Fent camí" que trobareu a la web del SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves) Església Jove. Us encoratgem a llegir-ho! (clica imatge)

Joves amb arrels!, nou post del SIJ a #Esglésiajove

Què vol dir això, en una cultura de la provisionalitat, líquida, del ara i aquí en l’Europa consumista, individualista occidental? El títol posa quelcom necessari per no oblidar la importància de les arrels de les generació: «Perquè és impossible que algú creixi si no té arrels fortes que ajudin a estar ben sostingut i agafat a terra. És fàcil envolar-se quan no hi ha res on subjectar-se» i de les arrels que Europa necessita per sobreposar-se a les adversitats.

Parlo de les arrels de cada generació perquè la novetat  actual ha de xuclar de la sabia sàvia de les generacions passades si no vol caure en un desarrelament que ens durà a la perdició i a la desaparició de la nostra cultura arrelada: «Que no t’arrenquin de la terra. Aquesta no és pas una qüestió secundària». Parlo de les arrels que Europa necessita perquè ha de forjar-se en la comunió entre tots els seus membres. Per tant, no ha de caure en aïllaments que no responen als seus anhels de transformar-se en una comunió de comunitats humanes inspirada en les seves arrels humanistes cristianes. Aquesta unió no és fàcil. És molt fràgil com hem vist amb la pandèmia del COVID-19. Ha sacsejat els fonaments de l’Europa que volem i ha dut als països membres a desenvolupar-se de manera aïllada i pensant en els seus conciutadans, excloent els dels altres estats. Les oportunitats poden ser ocasió de solidaritat o d’allunyament.

Ara bé, tornant al tema de cultivar les arrels de cada generació de joves, aquestes no han d’impedir visualitzar les propostes que el present ofereix. Ans al contrari, aquest il·lumina amb la seva creativitat, llibertat, entusiasme... la riquesa del dipòsit arrelat en els novells. Han de descobrir la riquesa de la complementarietat entre la novetat i les seves arrels. Una reflexió que fa que cada generació de joves posi les bases sobre una plenitud. En aquesta consideració, s’ha de tenir cura a no perdre la identitat que, sovint, vol ser aniquilada per la cultura totalitzadora del consumisme mundial. Aquest, intenta esbategar la riquesa cultural de cada població i homogeneïtzar els joves de manera global encara que sigui en prejudici de les arrels pròpies com el Papa Francesc ens comenta (seguir llegint)

Mn. MANEL MERCADÉ  

Delegat de Joventut de la diòcesi de Lleida

Església Jove proposa una vetlla de Pentecosta on-line

Durant aquests dies de confinament, molts de vosaltres, com a animadors i acompanyants dels nostres adolescents i joves de les parròquies, centres d'esplai, grups de joves, escoles i altres realitats de pastoral, heu intentat mantenir el vincle i l'acompanyament. Des d'Església Jove (Secretariat Interdiocesà de Joventut) us volem donar les gràcies per tot aquest bé que heu fet als joves de la nostra Església! 

Ens adrecem a vosaltres perquè us volem proposar i animar a participar d'una nova iniciativa que durem a terme el proper dissabte 30 de maig a les 22.30h. Volem celebrar plegats la Vetlla de Pentecosta, celebrar i viure plegats tot demanant el do de l’Esperit Sant per cadascú de nosaltres i els nostres adolescents i joves. 16 joves de Catalunya i Mallorca han preparat les pregàries i els cants. Segur que serà una molt bona manera de celebrar junts la festa de Pentecosta en la situació de desconfinament en què ens trobem. 

Podreu accedir-hi a través del Canal YouTube d'Església Jove, des de les xarxes de les Delegacions Diocesanes dels nostres bisbats i des de diferents xarxes que s’adhereixin a aquesta proposta. Agrairíem que feu difusió d'aquesta iniciativa i que, en comunió, ens hi trobem tots el dissabte 30 de maig a les 22.30h!!! 

Ben vostre, Mn. Josep Mateu i Guarro 

Director del Secretariat Interdiocesà de Joventut

#EsglésiaJove convida a viure la Diada de la Mare de Déu de Montserrat

#EsglésiaJove convida a aturar-nos i gaudir en clau creient de la diada de la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat. Per això ha elaborat una fitxa especial de la sèrie "Fent camí" (aquí). 

"Reflexió: Avui us proposo tres mirades. La primera, és una mirada que ens permet descobrir l’alegria. Elisabet viu l’alegria al rebre la salutació de Maria, i reconeix el vincle entre la fe i l’alegria. La segona, és una mirada per a descobrir, que la trobada amb Jesús ens envia als altres. No podem quedar-nos quiets, paralitzats, protegint, ens arrisquem i ens posem en camí, com Maria que surt a l’encontre de la seva cosina. I la tercera, és una mirada en motiu de la Festa de la Mare de Déu de Montserrat. Una mirada de fe, esperança i amor, cap al nostre país i tot el que això significa. L’any 2006, els bisbes de Catalunya van actualitzar la pregària de la “Visita espiritual a la Mare de Déu”. Podem fer-nos nostra una d’aquelles pregàries: Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l’eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida."

SIJ: Secreariat Interdiocesà de Joves 

#EsglésiaJove convida a viure la Diada de Sant Jordi i compartir roses virtuals

#EsglésiaJove convida a aturar-nos i gaudir en clau creient de la diada del patró de Catalunya, Sant Jordi. Per això ha elaborat una fitxa especial de la sèrie "Fent camí" (aquí) i convida a penjar una fotografia d'una rosa que s'envia a algú estimat etiquetant-la a @ESGLESIA_JOVE

Reflexió: Avui celebrem St. Jordi, patró de Catalunya, i segons la tradició, un soldat romà que es va convertir al cristianisme i va morir màrtir per no voler adorar l'emperador en lloc del Déu revelat per Jesús. En aquesta festivitat, llegim aquest evangeli on ens parla del cep i les sarments, les sarments si no estan unides al cep, s'assequen, perden vigor, vida, i ja no poden donar fruit. St. Jordi, va restar unit al cep,  a Jesús, i per això va rebre la saba de la valentia, la fidelitat, la coherència en la seva fe... Nosaltres, també moltes vegades experimentem que quan ens separem de Déu, ens n'oblidem amb la nostra manera d'actuar, fer, descuidant la pregària, etc. perdem la vida interior, ens assequem per dins... Potser avui és un bon dia per demanar seguir l'exemple de St. Jordi, el nostre patró, per restar ben units avui i sempre a Jesús, i que Ell renovi el nostre cor amb la saba del seu amor.

Recordeu que teniu tot un recull de materials per viure la diada de #santjordiacasa al blog Escola Cristiana en Xarxa

(Església Jove és el web del SIJ, Secretariat Interdiocesà de Joves.)

Església jove programa un "Via Crucis on line"

"Durant aquests dies de confinament, molts de vosaltres, com animadors i acompanyants dels nostres adolescents i joves de les parròquies, centres d'esplai, grups de joves, escoles i altres realitats de pastoral, intenteu mantenir el vincle i l'acompanyament. Des d'Església Jove (Secretariat Interdiocesà de Joventut) us volem donar les gràcies per tot aquest bé als més joves de la nostra Església! Ens adrecem a vosaltres perquè us volem proposar i animar a participar d'una iniciativa que durem a terme el proper Dimarts Sant dia 7 d'abril a les 18h. Que tots els nostres adolescents, joves i animadors pregem junts el Via Crucis en Confinament. 21 joves de tot Catalunya i Mallorca han preparat les estacions i les cançons. Segur que serà una molt bona manera de preparar-nos junts per la Setmana Santa. Podreu accedir-hi des del Canal YouTube d'Església Jove, des de les xarxes de les Delegacions Diocesanes dels nostres bisbats i des de diferents xarxes que s'hi vagin sumant. 

Agraïrem que feu difusió d'aquesta iniciativa, i que en comunió ens hi trobem tots el Dimarts Sant 7 d'abril a les 18h!!! 

Ben vostre, Mn. Josep Mateu i Guarro Director del Secretariat Interdiocesà de Joventut"

Nota: Teniu més recursos per aquests díes a "Setmana Santa en Família" 

Com són els joves d'avui en dia?

Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?

Els joves són l'ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l'Església una frescor, una novetat, una provocació i unes preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d'intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l'empatia, el que el Papa anomena: “camins d'encontre”. El diàleg entre grans i petits és necessari per fer créixer l'Església, contràriament el que crearíem és una distància major entre grans i joves.

Però tots els joves són iguals? La paraula joves els engloba a tots?

Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hem d'acostar a ell/ella amb aquesta convicció. La paraula joventut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existeixen “joves [concrets] amb les seves vides concretes”, conèixer com són els joves que tractem és fonamental per poder-los entendre... cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de segrests, esclavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d'addiccions, víctimes de la marginació i l'exclusió social... l'església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d'avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui “el normal”, ni fer mirar als nostres joves cap a un altre costat, amb anestèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans. (seguir llegint) 

MIQUEL VENTURA STJES

Delegat de Joventut de la diòcesi de Solsona

Joves confinats: una pregària i un propòsit cada dia

(Laura Mor –CR) Un recés total. Així descriu la situació que vivim el director del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears, Josep Mateu. Des del SIJ han creat un recurs de pregària perquè els joves visquin el confinament des de l’experiència cristiana. El material es titula Fent camí i consisteix en una breu fitxa de reflexió, amb una cançó, l’evangeli del dia, unes preguntes senzilles i un propòsit. També fan una crida diària des d’instagram. En aquesta entrevista analitzem dificultats i oportunitats de l’acompanyament de la fe en aquestes circumstàncies.

A la presentació del material demaneu “afrontar la situació que ens toca viure amb actitud de jove cristià!”. Com és aquesta actitud?

La intenció és que no es visqui aquest temps amb desídia, passotisme, desengany, ni tampoc amb una actitud de perdre el temps, sinó amb una actitud de créixer. És una oportunitat per recapacitar, per repensar, per refer coses que al dia a dia ens passaven de llarg. Sigui pels estudis, per l’activitat, pels calendaris tan atapeïts. És un canvi de xip aprofitant també la lectura de la quaresma. Ens aturem, reflexionem i mirem què és el que Déu ens vol dir, també com a jove. (seguir llegint)

RECORDEU QUE TENIU TOTS ELS MATERIALS A "RECURSOS PASTORALS COVID-19"