Iniciem amb aquest, el primer dels articles sobre l'Encíclica Laudato Si del Papa Francesc, tractant alguns dels seus grans principis.
En el seu nº 75, aquesta Encíclica ens recorda que tota relació amb el que ens envolta com a éssers humans que som, per tal que sigui justa, equilibrada, harmònica, ha de partir d’un fet importantíssim per a la nostra vida: que tots som creació d’un mateix Pare. I que tot el que aquest Pare ha creat s’ho estima i ho cuida.
Ho fa Déu tot sol això? No, per això ens ha creat a nosaltres. Perquè, això que tant agrada i fa feliç a Déu, crear i cuidar, estimar totes les coses que són i existeixen, vol que també en gaudim i en participem nosaltres.
Saber això és molt important, tant en les relacions humanes, com amb la resta de coses creades. Quan sóc conscient que l’existència de l’altra persona és volguda per Déu, i també existeix per al meu bé (què és la meva vida sense els altres?), per a mi l’altre és algú a qui cuidar i servir. No l’haig de manipular, dominar ni maltractar. I el mateix amb la natura que ens envolta. Imaginem-nos un món sense mars, muntanyes, rius o prats florits. És molt important agrair i vetllar per TOT el que Déu ha creat, per al nostre bé. (seguir llegint)
MN. GABRIEL CASANOVAS
SUB-DELEGAT DE JOVENTUT DEL BISBAT D'URGELL
