La canya de bambú xinesa sorprèn: sembres la llavor, l’adobes, la regues… I què passa? Res!
Cap senyal de germinació fins al cinquè any, quan ja creies
que les llavors eren infèrtils o el lloc no era apropiat. Inesperadament, hi
apareixen tiges, branques, arrels… Al cap de sis setmanes, la planta de bambú
creix més de 30 metres!
Gràcies a la flexibilitat i a la profunditat de les arrels,
supera les més grans adversitats: tempestes, vents huracanats...
El seu creixement era subterrani, invisible. Una estructura
d’arrels massissa i fibrosa, estesa verticalment i horitzontal sota terra es
desenvolupava.
Ens preguntem:
- Quin missatge amagat trobem en la canya de bambú ?
- Hem conegut persones que m’hi fan pensar o que actuen al revés ?
- Quines crides personals o comunitàries sentim després del que hem comentat?
Ressò Bíblic:
- Mateu 13,31-32 (Gra de mostassa)
- Joan 16,20-22 (Ningú us prendrà l’alegria)
- Romans 8,18-25 (En l’esperança hem estat salvats)
- 2Pere3,13-15 (La paciència de nostre Senyor)
Crèixer:
Estem tan impregnats d’esperit “competitiu” que ens bull per
dintre la consigna olímpica que s’imposa en aquest món global: “Més ràpid, més
alt, més fort”, sense haver après la lliçó de la canya de bambú. I és que sense
el contrapunt “Més lentament, més a fons, més lúcidament”, no ens ha
d’estranyar que s’esfondrin tantes torres de Babel, amb les seves respectives
frustacions. La vida és plena de feines a fer “urgents” que poden esperar.
Moltes persones miren d'arribar a triomfs precipitats, sense
entendre que l'èxit ha de ser el resultat d’un creixement intern i que
requereix temps. “No et facin por els canvis lents; el que t’ha de fer por, en
tot cas, és restar immòbil” (proverbi xinès). L’ansietat i la impaciència
sovint sorgeixen quan cerquem desaforadament a l’exterior el que tenim a
dintre, encara per estrenar.
Més ràpidament o més lentament? Tots necessitem, com l’aire
que respirem, expressions de tendresa. Quan es va de bòlit i estressat, és
possible?
Més alt o més a fons? Hi ha persones que semblen “arbres
de Nadal”: enlluernen amb les seves
garlandes però, sense arrels, són incapaces d’aguantar la primera tramuntanada
o contrarietat.
Més fort o més conscient de les potencialitats i també de
les febleses? A vegades, s’exhibeix molta musculatura física, però ben poca
musculatura solidària i ja no diguem, espiritual.
Valors: Confiança – Fe – Resiliència
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
