El Jardiner se l’estimava més que a tots els altres arbres.
– Estimada, ara et
necessito! –un dia escoltà del seu jardiner.
– Estic a punt. Fes
de mi el que vulguis –respongué contenta.
– Per ser-me útil,
t’haig de tallar.
– Tallar-me a mi, que
soc la més maca del jardí?
– No sols he de
tallar-te de soca-rel, sinó també t’he d’esporgar les branques i les fulles.
– Tingues pietat!
– Si no et puc
tallar, no puc fer-te servir.
– Talla el que et
sembli.
– T’hauré d’obrir per
la meitat. Si no puc fer-ho, no em serveixes.
– Obre’m...!
El jardiner la tallà, la deixà sense fulles, i la va obrir
per la meitat. La portà en una font d’aigua, ben a prop d’uns camps ressecs.
Connectà a la font una extremitat de la canya i orientà l’altre costat cap als
camps.
L’aigua clara i fresca començà a córrer pel cos de la canya
i arribà als camps. Es plantà l’arròs i
la collita fou generosa.
Ens preguntem:
- Què ens crida més l’atenció del conte?
- Ho hem experimentat personalment?
- Ens sentim cridats a posar-ho en pràctica? Amb qui? Com?
Ressò Bíblic:
- Lluc 1,46-53 (“aixeca de la pols els humils...”)
- Joan16,21(“La dona, quan ha d'infantar...”)
- Filipencs 2,7-11 (“es va fer no-res...”)
- 1Corintis 9,19-26 (atletisme cristià)
Crèixer:
El Dimecres de Cendra, o la Quaresma, ens convida a ajupir
el cap com aquesta canya de bambú, per escoltar: “Converteix-te i creu en la
Bona Nova”.
*Cendra damunt els nostres complexos d’inferioritat que
esterilitzen la nostra fecunditat social, la nostra presa de
responsabilitats... perquè “aixeca de la pols els humils” (Lc 1,52).
*Cendra damunt les nostres faltes de respecte cap a altres
creences i els seus símbols... Recordem que el samarità (un “indesitjable”) a
l’hora de la veritat fou l’únic que tingué misericòrdia (cf. Lc 10,25-37).
*Cendra damunt els qui per “salvar Déu” són capaços
d’agredir, de desitjar la mort o, fins i tot, d’assassinar una altra persona,
precisament, feta a “imatge de Déu”. “El que diu jo estimo a Déu, però odia al
seu germà, és un mentider” (1Jn 4,20).
*Cendra damunt els qui, com llops amb pell de xai, sembren
crispació, divisió i menyspreu. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu
germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,3)
Que l’Esperit comenci a córrer pel cos de la nostra “canya
de bambú” i la collita pasqual sigui esplendorosa.
Valors: Confiança - Testimoni – Valentia
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
