De sobte, el iogui s'atura i agafà del braç el seu amic:
–Escolta, està cantant un ocell!
–No diguis ximpleries. Aquí no hi ha ocells. No t'aturis
–respon l’alemany.
Al cap d'una estona, el iogui deixa caure dissimuladament
una moneda sobre el paviment.
L'amic alemany s’atura i li diu:
–Espera. Ha caigut alguna cosa. Mentre s’ajup per collir la
moneda de terra,
el iogui li diu:
–La teva oïda està afinada pels diners. Amb el so mínim
d'una moneda reacciones. És el que desitja el teu cor. En canvi, estàs
desafinat davant dels sons de la natura. Estàs tancat a la bellesa, a
l'alegria, als colors del dia i als sons de l'aire. Camines desafinat. L'ocell
sí que havia cantat.
Ens preguntem:
- Aquest xoc de dos civilitzacions ens descobreix quelcom? Recordem algun moment que hàgim viscut en el silenci o en la natura?
- Després del que hem comentat, quina crida sento?
Ressò bíblic:
- Mateu 6,25-34 (no us neguitegeu per l’endemà)
- Mateu 13,10-17 (miren però no hi veuen)
- Lluc 10,36-42 (Marta i Maria)
- Fets 9,1-7 (conversió de Saule)
- 1Re 19,8-14 (Elies a la muntanya de l’Horeb)
Crèixer:
L’Antònia, mare de família, lluita per tirar endavant els
seus fills, dos dels quals estan afectats per discapacitats. El tercer ja viu
emancipat i en parella, però a l’atur. Aquest es deixa caure per casa dels
pares:
–Mare, per casualitat, no t’haurà quedat res del dinar?
–Fill, “per casualitat” no ha quedat res, el que sí et tinc
a punt és un parell de plats d’arròs per a tu i la teva parella.
L’Antònia, més que l’oïda, té les antenes ben desplegades per
assabentar-se no sols del que necessiten els seus sinó també dels “silenciosos”
crits d’auxili que surten de la llar del seu fill. Si hagués estat enganxada a
la televisió o obsessionada amb la seva imatge, posem per cas, hauria tingut la
seva sensibilitat “anestesiada” per assabentar-se del que passava uns quants
carrers més avall.
Discurs d’un líder indi americà:
Nosotros, los indios, sabemos del silencio. No le tenemos miedo. De hecho, para nosotros es más poderoso que las palabras… Observa, escucha y luego actúa, nos decían nuestros ancianos. Ellos nos enseñaron que la tierra siempre nos está hablando, pero que debemos guardar silencio para escucharla. Existen muchas voces además de las nuestras. Muchas voces…(Kent Nerburn).
Valors: Silenci – Sensibilitat – Discerniment
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
