DENIP. La guerra i Déu (With God On Our Side. Bob Dylan)

Títol: With God On Our Side (Amb Déu al nostre costat)

Autor: Bob Dylan

Àlbum: The Times They Are A-Changin'

Lletra en anglès / Lletra en català

Comentari: Contra un Déu triomfalista

La cançó de Bob Dylan és una crítica a tots aquells que, més que fer la voluntat de Déu, usen el seu nom per imposar la seva voluntat amb violència. Si Déu és Déu, com diu Bob Dylan, no hi haurà més combats. En un moment de la cançó l’autor parla de Judes, aquell apòstol que va traïr a Jesús lliurant-lo a la passió amb un bes, tota una perversió de l’acte d’amor i estima que representa (Lc 22,48). Molt sovint la nostra relació amb Déu és tan traïdora com el bes de Judes que cita la cançó; diem que l’estimem participant en ritus religiosos mentre demanem el nostre propi benefici.

Tots els grans imperis han volgut comptar amb un gran relat que posés a Déu al seu costat, sovint divinitzant al mateix líder. En època de Jesús l’emperador romà era considerat un déu, però la dinàmica de Déu és una altra ben oposada a l’exercici del poder o la violència i, més que fer-se present des del centre de l’imperi, Roma, Déu opta per encarnar-se i posar-se al servei dels més petits en una de les seves perifèries: Galilea.

 

Treballant la cançó: Fem volar coloms!

Dibuixem en una gran cartolina la imatge del colom de la pau. Repartim fulletons adhesius de colors als participants de l’activitat i els demanem que escriguin desitjos de pau a la part que no hi ha cola autoadhesiva i, pel darrera, que escriguin què pensen fer al respecte. Ho posem en comú relacionant-ho amb la lletra de la cançó.

 

Recurs complementari: Les religions es manifesten per la pau

Durant el Parlament Mundial de les Religions que es celebrà a Barcelona l'estiu del 2004, les diferents religions van signar un manifest a favor de la pau. Aquí en tens un fragment:

"Nosaltres, homes i dones de diferents religions i regions del planeta, ens adrecem a totes les persones, religioses i no religioses, amb el propòsit de manifestar-los que estem convençuts que:

Tots som responsables de cercar un ordre mundial millor; Resulta imprescindible un compromís amb els drets humans, amb la llibertat, la justícia, la pau i la conservació de la Terra; Les nostres diferents tradicions religioses i culturals no han de ser obstacles que ens impedeixin treballar junts, activament, contra qualsevol forma de deshumanització i a favor d'una major humanització; Els principis exposats en aquesta declaració poden ser compartits per tot ésser humà animat per conviccions ètiques, estiguin o no fonamentades religiosament; nosaltres, com a éssers humans orientats espiritualment i religiosament, que fonamenten la seva vida en una realitat última i n'obtenen una actitud confiada, mitjançant l'oració o la meditació, a través de la paraula o del silenci, la seva força espiritual i la seva esperança, ens sentim en l'especialíssima obligació de procurar el bé de la humanitat sencera i de tenir cura del planeta Terra; no ens considerem millors que els altres, però tenim fe que la saviesa secular de les nostres religions serà capaç d'obrir nous horitzons de cara al futur."

(Cap a una ètica mundial, una declaració inicial. 1993)

Extret del llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"

Prega-rock de Nadal 5. "Quan somrius", Josep Thió

Títol: Quan somrius / Autor: Josep Thió / Àlbum: Altres cançons de Nadal

Video (clica imatge):

Lletra:

Ara que la nit s'ha fet més llarga. Ara que les fulles ballen danses al racó. Ara que els carrers estan de festa. Avui que el fred du tants records.

Ara que sobren les paraules. Ara que el vent bufa tant fort. Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar. Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor. Quan somrius content de veure'm. Quan la nit és fa més freda. Quan t'abraces al meu cos.

I les llums de colors. M'il·luminen nit i dia. Les encens amb el somriure. Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls tot el que hem queda. Com queda al jersei un cabell larg

Vas dir que mai més tornaries. El temps pacient ha anat passant. Qui havia de dir que avui estaries esperant. Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor. Quant somric content de veure't. Quan la nit es fa més neta. Quan m'abraço al teu cos. I les llums de colors. M'il·luminen nit i dia. Les encén el teu somriure. Quan et parlo amb el cor.

Comentari: Quan Déu somriu

La cançó parla d’un retrobament entre persones que havien estat distants i que, en principi, res feia pensar que tornarien a estar juntes i felices. A aquest retrobament, que queda patent en l’escalfor de la relació, les llums de colors o el somriure, en Josep Thió l’anomena Nadal. El que la cançó descriu com una relació personal no dista del que representa el Nadal pels cristians: el retrobament de la humanitat amb un Déu que es fa present en la rialla d’un infant que il·lumina la precarietat del present i dóna escalf d’esperança als més dissortats. Aquesta “altra cançó de Nadal”, parafrassejant el títol de l’àlbum, ens pot remetre a aquesta nova vida “alter-nativa” que s’ofereix amb el naixement de Jesús.

 

Treballant la cançó: Fem un pessebre contemporani!

El pessebre és una tradició cristiana que s’atribueix a Sant Francesc d’Assís, al s.XI, i que ha perdurat fins als nostres dies. Es tracta de recrear plàsticament, sovint amb figures, els evangelis sobre el naixement de Jesús. Ara bé, amb el pas del temps s’hi ha anat afegint personatges entranyables propis de cada cultura i país intentant fer-lo més contemporani i proper a nosaltres. Una bona manera de treballar la cançó seria fer un “altre pessebre de Nadal”, on ens preguntem en quina altra periferia naixeria avui Jesús, a quins personatges marginals (com ho eren els pastors en la seva època perquè no podien guardar el descans jueu del dissabte) se’ls anunciaria la bona nova, quins serien els savis que el vindrien a adorar, o quin senyal seguirien.

 

Recurs complementari: Nadal ets tu (Dennis Loren L.C.)

Nadal ets tu, quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar Déu en la teva ànima.

El pi de Nadal ets tu, quan resisteixes vigorós als vents i dificultats de la vida.

Els adorns de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que adornen la teva vida.

La campana de Nadal ets tu, quan crides, congregues i busques unir.

Ets també llum de Nadal, quan il·lumines amb la teva vida el camí dels altres amb la bondat, la paciència, alegria i la generositat.

Els àngels de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de justícia i d'amor.

L'estrella de Nadal ets tu, quan condueixes algú a la trobada amb el Senyor.

Ets també els reis Mags, quan dónes el millor que tens sense importar a qui.

La música de Nadal ets tu quan conquereixes l'harmonia dins teu.

El regal de Nadal ets tu, quan ets de veritat amic i germà de tot ésser humà.

La targeta de Nadal ets tu, quan la bondat està escrita a les teves mans.

La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i reestableixes la pau, tot i que pateixis.

El sopar de Nadal ets tu, quan sadolles de pa i d'esperança al pobre que està al teu costat.

Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan humil i conscient, reps en el silenci de la nit al Salvador del món sense sorolls ni grans celebracions; tu ets somriure de confiança i de tendresa, a la pau interior d'un Nadal perenne que estableix el Regne dins teu.

Un molt Bon Nadal per a tots els que s'assemblen al Nadal!.

(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)

Prega-rock de Nadal 4. "Jesus was an only son", de Bruce Springsteen. La maternitat

Títol: Jesus was an only son (Jesús era fill únic) / Autor: Bruce Springsteen / Àlbum: Devils and dust

Video (clica imatge):

Lletra en català:

Jesús era fill únic, quan pujava al Calvari. La seva mare caminant al seu costat, en el camí on es va vessar la seva sang. 

Jesús era fill únic en els turons de Natzaret.  Quan jeia, llegint els salms del rei David als peus de la seva mare. 

La seva mare resava dorm nen meu, dorm bé, perquè jo estaré al teu costat. Perquè cap ombra ni foscor ni repic de campana, interrompin el teu son aquesta nit.

Al jardí de Getsemaní, va pregar per la vida que mai viuria. Va demanar al seu Pare del cel que apartés el calze de la mort dels seus llavis.

Aquella és una pèrdua que mai es pot recuperar. Un destí que mai es podrà copsar. Una llum que mai trobaràs en cap rostre. Un oceà que mai es pot travessar.

Jesús besà les mans de la seva mare. Xiuxiuejà “Mare, eixuga les teves llàgrimes. Recorda que l’ànima de l’univers va desitjar una paraula que es va fer carn”.

Comentari: L'àngel de la tendresa maternal

La cançó-pregària del “Boss” ens parla d'una relació molt especial: la de Maria amb el seu fill Jesús. Coneixes alguna dona que estigui esperant una criatura? Doncs el temps d’Advent és també el temps de deixar gestar a Déu dins nostre. L’evangelista Lluc ha estat presentat sovint com el pintor de la Mare de Déu, perquè al llarg del seu evangeli i del llibre dels Fets dels Apòstols Maria acompanya a la comunitat de creients. Per viure millor aquests temps d’Advent i Nadal ens convé posar-nos, com proposa Sant Lluc, ben a prop de Maria; participar amb ella de la seva espera que és esperança per a tota la humanitat o pensar-nos com senzill un ajudant en l’hora del part. Estant al costat de Maria estarem també al costat del seu fill, ja sigui en la seva infantesa, mentre aprén els salms del rei David com diu la cançó, o seguint-lo camí del calvari.

 

Treballant la cançó: “Piropejant” a Maria

Hi ha una antiga tradició espiritual entre els cristians que és la recitació o pregària de les lletanies a Maria. Les lletanies són una mena de “piropos”, exaltacions, dedicats a la Mare de Déu a mode de pregària d’intercessió. Algunes vegades es preguen de forma autònoma i d’altres s’afegeixen al rés del rosari. Si feu l’activitat en grup, proposo que cadascú, a partir de la cançó d’en Bruce, pensi i porti al seu cor la figura de Maria i redacti una nova lletania a mode de lloança de la Mare de Déu. Després es poden escriure totes les lletanies en un paper i resar-les acabant amb un Avemaria. També es pot optar per cercar les lletanies “de tota la vida” i resar-les en grup o en solitari.

 

Recurs complementari: Com un nen a la falda de la mare (Sl 131)

En la primera estrofa de la cançó es parla dels salms del rei David, que Jesús deuria haver aprés de ben petit a casa. El salm 131 és, segurament, el que millor expressa la tendresa d'un Déu Pare-Mare.

“Senyor, el meu cor no és ambiciós

ni són altius els meus ulls;

visc sense pretensions de grandeses

o de coses massa altes per a mi.

Jo em mantinc en pau,

tinc l'ànima serena.

Com un nen a la falda de la mare,

així se sent la meva ànima.

Israel, confia en el Senyor

ara i per tots els segles”

(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)

Prega-rock de Nadal 3. "Peace on earth", dels U2. La pau te rostre

Títol: Peace on Earth (Pau a la Terra) / Autor: U2 / Àlbum: All that you can’t leave behind / 

Vídeo (amb lletra en anglès): (clica imatge)

Lletra en català:

El Cel a la terra. El necessitem ara. Estic cansat de tot això que ens envolta. Cansat de la pena. Cansat del dolor. Cansat de sentir una i altra vegada. Que hi haurà Pau a la terra

On vaig créixer. No hi havia molts arbres. On hi eren els vam tallar. I els vam usar contra els nostres enemics. Diuen que del que et burles segurament et dominarà. I esdevens un monstre perquè el monstre no et destroci. 

Ja hem anat massa lluny. Vas dir que si entres amb força no surts malmès.

Jesús, podries prendre’t el temps de tirar un cable a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra

Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals  viuen al terra. Pau a la Terra. Sense quis ni perquès. Ningú plora com plora una mare. Per la pau a la Terra

Mai ella va poder dir-li adéu. Veure el color en els seus ulls. Ara ell està entre la brutícia. Aquesta és la pau a la Terra

Estan llegint noms per la ràdio. Tots els tipus que la resta de nosaltres mai coneixerem. Sean i Julia, Gareth, Ann  i Breda. Les seves vides són més grans, més grans que qualsevol gran idea

Jesús, podries prendre’t el temps de llençar una corda a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra

Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals  viuen al terra. Pau a la Terra

Jesús, aquesta cançó que vares escriure. La lletra se’m queda a la gola. Pau a la terra

La escolto cada Nadal. Però "esperança" i "història" no rimen. Així que de què serveix. Aquesta Pau a la Terra?

Pau a la Terra (3)

Comentari: La Pau té rostre

Els noms de Sean, Julia, Gareth, Ann i Breda que apareixen a la cançó són algunes de les víctimes de l'atemptat terrorista de Omagh (Irlanda del Nord), amb això en Bono ens recorda que "la pau" abstracta per la que preguem té rostres i noms concrets que passen pel davant de qualssevol idea, de qualssevol   "-isme" (comunisme, nacionalisme...). No hi ha hagut cap idea que hagi donat la vida per nosaltres, però sí que hi ha hagut una persona, amb un nom concret, que ho ha fet: Jesús, el príncep de la pau.

El temps de Nadal és un temps per demanar que el cel baixi a la terra, tal com demana la cançó, encara que sempre sembli impossible. El temps de Déu és un temps de pau, un espai sagrat que posa entre parèntesi els conflictes del món. Així va passar la nit de Nadal de 1914 quan, a les trinxeres de la primera guerra mundial, en contra del parer dels seus superiors, els soldats alemanys i els britànics van cantar nadales i es van intercanviar regals. El soldat enemic passava a ser un rostre concret i amable més enllà de la seva pertinença a un bàndol o a l’altre. És aleshores quan es torna a fer realitat la salutació de l’àngel als pastors: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14)

 

Treballant la cançó: La pregària de les “pàgines grogues”

Abans de l’aparició dels cercadors virtuals en xarxa semblava que tot el que un necessitava estava finament imprès al llibre de les “Pàgines grogues”. Allà hi era tot i tothom. Proposo que la nit o el dia de Cap d’Any facis la “pregària de les pàgines grogues”, sol o en grup. Necessites un bloc de paperets grocs autoadhesibles i un bolígraf. Poc a poc, porta noms de persones conegudes a la memòria. Escriu el nom de cadascun d’ells al paper groc i desitja-li pau pel recent any. Després, ves enganxant els paperets a la paret o a un mural on hi hagi representada la imatge de Jesús. Pots dedicar-hi tot el temps que creguis necessari i acabar amb un Parenostre.

Recurs complementari: El discurs de “El gran dictador” (Charles Chaplin)

“Ho sento, però jo no vull ser un emperador, aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquerir a ningú, sinó ajudar a tots si fos possible: jueus i gentils, blancs o negres. Hem d'ajudar-nos els uns als altres. Els éssers humans som així, volem fer feliços als altres, no fer-los desgraciats. No volem odiar, ni menysprear a ningú. En aquest món hi ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.

El camí de la vida es lliure i maco, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empentat fins la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El maquinisme, que crea abundància, ens deixa en la necessitat. Els nostres coneixements ens han fet cínics; la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem massa i sentim molt poc. Més que màquines necessitem humanitat; més que intel·ligència tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.

Els avions i la ràdio ens fan sentir més propers. La veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat humana, la germandat universal que ens uneixi a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions de éssers de tot el món, a milions d’homes desesperats, dones i nens, víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i empresonar a gent innocent. A tots els que em puguin escoltar els dic: no desespereu. La dissort que patim no és més que la passatgera cobdícia i l’amargura d’homes que temen seguir el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, cauran els dictadors i el poder que tragueren al poble es reintegrarà al poble, i, així, mentre l’home existeixi, la llibertat no decaurà.

Soldats, no us rendiu a aquest homes que, en realitat, us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides i us diuen el que heu de fer, de pensar i de sentir. Us mengen el cervell, us enceben, us tracten com a ramat i com a carn de canó. No us lliureu a aquests individus inhumans, homes màquines amb cervells i cors de màquines. Vosaltres no sou màquines, no sou ramat, sou homes!. Porteu l’amor de la humanitat al vostre cor i no l’odi. Només els que no estimen odien; els que no estimen i els inhumans.

Soldats, no lluiteu per l’esclavitud sinó per la llibertat. En el capítol 17 de Sant Lluc es llegeix: “El regne de Déu està dins de l’home. No d’un home, ni d’un grup d’homes, sinó en tots els homes”.

Vosaltres teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica, de convertir-la en una aventura.

En nom de la democràcia, fem servir aquest poder, actuem tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi als homes una feina, a la joventut un futur i a la vellesa seguretat. Amb la promesa d’aquestes coses, les feres arribaren al poder, però mentiren; no han complert les seves promeses ni mai les compliran. Els dictadors són lliures només ells, però esclavitzen al poble. Lluitem ara per fer realitat allò promès. Tots a lluitar per alliberar el món, per enderrocar barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el món de la raó, un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots a la felicitat. Soldats... en nom de la Democràcia, hem d’unir-nos tots.

Hanna, pots escoltar-me? Siguis on siguis, mira amunt, Hanna. Els núvols s’allunyen, el sol esta sortint, anem sortint de les tenebres cap a la llum, caminem cap a un món nou, un món de bondat on els homes s’elevaran per sobre de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat. Mira amunt Hanna! A l’ànima dels homes se li han donat ales i per fi ha començat a volar! Estan volant cap l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al futur, un gloriós futur, que et pertany a tu i a mi; a tots!!. Mira amunt, Hanna, mira amunt!!”

(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)