Títol: Peace on Earth (Pau a la Terra) / Autor: U2 / Àlbum: All that you can’t leave behind /
Vídeo (amb lletra en anglès): (clica imatge)
Lletra en català:
El Cel a la terra. El necessitem ara. Estic cansat de tot això que ens envolta. Cansat de la pena. Cansat del dolor. Cansat de sentir una i altra vegada. Que hi haurà Pau a la terra
On vaig créixer. No hi havia molts arbres. On hi eren els vam tallar. I els vam usar contra els nostres enemics. Diuen que del que et burles segurament et dominarà. I esdevens un monstre perquè el monstre no et destroci.
Ja hem anat massa lluny. Vas dir que si entres amb força no surts malmès.
Jesús, podries prendre’t el temps de tirar un cable a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra
Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals viuen al terra. Pau a la Terra. Sense quis ni perquès. Ningú plora com plora una mare. Per la pau a la Terra
Mai ella va poder dir-li adéu. Veure el color en els seus ulls. Ara ell està entre la brutícia. Aquesta és la pau a la Terra
Estan llegint noms per la ràdio. Tots els tipus que la resta de nosaltres mai coneixerem. Sean i Julia, Gareth, Ann i Breda. Les seves vides són més grans, més grans que qualsevol gran idea
Jesús, podries prendre’t el temps de llençar una corda a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra
Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals viuen al terra. Pau a la Terra
Jesús, aquesta cançó que vares escriure. La lletra se’m queda a la gola. Pau a la terra
La escolto cada Nadal. Però "esperança" i "història" no rimen. Així que de què serveix. Aquesta Pau a la Terra?
Pau a la Terra (3)
Comentari: La Pau té rostre
Els noms de Sean, Julia, Gareth,
Ann i Breda que apareixen a la cançó són algunes de les víctimes de l'atemptat
terrorista de Omagh (Irlanda del Nord), amb això en Bono ens recorda que
"la pau" abstracta per la que preguem té rostres i noms concrets que
passen pel davant de qualssevol idea, de qualssevol "-isme" (comunisme, nacionalisme...).
No hi ha hagut cap idea que hagi donat la vida per nosaltres, però sí que hi ha
hagut una persona, amb un nom concret, que ho ha fet: Jesús, el príncep de la
pau.
El temps de Nadal és un temps per demanar que el cel baixi a la terra, tal com demana la cançó, encara que sempre
sembli impossible. El temps de Déu és un temps de pau, un espai sagrat que posa
entre parèntesi els conflictes del món. Així va passar la nit de Nadal de 1914
quan, a les trinxeres de la primera guerra mundial, en contra del parer dels
seus superiors, els soldats alemanys i els britànics van cantar nadales i es
van intercanviar regals. El soldat enemic passava a ser un rostre concret i
amable més enllà de la seva pertinença a un bàndol o a l’altre. És aleshores
quan es torna a fer realitat la salutació de l’àngel als pastors: “Glòria a Déu
a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14)
Treballant la cançó: La pregària de les “pàgines grogues”
Abans de l’aparició dels cercadors virtuals en xarxa semblava que tot el que un necessitava estava finament imprès al llibre de les “Pàgines grogues”. Allà hi era tot i tothom. Proposo que la nit o el dia de Cap d’Any facis la “pregària de les pàgines grogues”, sol o en grup. Necessites un bloc de paperets grocs autoadhesibles i un bolígraf. Poc a poc, porta noms de persones conegudes a la memòria. Escriu el nom de cadascun d’ells al paper groc i desitja-li pau pel recent any. Després, ves enganxant els paperets a la paret o a un mural on hi hagi representada la imatge de Jesús. Pots dedicar-hi tot el temps que creguis necessari i acabar amb un Parenostre.
Recurs complementari:
El discurs de “El gran dictador”
(Charles Chaplin)
“Ho sento, però jo no vull ser un
emperador, aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquerir a ningú,
sinó ajudar a tots si fos possible: jueus i gentils, blancs o negres. Hem d'ajudar-nos
els uns als altres. Els éssers humans som així, volem fer feliços als altres,
no fer-los desgraciats. No volem odiar, ni menysprear a ningú. En aquest món hi
ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.
El camí de la vida es lliure i
maco, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat
barreres d’odi, ens ha empentat fins la misèria i les matances. Hem progressat
molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El maquinisme,
que crea abundància, ens deixa en la necessitat. Els nostres coneixements ens
han fet cínics; la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem massa i sentim
molt poc. Més que màquines necessitem humanitat; més que intel·ligència tenir
bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.
Els avions i la ràdio ens fan
sentir més propers. La veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat
humana, la germandat universal que ens uneixi a tots nosaltres. Ara mateix la
meva veu arriba a milions de éssers de tot el món, a milions d’homes
desesperats, dones i nens, víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i
empresonar a gent innocent. A tots els que em puguin escoltar els dic: no
desespereu. La dissort que patim no és més que la passatgera cobdícia i
l’amargura d’homes que temen seguir el camí del progrés humà. L’odi dels homes
passarà, cauran els dictadors i el poder que tragueren al poble es reintegrarà
al poble, i, així, mentre l’home existeixi, la llibertat no decaurà.
Soldats, no us rendiu a aquest
homes que, en realitat, us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres
vides i us diuen el que heu de fer, de pensar i de sentir. Us mengen el
cervell, us enceben, us tracten com a ramat i com a carn de canó. No us lliureu
a aquests individus inhumans, homes màquines amb cervells i cors de màquines.
Vosaltres no sou màquines, no sou ramat, sou homes!. Porteu l’amor de la
humanitat al vostre cor i no l’odi. Només els que no estimen odien; els que no
estimen i els inhumans.
Soldats, no lluiteu per
l’esclavitud sinó per la llibertat. En el capítol 17 de Sant Lluc es llegeix:
“El regne de Déu està dins de l’home. No d’un home, ni d’un grup d’homes, sinó
en tots els homes”.
Vosaltres teniu el poder, el
poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble,
teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica, de convertir-la en una
aventura.
En nom de la democràcia, fem
servir aquest poder, actuem tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble
que garanteixi als homes una feina, a la joventut un futur i a la vellesa
seguretat. Amb la promesa d’aquestes coses, les feres arribaren al poder, però
mentiren; no han complert les seves promeses ni mai les compliran. Els
dictadors són lliures només ells, però esclavitzen al poble. Lluitem ara per
fer realitat allò promès. Tots a lluitar per alliberar el món, per enderrocar
barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem
per el món de la raó, un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots
a la felicitat. Soldats... en nom de la Democràcia, hem d’unir-nos tots.
Hanna, pots escoltar-me? Siguis on siguis, mira amunt, Hanna. Els núvols s’allunyen, el sol esta sortint, anem sortint de les tenebres cap a la llum, caminem cap a un món nou, un món de bondat on els homes s’elevaran per sobre de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat. Mira amunt Hanna! A l’ànima dels homes se li han donat ales i per fi ha començat a volar! Estan volant cap l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al futur, un gloriós futur, que et pertany a tu i a mi; a tots!!. Mira amunt, Hanna, mira amunt!!”
(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)
