D’acord, el virus de la COVID-19 fa replantejar-nos les activitats per l’Advent que els equips de pastoral havien treballat a partir del lema del curs escolar proposat per la pròpia institució educativa. Tot apunta que tindrem una acció pastoral escolar d’Advent aigualida, com esbandides seran les campanyes solidàries pròpies de l’època. Sembla que el virus esborra, un cop més, l’esforç dels docents.
Ara bé, el virus de la indiferència –
tant social com religiosa perquè, curiosament, en aquestes contrades es donen alhora
– sí que ens pot aigualir la festa nadalenca. Com podem parlar de l’Advent, el
Nadal i de l’Esperança, amb la tendra imatge de la Mare de Déu que acull en el
seu ventre el teixit d’un relat alter-natiu
per a la humanitat (Sl 139,13), quan venen a nosaltres, una i altra vegada, les
imatges d’una dona rescatada enmig de l’oceà que no pot parar de cridar “I lost my baby” (He perdut el meu fill). No hi haurà pastors ni pescadors que visitin
en Joseph, de sis mesos, que ha
davallat als fons marins per ser dipositat i ofert com un pessebre-menjadora als
peixos. No hi haurà cavalcada de SS.MM. els Reis Mags d’Orient per aquell altre
infant kurd, Aylan es deia, ofegat a
les costes orientals gregues el 2015. Tampoc podran creuar el Mar Roig i refugiar-se
en un lloc segur l’Òscar Martínez i la seva filla de 23 mesos, la Valeriana, ofegats
al Rio Bravo el 2019.
Potser una bona pràctica pastoral d’Advent per a les escoles cristianes aquest any seria pensar una actualització dels populars pessebres que es munten a les porteries dels centres educatius. Podríem seguir la broma i posar els personatges guardant distància social, podríem muntar el pessebre dins una bombolla de plàstic, però potser hem de petar la bombolla de la indiferència i presentar un infant amb una armilla salvavides. No en va, les icones orientals de la Nativitat presenten a Jesús embolcallat com si fos un cadàver per recordar-nos que aquest infant que neix ha vingut a donar-nos la vida.
