Un dia, un burro caigué en un pou. L’animal bramà llargament, mentre el pagès intentava treure’l sense èxit. Finalment, el pagès va decidir, ja que que l’animal ja era vell i que aquell pou era sec, que no valia la pena treure’n el burro. Demanà als veïns que vinguessin a ajudar-lo. Cadascú amb una pala començà a tirar terra dintre del pou.
El burro, adonant-se del que estaven fent, bramava
desesperat. Arribà el vespre i aquells pagesos se n’anaren a casa seva amb el
propòsit d’enllestir la feina l’endemà.
En aquella llarga nit, el burro aixecà el cap enlaire i se
li despertà una original intuïció.
Quan s’aixecà el nou dia, els pagesos tornaren al pou per
acabar-lo d’enterrar. Després d’unes quantes palades de terra, miraren al fons
del pou i tingueren una gran sorpresa.
Amb cada palada de terra, el burro feia quelcom increïble:
se l’espolsava i trepitjant-la ja era un xic més amunt!
El burro pogué arribar fins a la boca del pou, saltà la
barana i s’escapà trotant…
Ens preguntem:
- Què hi trobo de més suggerent en el conte?
- Es tracta d’una utopia o d’una possibilitat fonamentada?
- Conec o visc alguna situació que em recorda el conte?
- Com podem combatre la situació de “no hi ha res a fer”?
Ressò bíblic:
- Mateu 13, 31-33 (paràboles:gra de mostassa i llevat)
- Lluc2,8-20 (anunci als pastors)
- Joan 4,5-26 (Jesús i la samaritana)
- Romans 8,18-25 (univers amb dolors d’infantament)
- Romans 13, 11-14 (revestim-nos l’armadura del combat a plena llum)
Crèixer:
En el nostre entorn, l’existència de persones que estan amb
“l’aigua al coll” és cada dia més notori. Però el pitjor és quan s’hi afegeix
el “no hi ha res a fer”, el “llançar la tovallola”.
També és veritat que hi ha moltes persones que no es
resignen, aixequen el cap ben amunt, per “la xemeneia del pou” on han caigut, i
endevinen en plena nit “un estel” que els eixampla el cor, els retorna el color
a la cara i els referma aquells genolls que s’havien doblegat.
Ara penso en en Jose, que té una discapacitat psíquica. Des
d’infant, maltractat a casa, va viure un temps en una furgoneta abandonada i,
finalment, fou acollit en un pis tutelat.
Em truca a les 11 del vespre per dir-me: “Te llamo porque
hoy es mi aniversario”. Vaig intuir que necessitava que algú el felicités. Fa
més de 20 anys que no hi tinc tractes. Per a ell, encara dec ser un petit
estel, entre molts altres, que en les seves nits, de lluny estant, l’encoratja.
Valors: Creativitat – Esforç – Constància
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.