Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



dijous, 19 de novembre del 2020

Burro espavilat. Contes amb valors 12

Un dia, un burro caigué en un pou. L’animal bramà llargament, mentre el pagès intentava treure’l sense èxit. Finalment, el pagès va decidir, ja que que l’animal ja era vell i que aquell pou era sec, que no valia la pena treure’n el burro. Demanà als veïns que vinguessin a ajudar-lo. Cadascú amb una pala començà a tirar terra dintre del pou.

El burro, adonant-se del que estaven fent, bramava desesperat. Arribà el vespre i aquells pagesos se n’anaren a casa seva amb el propòsit d’enllestir la feina l’endemà.

En aquella llarga nit, el burro aixecà el cap enlaire i se li despertà una original intuïció.

Quan s’aixecà el nou dia, els pagesos tornaren al pou per acabar-lo d’enterrar. Després d’unes quantes palades de terra, miraren al fons del pou i tingueren una gran sorpresa.

Amb cada palada de terra, el burro feia quelcom increïble: se l’espolsava i trepitjant-la ja era un xic més amunt!

El burro pogué arribar fins a la boca del pou, saltà la barana i s’escapà trotant…

Ens preguntem:

  • Què hi trobo de més suggerent en el conte? 
  • Es tracta d’una utopia o d’una possibilitat fonamentada? 
  • Conec o visc alguna situació que em recorda el conte? 
  • Com podem combatre la situació de “no hi ha res a fer”?

Ressò bíblic:

Crèixer:

En el nostre entorn, l’existència de persones que estan amb “l’aigua al coll” és cada dia més notori. Però el pitjor és quan s’hi afegeix el “no hi ha res a fer”, el “llançar la tovallola”.

També és veritat que hi ha moltes persones que no es resignen, aixequen el cap ben amunt, per “la xemeneia del pou” on han caigut, i endevinen en plena nit “un estel” que els eixampla el cor, els retorna el color a la cara i els referma aquells genolls que s’havien doblegat.

Ara penso en en Jose, que té una discapacitat psíquica. Des d’infant, maltractat a casa, va viure un temps en una furgoneta abandonada i, finalment, fou acollit en un pis tutelat.

Em truca a les 11 del vespre per dir-me: “Te llamo porque hoy es mi aniversario”. Vaig intuir que necessitava que algú el felicités. Fa més de 20 anys que no hi tinc tractes. Per a ell, encara dec ser un petit estel, entre molts altres, que en les seves nits, de lluny estant, l’encoratja.

Valors: Creativitat – Esforç – Constància

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.