El seu pare, xef de cuina, va omplir d’aigua tres olles i les posà al foc. En una hi tirà pastanagues, a l’altra, ous i, a l’última, grans de cafè. Al cap de 20 minuts d’ebullició, les tragué del foc.
La filla, sorpresa i intrigada preguntà: –Què significa tot
això, pare?
La va fer apropar perquè toqués les pastanagues. Notà que
eren toves.
Després li demanà que agafés un ou i el trenqués. S’adonà
que l’ou era dur.
Després li demanà que tastés el cafè. Aquells grans de cafè,
després d’estar-se en aigua bullent, havien canviat l’aigua.
Ell li va explicar que els tres elements s’havien hagut d’enfrontar amb la mateixa adversitat: l’aigua bullent! Però havien reaccionat de forma diferent.
Quan l’adversitat truca a la teva porta, com hi respons? Quin dels tres elements ets tu?
Ens preguntem:
- Aquesta creativitat del pare, què ens ensenya?
- L’adversitat un dia o altre arriba, ens l’hem trobada? Com hi hem reaccionat?
- Per no haver d’improvisar quan ens arriba, des d’ara què hauríem de modificar?
Ressò bíblic:
- Lluc 5,1-11(pesca extraordinaria)
- Lluc 14,15-24 (Els convidats al Regne)
- 2 Corintis 12,7-10 (“quan em sento feble, aleshores sóc fort”)
- Isaïes 49, 14-16 (Pot oblidar-se una mare del seu infantó)
Crèixer:
Rere la reixa de la finestra apareix el rostre lluminós de
la Pili, una noia discapacitada amb dificultats per mantenir l’equilibri. Em
pregunta pel menú que tinc previst. Ella m’explica el seu. Més d’un veí m’ha
comentat, amb certa gelosia: “Si jo pogués ser feliç com ella!”. Llavors em
pregunto: Com és que a uns les contrarietats de la vida els deixen
“estabornits” i, en canvi, d’altres irradien al seu entorn una motivació a la
confiança i, fins i tot, a l’alegria?
Una gran sort en la contrarietat és que tinguis un entorn
favorable, unes persones que t’estimin. Anthony de Mello ens relata un fet
viscut: “Durante años fui un ser
angustiado, deprimido y egoísta. Y todo el mundo insistía en decirme que
cambiara. Me sentía impotente y como atrapado. Pero un día mi amigo me dijo:
«No cambies. Sigue siendo tal como eres. Yo te quiero tal como eres y no puedo
dejar de quererte». Aquellas palabras sonaron en mis oídos como música: «No
cambies... Te quiero...». Entonces me tranquilicé. Y me sentí vivo. Y, ¡oh
maravilla!, cambié”.
Valors: Confiança – Creativitat – Resiliència
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
