Un dia, un jove professor va provocar un gran escàndol quan va mostrar als seus alumnes un bitllet de 500 euros, totalment nou.
- «Qui el vol?». Evidentment,
tots el volien. El va doblegar per la meitat.
- «I ara, ¿qui el vol?».
Evidentment, tothom. El va doblegar en vuit plecs.
- «Hi ha algú que el vulgui?».
Tots. El va desplegar i el va ben arrugar fins que el va convertir en una bola
com les que llencem a la paperera.
- «I ara, el vol algú, aquest
bitllet?». S'aixecaren totes les mans.
Aleshores, el va deixar caure a
terra, el va trepitjar i el va reduir a un paperot arrugat i brut.
- «Encara hi ha algú que el
vulgui?». Tots els alumnes van dir que el volien.
- «Per què voleu aquest bitllet,
si és fastigós, està arrugat i doblegat...?» .
- «Perquè, tot i així, encara
conserva tot el valor», li respongueren.
Ens preguntem:
- Què pretenia provocar el professor?
- Pot ser un reflex de com es viuen moltes relacions humanes?
- Què caldria fer?
Ressò bíblic:
- Lluc 21,1-4 (viuda pobre en el temple)
- Marc 15,37-39 (centurió al peu de la creu)
- 2corintis 8,9-15 (“es feu pobre per nosaltres)
- 1Samuel 16,7 (“l’home veu l’aparença”)
Crèixer:
Acabo de tenir una conversa amb
la Sra. Luisa, viuda de 78 anys, que viu sola i sobreviu amb una petita pensió.
Des de fa un mes, a la botiga, compra el doble de tot. I és que té un veí, un
constructor arruïnat (també familiarment) de 61 anys, que fins ara no rep cap
prestació. La senyora Luisa el va sorprendre furgant contenidors i se li va
trencar el cor. Aquest exconstructor, aprofitant la seva titulació
d’arquitecte, s’està oferint a ONG per lliurar el darrer tram de la seva vida
al Tercer Món i així poder sortir del pou en què es troba. Sorprèn comprovar
com de dues persones, que en diríem “excedents” socials no rendibles, en pugui
brotar una solidaritat d’alt voltatge i tan provocativa.
Quanta raó que té Jean Vanier
quan afirma: “El contacte amb persones que són febles i estan suplicant comunió
i trobada és una de les fonts d'aliment espiritual més important de la nostra
vida. Quan ens permetem ser tocats pel do de la seva presència, ells deixen
alguna cosa valuosa en el nostre cor. Si romanem en el nivell de
"fer" alguna cosa per a la gent, podem quedar darrere de les nostres
barreres de superioritat. Hem d'acollir el do dels pobres amb les mans
obertes”.
Valors: Dignitat – Acollida - Diversitat
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.