Títol: Jesus (Jesús) / Autor: Queen / Àlbum: Queen 1 / Lletra en anglés.
Lletra en català:
I quan el vaig veure en la multitud. Molta gent s’ajuntava al seu voltant. Els captaires cridaren els leprosos el sol·licitaren L’home vell no va dir res. Només romania prop seu
Tots van a veure el Senyor Jesús, Tots van a veure el Senyor Jesús, Tots hi van
Llavors arribà un home, va caure als seus peus. Impur!" va dir el leprós i va fer sonar la seva campana. Va sentir el palmell de la seva mà tocar el seu cap. Vés-hi ara, vés-hi ara, ets un nou home.
Tots van...
Tot va començar amb els tres Reis Mags. Van seguir una estrella que els va portar a Betlem. I van donar a conèixer per tota la terra. Que ha nascut el líder dels homes
Tots van... (2)
Comentari: Ha nascut el líder dels homes!
Els tres reis mags d’orient representen,
per una part, la recerca de Déu dels diferents pobles i cultures de la Terra i,
per altra, la recerca de Déu per part de la raó i la saviesa humanes. Malgrat
aquest relat tan popular, el lideratge de Jesús no és evident. A primera vista
la seva és la història d’un fracassat que no aconsegueix els seus objectius,
sent rebutjat i mort en soledat com un blasfem i un criminal a la creu. Qui
voldria un líder així? És una bogeria als ulls de la raó i un escàndol als ulls
de la fe (1Cor 1,23).
Aleshores, si el lideratge de Jesús no
segueix la lògica humana, com és que encara dos mil anys després encara
celebrem el seu naixement? És aquest el líder que esperava la humanitat? Sí,
perquè segueix la lògica de Déu. Quan li preguntaven a Jesús si ell era el
messíes esperat, ell feia referència al que havien dit els profetes: “L'Esperit
del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la
bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn
de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del
Senyor” (Lc 4,16-30)
Treballant la cançó: Ets un líder?
El text que tens a continuació et pot
donar pistes de com es pot ser un bon líder des de l’Evangeli. Transforma cada
frase condicionada en una pregunta i obtindràs un bon test per valorar-te.
“Si ets pacient i comprensiu,
Si deixes parlar als altres i escoltes de veritat;
Si procures entendre el seu missatge i et poses en el seu lloc;
Si no et consideres un mestre, sinó tan sols un caminant;
Si et sents tan pobre que tot ho esperes de tots;
Si no et creus destinat a donar el darrer toc, sinó, més aviat, consideres
que la veritat no es diu però que es construeix entre tots;
Si no t’importa que els teus plans siguin rebutjats, és a dir, que siguin
els altres els que et facin la planificació;
Si no vols tenir el blat en el sac i ben lligat, i creus que caminant es fa
camí;
Si no cerques la teva perfecció individual (doncs mai és possible
assolir-la), sinó que creus que ningú es salva sol com tampoc es condemna sol;
Si et sents solidari de tots els qui pateixen encara que no semblin qüasi
ni persones (doncs hi ha moltes maneres de no viure com una persona) i lluites
per alliberar-los juntament amb molts d’altres;
Si no t’irrites i deseperes perquè els altres veuen les coses d’una manera
diferent ans, al contrari, sempre els justifiques;
Si als qui no t’entenen no els guardes rancunia simó que, més aviat, els
aculls amb tendresa;
Si ets capaç d’excusar-ho tot, de disculpar-ho tot, però t’esforçes per
crear al teu voltant un clima de crítica intel·ligent;
Si ets capaç de creure en tots;
Si ets capaç d’esperar en les possibilitats de canvi que resten en tu
mateix i en els altres;
Si ets capaç de confiar en Déu, malgrat no entenguis els seus camins;
Si ets capaç d’estimar sempre...
FES EL QUE ET DÓNI LA GANA, EL QUE VULGUIS, EL QUE T’ABELLEIXI, EL QUE MÉS
ET FRAPI !!!
I benaurat seràs si tens la mania de fer feliços als altres, millor dit, si
et sents feliç sent l’acompanyant en la recerca del seu propi camí i llur
felicitat... (doncs l’experiència no es pot transmetre. Cadascú se l’ha de fer)
(basat en 1 Corintis 13, 4-7. Extret del Tractat de Teologia Pastoral d’en
Ramon Prat)
Recurs complementari:
Retrat d’un líder atípic
"Va néixer en un poblet, fill d'una dona del camp.
Va créixer en un altre poblet on va treballar de fuster fins
que va tenir 30 anys.
Després, i durant tres anys, va ser predicador ambulant.
Mai no va escriure cap llibre.
Mai no va tenir un càrrec públic.
Mai no va tenir família o casa.
Mai no va anar a la universitat.
Mai no va viatjar a més de tres-cents quilòmetres del seu
lloc de naixement.
Mai no va fer res del que s'associa amb la grandesa.
No tenia més credencials que ell mateix.
Només tenia trenta-tres anys quan l'opinió pública es va
tornar en contra seu.
Els seus amics l'abandonaren.
Va ser entregat als seus enemics, i en van fer mofa en un judici.
Va ser crucificat entre dos lladres.
Mentre agonitzava preguntant a Déu per què l'havia
abandonat,
els botxins es van jugar els seus vestits, l'única possessió
que tenia.
Quan va morir fou enterrat en una tomba prestada per un
amic.
Han passat vint segles, i avui és la figura central del
nostre món,
factor decisiu del progrés de la humanitat.
Cap dels exèrcits que van marxar,
cap de les armades que van navegar,
cap dels parlaments que es van reunir,
cap dels reis que van regnar,ni tots ells junts,
no han canviat tant la vida de l'home a la terra com aquesta Vida solitària." (anònim)
(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors".
Eloi Aran)
