La Neus té a classe 25 alumnes de primària. Últimament, l’Olga està sempre cansada i deixa d’anar a l’escola. La mare els va a veure per dir-los: l’Olga està molt malalta en un hospital llunyà. No la podran veure, però li podran escriure.
Un dia, el carter porta una carta a la mestra. La mare de
l’Olga hi explica que la nena millora i el metge està d’acord que retori a
l’escola, però... li han caigut aquells cabells tan bonics! Per això l’Olga no
vol tornar a l’escola.
La mestra proposa : –Escriurem a l’Olga.
Tots els infants es posen a dictar la carta i la Júlia la
passa a net: Estimada Olga, t’esperem. Ningú no es riurà de tu perquè no
tinguis cabells. Segur que tornaran a créixer i seran més bonics que abans.
T’estem preparant un sorpresa per a quan vinguis. Torna, Olga, t’enviem molts
petons!
L’Olga torna a l’escola, amb un cert temor, un xic pàl·lida
i amb el cap cobert amb una graciosa còfia de llana. És el moment de les
sorpreses. En Sergi li regala una tortuga, la Núri.... I en Carles? No hi és.
Ningú no l’ha vist.
–“Carles, Carles...!”
S’obre l’armari dels estris de la neteja i compareix en
Carles, somrient, amb el cap pelat com una bola.
–És la meva sorpresa. He anat a cal barber i li he demanat
que m’esquilés per assemblar-me a l’Olga. Farem una cursa. A veure a qui dels
dos li creixen els cabells més de pressa.
L’Olga esclata a riure, es treu la còfia de llana del cap i
se’n va a seure al seu pupitre.
Ens preguntem:
- Què et crida més l’atenció dels seus protagonistes?
- Quins clixés socials capgira?
- Podem fer alguna “sorpresa” capaç d’arrencar un “somriure” a alguna persona que ho necessita?
Ressò bíblic:
- Marc 5,25-34 (dona toca d’amagat el mantell de Jesús)
- Marc 5,35-43 (noia aixeca’t),
- 2Corintis 12,7-10 (quan sóc dèbil em sento més fort)
- 1Corintis 12,12-26 (un sol cos i molts membres)
Crèixer:
En Carles, per fer costat a l’Olga, es va fer rapar el cap.
Si després d’aquesta lectura sents un impuls de solidaritzar-te amb algú que
“viu a les fosques”, no cal que et tallis els cabells, però sí que et posis en
el lloc del qui vols ajudar i que ressoni amb força en el teu cor la seva
demanda:
“Necessito que m’abracis sense ofegar-me, i que m’animis sense empènyer-me.
Necessito que confiïs en mi sense exigir-me, i que m’ajudis sense intentar decidir per mi.
Necessito que m’escoltis sense jutjar-me i que
opinis sense aconsellar-me”.
Valors: Dignitat – Acollida– Comunitat
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.