Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana
Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).
Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".
divendres, 31 de juliol del 2020
Joves i espiritualitat, nou article a la revista Sal i Llum
Des del Departament de Pastoral de la FECC recomanem la lectura de l'article "Joves i espiritualitat" que ha aparegut publicada a la revista "Sal i llum". L'article ens ajuda a situar-nos i reflexionar sobre l'acompanyament espiritual dels joves, tant a dins de l'aula com fora.
dilluns, 27 de juliol del 2020
Criteris i disseny d’espais per a la pastoral educativa (ONLINE)
Ja està oberta la inscripció a la formació pel proper octubre Criteris i disseny d’espais per a la pastoral educativa (15h ONLINE). Aneu fent previsió!
Sovint es parla de l’espai com aquell “altre mestre” que educa. El que val per a l’educació, també val per a l’acció pastoral de l’escola. Reformes de capelles escolars, espais de silenci, petits oratoris, l’espai de l’aula... tots són objecte d’estudi i actuació en aquest curs que vol presentar bones pràctiques d’espais per a la pastoral educativa, oferir criteris d’actuació i acompanyar en el disseny o actuacions pastorals innovadores en l’àmbit escolar.(Programa / Inscripció)
dimecres, 22 de juliol del 2020
Oberta la inscripció al curs COVIDA 20/21, CELEBREM? Confi(n)ats amb la VIDA! (ONLINE)
Atenció! Aquesta formació de 3h comença el 14 de setembre!!! Que no se us passi!
Que sigui la primera formació proposada per FECC-pastoral no és casual...
Presentació Aquesta formació pretén donar unes bases per realitzar una celebració postpandèmia a l’escola. Quins elements cal tenir en compte pel que hem viscut o ens tocarà viure? Com podem proposar-la al nostre claustre, alumnes i famílies?
Destinataris Curs adreçat a educadors de qualsevol etapa o àmbit educatiu (escoles, centres oberts...) (seguir llegint). INSCRIPCIÓ CLICANT IMATGE
Que sigui la primera formació proposada per FECC-pastoral no és casual...
Presentació Aquesta formació pretén donar unes bases per realitzar una celebració postpandèmia a l’escola. Quins elements cal tenir en compte pel que hem viscut o ens tocarà viure? Com podem proposar-la al nostre claustre, alumnes i famílies?
Destinataris Curs adreçat a educadors de qualsevol etapa o àmbit educatiu (escoles, centres oberts...) (seguir llegint). INSCRIPCIÓ CLICANT IMATGE
dimarts, 21 de juliol del 2020
Oratori al Padre Damian
FONAMENTS
·
Una proposta pedagògica d’educació integral que
inclou el transcendent.
·
Experiència de TROBADA.
·
Una tasca compartida.
·
El del TESTIMONIATGE personal.
·
El descobriment de la religiositat del nen.
·
La necessitat de SILENCI.
Com
a manera específica d'oració. L'Oratori és un moment molt important i intens
per a l'oració dels més petits. Per a dur-ho a terme, no val qualsevol,
persones creients convençudes.
La
durada aproximada de l'oratori és de vint minuts. La classe es divideix en dos
grups, de manera que mentre que la meitat participa en l'oratori, la resta
roman a l'aula.
A
l'aula els nens es col·loquen del coll un símbol (una creu , per exemple) on
estan escrits els seus noms. La persona encarregada de l'oratori s'acosta a
l'aula a recollir als nens i durant el trajecte, que es realitza en silenci,
presideix la fila (que tanca el tutor).
En
arribar a la capella els nens entren a poc a poc, realitzen un petita
inclinació davant el sagrari i seuen a la catifa. A l'inici de l'experiència es
poden formular algunes preguntes perquè els nens prenguin consciència d'on
estan.
A
continuació es deixa un petit temps de silenci que finalitza amb la realització
d'alguna invocació senzilla, del tipus “vine, Senyor, Jesús” o “Jesús vull
escoltar-te”. Després la persona encarregada agafa la Paraula de Déu i, sense
modificar el text, proclama la lectura (que normalment serà de l'evangeli).
Després deixa un temps perquè els nens puguin dir enlaire què han escoltat de
Déu per mitjà de la lectura, amb quina paraula, frase o gest s'han quedat i què
han sentit que els ha dit el Senyor. És important procurar que no identifiquin
aquest moment amb la classe de religió. Per això no cal preparar prèviament amb
els nens les lectures. El que es busca és deixar que l'Esperit del Senyor actuï
en ells. Després d'aquest moment els nens pensen en silenci el que li volen dir
al Senyor i tot seguit el comparteixen expressant les seves peticions o accions
de gràcies.
Una
vegada hagin participat (inclosos els adults, que també resen amb els nens i no
són simples espectadors), es conclou amb una oració del tipus Ave María, Pare
Nostre, Jesusito de mi vida, etc. Finalment els nens s'aixequen de forma
ordenada i fan una petita inclinació al sagrari. El camí de tornada es realitza
de la mateixa manera que el d'anada.
Per
a la realització de l'oratori, es requereix, en primer lloc, recursos humans:
la persona que porta l'oratori, el tutor i el professor que roman a l'aula amb
l'altra meitat del grup.
A més
es necessita disposar d'una capella que reuneixi les següents condicions:
- Un espai on es puguin asseure nens i adults entorn del sagrari formant un semicercle. Perquè no els quedi molt lluny el sagrari no ha de ser excessivament ampli, però tampoc tan estret com perquè se sentin incòmodes i es distreguin entre ells.
- És important cuidar la llum del lloc, que ha de ser tènue.
- Ha d'haver-hi una catifa àmplia que indiqui l'espai sagrat.
- Cal procurar ressaltar la Bíblia.
- En una tauleta no gaire alta, perquè estigui a una altura adequada a la seva edat, es situa una sagrari petit i senzill. Al costat d'ell es col·loca una espelma o llum d'oli per a la llum indica que el Senyor està en el sagrari.
- També pot haver-hi una imatge de Jesús i una altra de la Verge.
- No convé sobrecarregar l’espai amb moltes més coses i és bo fer notar els temps litúrgics.
Els
destinataris d'aquesta activitat seran els alumnes d'Educació Infantil (de 3 a
5 anys) i de primer cicle d'Educació Primària (1r,2n i 3r EP).
dijous, 16 de juliol del 2020
Ja està disponible el Llambregades 3 del mes de Juliol!
Diuen que "a l'estiu tota cuca viu" i, malauradament, encara tenim el COVID-19 també ben viu entre nosaltres, com anem veient els re-confinaments que s'estan esdevint al territori.
Alguns parlen de la COVID com "oportunitat". Potser, més que emprar el mot "oportunitat", que té unes connotacions clarament mercantilistes o egoistes ("què guanyo jo amb tot això?") des d'una òptica cristiana sí que ens podem plantejar "a què em convida la COVID?". No es pot justificar una pandèmia com el voler d'un Déu despietat, però sí que és lícit preguntar-se "què em demana Déu en tot això?".
Si els cristians afirmem que Jesucrist és camí, veritat i VIDA (Jn 14,6) la resposta sembla que és prou clara: estem al costat de la VIDA, que és estar al costat del Crist i dels crucificats del món. (accedeix al butlletí clicant imatge de la portada)
Si sabeu d'alguna persona a qui li pugui interessar rebre el butlletí, pot inscriure's aquí.
dimecres, 15 de juliol del 2020
Rosalía: pregar per ancorar-se a la vida
A inicis del confinament
pandèmic, el 20 de març, la cantant Rosalía va penjar la pregària del
parenostre al seu Twitter. Més endavant, el periodista Jordi Évole l’entrevistava
a #LoDeQuédateEnCasa3 i va aparèixer la pregunta sobre el parenostre. El diàleg,
que podeu
trobar aquí, és molt interessant i el reproduïm:
Jordi Èvole: Pusiste el otro día
en tu Twitter el padrenuestro.
Rosalía: Sí, sí.
Jordi Èvole: ¿Rezas?
Rosalía: A mi manera. Yo lo puse
porque mi abuela, cuando yo era pequeña y me quedava a dormir con ella me lo
rezaba, siempre, antes de dormirme. Pero bueno, yo sí que intento, cada día, antes
de ir a dormir, intento como agradecer todas las coses buenas y positivas que
haya o en el mundo, o a mi alrededor. Intento como tomar conciencia de ello
porque eso me ayuda a estar más anclada.
D’aquest comentari de la Rosalía
podem destacar aspectes molt bonics i suggeridors:
Visca l’àvia!. Tots necessitem algun “sherpa de les altures”, un
mestre espiritual, un pedagog del transcendent... o com vulguem dir-ne. Si
tenim sort, com la Rosalía, podem trobar aquest mestratge ben a prop, dins de
casa i dels familiars o amics propers. Pot passar que el mestratge es quedi en
una etapa de la infantesa, això ja és tot un tresor!, però cal seguir buscant
gent que ens acompanyi en aquesta recerca. Com escola cristiana, seria
desitjable que els alumnes també poguessin trobar un acompanyament espiritual (conjuntament
al que ara anomenem “emocional” o “d’interioritat”) en altres persones de
confiança dins la comunitat educativa. Educar integralment la persona també
implica no escapçar la dimensió espiritual.
Fer examen del dia per viure la vida. Deia ja el filòsof Sòcrates
que “una vida sense examen no paga la pena ser viscuda”. Fer examen del dia no
és un “judici final avant la lettre”
on comptar què he fet bé o què he fet malament, i així posar-me medalles o
castigar-me. La perspectiva cristiana de l’examen diari tampoc és un mindfulness evasiu, “per sentir-me bé” i
evitar prendre pastilles per dormir. Fem l’examen del dia perquè ens agrada la
vida i volem ser agraïts amb el Déu de la vida!. Fer l’examen del dia,
assaborir el que ha passat, ens ajuda a estar atents i respondre amb humilitat,
tocant de peus a terra, què podem aportar pel dia següent.
Ancorar-se a l’Esperança. La pregària, ja sigui el parenostre, ja sigui
agrair les coses bones que passen i que “no hem comprat” (gratuïtes), no ens
aliena ni ens fa estar en el món d’una manera estranya o rara. La pregària ens
ajuda, com diu Rosalía, a estar “més ancorats”, més centrats, a saber on estem
i per què. Curiosament, l’àncora, “en color cristiano”, és el símbol de l’Esperança (una de les tres
anomenades “virtuts teologals”: Fe, Esperança i Caritat, que trobem a l’Himne
de l’Amor: 1a Cor 13). Precisament perquè estem ancorats amb la pregària podem “en-cor-ar-nos”
anhelant un altre món possible.
Potser anem descobrint una
Rosalía “diferent” sense deixar de ser ella mateixa. Potser ara sí que podem
entendre, per exemple, a aquella noia que va fer, tota sola, el Camino de
Santiago quan tenia dinou anys (notícia
aquí).
La pastoral amb els joves! (nou article sobre Christus vivit)
Quan vaig començar en el món de la pastoral amb els joves tenia 25 anys i m’havien acabat d’ordenar. Era jove i el bisbe d’aquella època deuria pensar que els joves evangelitzen els altres joves i si ho va fer per aquest motiu, tenia raó, també el papa i els pares sinodals tenen clar que per arribar als joves allunyats el millor és un jove cristià convençut.
Per poder preparar el Sínode ens van demanar que els joves omplissin una espècie de formulari per tal de ser una base pel Sínode. Era un formulari destinat a joves creients, als de casa per entendre’ns. Amb l’equip de la delegació vam fer un altre formulari per què els joves dels nostres grups enviessin als seus amics de l’institut. La condició era clara, han de ser amics o amigues que no siguin creients. (seguir llegint).
Recomanem la lectura de l'article de Mn. Jordi Callejón arran del document Christus Vivit.
dimarts, 14 de juliol del 2020
Vers una ecopastoral educativa i de proximitat
D’acord, el títol s’assembla al lema
d’una botiga de productes frescos però, a voltes, l’entorn també esdevé una
bona escola de comunicació evangèlica. L’article parteix de la celebració del
cinquè aniversari de la carta encíclica Laudato
Si’ (LS), sobre la cura de la casa de tots, que ha tingut lloc en l’agenda
pastoral de les escoles. Ha estat una celebració en situació de pandèmia que,
paradoxalment, encara ha posat més de relleu la seva actualitat a
l’alumnat. Conceptes com
interdependència, fragilitat, prevalença de la vida davant l’economia o consum
de proximitat hi són ben presents.
Anant endarrere, l’any 1976 diverses
entitats educatives varen publicar L’Escola
cristiana que volem, on va aparèixer una afirmació que ha fet fortuna: «L’escola
cristiana evangelitza quan (...) crea una
atmosfera educativa impregnada d’esperit evangèlic de llibertat i caritat».
Aquesta atmosfera ens ha arribat avui
amb el nom de pastoral ambiental,
donant a entendre que l’acció evangèlica brolla “naturalment” en el quotidià.
Ara bé, pel màrketing educatiu, sabem que una escola ha de fer “olor a llapis” si
es vol promocionar en unes jornades de portes obertes però, quin és “l’olor d’Evangeli”
de la vaporosa pastoral ambiental? Sense
un pla pastoral que impliqui temps, recursos i persones, el fràgil “ecosistema
pastoral escolar” s’extingeix.
Tenir cura de la creació també és
tenir cura de la pastoral educativa. És cert que, dins l’eclesiodiversitat institucional, en els darrers anys hi ha hagut un
bona tasca relacionada amb els propis carismes. Fins i tot es pot afirmar que
s’ha arribat a dissenyar una “pastoral d’escala” per osmosi als criteris
econòmics aplicats en les fusions d’àmbit estatal amb bons resultats. Ara bé,
també es constata l’empobriment de l’acció pastoral en diàleg amb al territori,
implicant la pèrdua d’ecologia cultural
(LS 143ss). Cercar relacions de proximitat dins de cada centre, entre les institucions i entre els agents de pastoral educativa del territori és avançar en el camí de la LS.
Eloi Aran
Cap d'àrea pastoral i socioeducativa de la FECC
dijous, 2 de juliol del 2020
dimecres, 1 de juliol del 2020
Crist viu... i et vol ben viu aquest estiu!
Arran de Sínode dels Joves del 2018, va aparèixer l'exhortació apostòlica (Document de l'Església) Christus vivit (Crist viu) el 2019. Des del SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves) ofereixen reflexions mensuals sobre el document al blog d'Església Jove. Cliqueu imatge per anar al llibre en català (CPL).
També us pot interessar el seguiment del Sínode dels Joves que van fer les periodistes Laura Mor i Glòria Barrete al monogràfic "Joves i Església" , que va rebre el Premi Memorial Bisbe Carrera 2018.
INTROSPECCIÓ PANDÈMICA… per l'Equip de Pastoral Vedruna Immaculada BCN
A Vedruna
Immaculada Barcelona, vam voler saber com se sentien els alumnes de 3r d’ESO
durant el confinament. El seguiment i l’acompanyament personal forma part de la
nostra forma de ser com a escola. Els vam proposar un vídeo que corria per les
xarxes els primers dies de confinament, i els vam demanar que s’expressessin
lliurement, explicant-nos com estaven vivint una situació del tot nova per a
tots. L’experiència va ser colpidora i emotiva. Es van deixar anar en
confessions en format d’escrit personal, alguns van llençar-se a gravar un
vídeo, d’altres van plasmar els seus sentiments en un dibuix. Tots ells però,
coincidien en el mateix missatge de fons: trobaven a faltar els instants de
complicitat amb els seus companys de classe. Enyoraven les abraçades i els dos
petons als seus avis i familiars propers; valoraven moltíssim els moments de
molta més calma que el tràfec quotidià que havien viscut fins al confinament, i
la vida compartida amb els seus pares i mares… Havien retrobat aquella vella
guitarra que corria per casa… amanyagar el seu gos o gat, llegir més estona,
relaxar-se escoltant aquella música que més els agradava… però sobretot,
sobretot, sobretot: valorar les petites coses de la vida que no es compren
enlloc. La vida, pròpiament!!!! L’amor, la companyia, l’empatia, la
solidaritat, el reconeixement social als equips sanitaris que feien front al
Covid-19...Són alumnes, són nois i noies, són persones i són molt riques
interiorment!
Si voleu llegir o veure els seus pensaments,
el seu compartir emocions i sentiments, feu clic a la imatge.
El vídeo que els vam proposar com a punt de
partida, era aquest altre:
[Nota: Introspecció
pandèmica, una bona pràctica des de @ImmaVedruna https://bit.ly/2D0Xzut, en trobareu més al proper butlletí digital de
Llambregades de juliol, inscriu-te gratuïtament aquí]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)