Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



divendres, 31 de juliol del 2020

Joves i espiritualitat, nou article a la revista Sal i Llum

Des del Departament de Pastoral de la FECC recomanem la lectura de l'article "Joves i espiritualitat" que ha aparegut publicada a la revista "Sal i llum". L'article ens ajuda a situar-nos i reflexionar sobre l'acompanyament espiritual dels joves, tant a dins de l'aula com fora. 




dilluns, 27 de juliol del 2020

Criteris i disseny d’espais per a la pastoral educativa (ONLINE)

Ja està oberta la inscripció a la formació pel proper octubre Criteris i disseny d’espais per a la pastoral educativa (15h ONLINE). Aneu fent previsió! 
Sovint es parla de l’espai com aquell “altre mestre” que educa. El que val per a l’educació, també val per a l’acció pastoral de l’escola. Reformes de capelles escolars, espais de silenci, petits oratoris, l’espai de l’aula... tots són objecte d’estudi i actuació en aquest curs que vol presentar bones pràctiques d’espais per a la pastoral educativa, oferir criteris d’actuació i acompanyar en el disseny o actuacions pastorals innovadores en l’àmbit escolar. 
(Programa / Inscripció)


dimecres, 22 de juliol del 2020

Oberta la inscripció al curs COVIDA 20/21, CELEBREM? Confi(n)ats amb la VIDA! (ONLINE)

Atenció! Aquesta formació de 3h comença el 14 de setembre!!! Que no se us passi! 
Que sigui la primera formació proposada per FECC-pastoral no és casual...

Presentació Aquesta formació pretén donar unes bases per realitzar una celebració postpandèmia a l’escola. Quins elements cal tenir en compte pel que hem viscut o ens tocarà viure? Com podem proposar-la al nostre claustre, alumnes i famílies? 
Destinataris Curs adreçat a educadors de qualsevol etapa o àmbit educatiu (escoles, centres oberts...) (seguir llegint). INSCRIPCIÓ CLICANT IMATGE

 Inscripció

dimarts, 21 de juliol del 2020

Oratori al Padre Damian


FONAMENTS
·       Una proposta pedagògica d’educació integral que inclou el transcendent.
·       Experiència de TROBADA.
·       Una tasca compartida.
·       El del TESTIMONIATGE personal.
·       El descobriment de la religiositat del nen.
·       La necessitat de SILENCI.


Com a manera específica d'oració. L'Oratori és un moment molt important i intens per a l'oració dels més petits. Per a dur-ho a terme, no val qualsevol, persones creients convençudes.

La durada aproximada de l'oratori és de vint minuts. La classe es divideix en dos grups, de manera que mentre que la meitat participa en l'oratori, la resta roman a l'aula.

A l'aula els nens es col·loquen del coll un símbol (una creu , per exemple) on estan escrits els seus noms. La persona encarregada de l'oratori s'acosta a l'aula a recollir als nens i durant el trajecte, que es realitza en silenci, presideix la fila (que tanca el tutor).

En arribar a la capella els nens entren a poc a poc, realitzen un petita inclinació davant el sagrari i seuen a la catifa. A l'inici de l'experiència es poden formular algunes preguntes perquè els nens prenguin consciència d'on estan.

A continuació es deixa un petit temps de silenci que finalitza amb la realització d'alguna invocació senzilla, del tipus “vine, Senyor, Jesús” o “Jesús vull escoltar-te”. Després la persona encarregada agafa la Paraula de Déu i, sense modificar el text, proclama la lectura (que normalment serà de l'evangeli). Després deixa un temps perquè els nens puguin dir enlaire què han escoltat de Déu per mitjà de la lectura, amb quina paraula, frase o gest s'han quedat i què han sentit que els ha dit el Senyor. És important procurar que no identifiquin aquest moment amb la classe de religió. Per això no cal preparar prèviament amb els nens les lectures. El que es busca és deixar que l'Esperit del Senyor actuï en ells. Després d'aquest moment els nens pensen en silenci el que li volen dir al Senyor i tot seguit el comparteixen expressant les seves peticions o accions de gràcies.

Una vegada hagin participat (inclosos els adults, que també resen amb els nens i no són simples espectadors), es conclou amb una oració del tipus Ave María, Pare Nostre, Jesusito de mi vida, etc. Finalment els nens s'aixequen de forma ordenada i fan una petita inclinació al sagrari. El camí de tornada es realitza de la mateixa manera que el d'anada.


Per a la realització de l'oratori, es requereix, en primer lloc, recursos humans: la persona que porta l'oratori, el tutor i el professor que roman a l'aula amb l'altra meitat del grup.
A més es necessita disposar d'una capella que reuneixi les següents condicions:
  • Un espai on es puguin asseure nens i adults entorn del sagrari formant un semicercle. Perquè no els quedi molt lluny el sagrari no ha de ser excessivament ampli, però tampoc tan estret com perquè se sentin incòmodes i es distreguin entre ells.
  • És important cuidar la llum del lloc, que ha de ser tènue.
  • Ha d'haver-hi una catifa àmplia que indiqui l'espai sagrat.
  • Cal procurar ressaltar la Bíblia.
  • En una tauleta no gaire alta, perquè estigui a una altura adequada a la seva edat, es situa una sagrari petit i senzill. Al costat d'ell es col·loca una espelma o llum d'oli per a la llum indica que el Senyor està en el sagrari.
  • També pot haver-hi una imatge de Jesús i una altra de la Verge.
  • No convé sobrecarregar l’espai amb moltes més coses i és bo fer notar els temps litúrgics.


Els destinataris d'aquesta activitat seran els alumnes d'Educació Infantil (de 3 a 5 anys) i de primer cicle d'Educació Primària (1r,2n i 3r EP).

dijous, 16 de juliol del 2020

Ja està disponible el Llambregades 3 del mes de Juliol!

Diuen que "a l'estiu tota cuca viu" i, malauradament, encara tenim el COVID-19 també ben viu entre nosaltres, com anem veient els re-confinaments que s'estan esdevint al territori.

Alguns parlen de la COVID com "oportunitat". Potser, més que emprar el mot "oportunitat", que té unes connotacions clarament mercantilistes o egoistes ("què guanyo jo amb tot això?") des d'una òptica cristiana sí que ens podem plantejar "a què em convida la COVID?". No es pot justificar una pandèmia com el voler d'un Déu despietat, però sí que és lícit preguntar-se "què em demana Déu en tot això?". 

Si els cristians afirmem que Jesucrist és camí, veritat i VIDA (Jn 14,6) la resposta sembla que és prou clara: estem al costat de la VIDA, que és estar al costat del Crist i dels crucificats del món. (accedeix al butlletí clicant imatge de la portada)

 Llambregades3_juliol2020

Si sabeu d'alguna persona a qui li pugui interessar rebre el butlletí, pot inscriure's aquí.

dimecres, 15 de juliol del 2020

Rosalía: pregar per ancorar-se a la vida


A inicis del confinament pandèmic, el 20 de març, la cantant Rosalía va penjar la pregària del parenostre al seu Twitter. Més endavant, el periodista Jordi Évole l’entrevistava a #LoDeQuédateEnCasa3 i va aparèixer la pregunta sobre el parenostre. El diàleg, que podeu trobar aquí, és molt interessant i el reproduïm:

Jordi Èvole: Pusiste el otro día en tu Twitter el padrenuestro.
Rosalía: Sí, sí.
Jordi Èvole: ¿Rezas?
Rosalía: A mi manera. Yo lo puse porque mi abuela, cuando yo era pequeña y me quedava a dormir con ella me lo rezaba, siempre, antes de dormirme. Pero bueno, yo sí que intento, cada día, antes de ir a dormir, intento como agradecer todas las coses buenas y positivas que haya o en el mundo, o a mi alrededor. Intento como tomar conciencia de ello porque eso me ayuda a estar más anclada.

D’aquest comentari de la Rosalía podem destacar aspectes molt bonics i suggeridors:

Visca l’àvia!. Tots necessitem algun “sherpa de les altures”, un mestre espiritual, un pedagog del transcendent... o com vulguem dir-ne. Si tenim sort, com la Rosalía, podem trobar aquest mestratge ben a prop, dins de casa i dels familiars o amics propers. Pot passar que el mestratge es quedi en una etapa de la infantesa, això ja és tot un tresor!, però cal seguir buscant gent que ens acompanyi en aquesta recerca. Com escola cristiana, seria desitjable que els alumnes també poguessin trobar un acompanyament espiritual (conjuntament al que ara anomenem “emocional” o “d’interioritat”) en altres persones de confiança dins la comunitat educativa. Educar integralment la persona també implica no escapçar la dimensió espiritual.

Fer examen del dia per viure la vida. Deia ja el filòsof Sòcrates que “una vida sense examen no paga la pena ser viscuda”. Fer examen del dia no és un “judici final avant la lettre” on comptar què he fet bé o què he fet malament, i així posar-me medalles o castigar-me. La perspectiva cristiana de l’examen diari tampoc és un mindfulness evasiu, “per sentir-me bé” i evitar prendre pastilles per dormir. Fem l’examen del dia perquè ens agrada la vida i volem ser agraïts amb el Déu de la vida!. Fer l’examen del dia, assaborir el que ha passat, ens ajuda a estar atents i respondre amb humilitat, tocant de peus a terra, què podem aportar pel dia següent.

Ancorar-se a l’Esperança. La pregària, ja sigui el parenostre, ja sigui agrair les coses bones que passen i que “no hem comprat” (gratuïtes), no ens aliena ni ens fa estar en el món d’una manera estranya o rara. La pregària ens ajuda, com diu Rosalía, a estar “més ancorats”, més centrats, a saber on estem i per què. Curiosament, l’àncora, “en color cristiano”,  és el símbol de l’Esperança (una de les tres anomenades “virtuts teologals”: Fe, Esperança i Caritat, que trobem a l’Himne de l’Amor: 1a Cor 13). Precisament perquè estem ancorats amb la pregària podem “en-cor-ar-nos” anhelant un altre món possible.

Potser anem descobrint una Rosalía “diferent” sense deixar de ser ella mateixa. Potser ara sí que podem entendre, per exemple, a aquella noia que va fer, tota sola, el Camino de Santiago quan tenia dinou anys (notícia aquí).

La pastoral amb els joves! (nou article sobre Christus vivit)

Quan vaig començar en el món de la pastoral amb els joves tenia 25 anys i m’havien acabat d’ordenar. Era jove i el bisbe d’aquella època deuria pensar que els joves evangelitzen els altres joves i si ho va fer per aquest motiu, tenia raó, també el papa i els pares sinodals tenen clar que per arribar als joves allunyats el millor és un jove cristià convençut.
Per poder preparar el Sínode ens van demanar que els joves omplissin una espècie de formulari per tal de ser una base pel Sínode.  Era un formulari destinat a joves creients, als de casa per entendre’ns. Amb l’equip de la delegació vam fer un altre formulari per què els joves dels nostres grups enviessin als seus amics de l’institut. La condició era clara, han de ser amics o amigues que no siguin creients. (seguir llegint). 
Recomanem la lectura de l'article de Mn. Jordi Callejón arran del document Christus Vivit. 

dimarts, 14 de juliol del 2020

Vers una ecopastoral educativa i de proximitat

D’acord, el títol s’assembla al lema d’una botiga de productes frescos però, a voltes, l’entorn també esdevé una bona escola de comunicació evangèlica. L’article parteix de la celebració del cinquè aniversari de la carta encíclica Laudato Si’ (LS), sobre la cura de la casa de tots, que ha tingut lloc en l’agenda pastoral de les escoles. Ha estat una celebració en situació de pandèmia que, paradoxalment, encara ha posat més de relleu la seva actualitat a l’alumnat.  Conceptes com interdependència, fragilitat, prevalença de la vida davant l’economia o consum de proximitat hi són ben presents.

Anant endarrere, l’any 1976 diverses entitats educatives varen publicar L’Escola cristiana que volem, on va aparèixer una afirmació que ha fet fortuna: «L’escola cristiana evangelitza quan (...) crea una atmosfera educativa impregnada d’esperit evangèlic de llibertat i caritat». Aquesta atmosfera ens ha arribat avui amb el nom de pastoral ambiental, donant a entendre que l’acció evangèlica brolla “naturalment” en el quotidià. Ara bé, pel màrketing educatiu, sabem que una escola ha de fer “olor a llapis” si es vol promocionar en unes jornades de portes obertes però, quin és “l’olor d’Evangeli” de la vaporosa pastoral ambiental? Sense un pla pastoral que impliqui temps, recursos i persones, el fràgil “ecosistema pastoral escolar” s’extingeix.

Tenir cura de la creació també és tenir cura de la pastoral educativa. És cert que, dins l’eclesiodiversitat institucional, en els darrers anys hi ha hagut un bona tasca relacionada amb els propis carismes. Fins i tot es pot afirmar que s’ha arribat a dissenyar una “pastoral d’escala” per osmosi als criteris econòmics aplicats en les fusions d’àmbit estatal amb bons resultats. Ara bé, també es constata l’empobriment de l’acció pastoral en diàleg amb al territori, implicant la pèrdua d’ecologia cultural (LS 143ss). Cercar relacions de proximitat dins de cada centre, entre les institucions i entre els agents de pastoral educativa del territori és avançar en el camí de la LS.

Eloi Aran
Cap d'àrea pastoral i socioeducativa de la FECC

dimecres, 1 de juliol del 2020

Gamificació bíblica i intel·ligències múltiples


Crist viu... i et vol ben viu aquest estiu!

Arran de Sínode dels Joves del 2018, va aparèixer l'exhortació apostòlica (Document de l'Església) Christus vivit (Crist viu) el 2019. Des del SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves) ofereixen reflexions mensuals sobre el document al blog d'Església Jove. Cliqueu imatge per anar al llibre en català (CPL).


També us pot interessar el seguiment del Sínode dels Joves que van fer les periodistes Laura Mor i Glòria Barrete al monogràfic "Joves i Església" , que va rebre el Premi Memorial Bisbe Carrera 2018.

INTROSPECCIÓ PANDÈMICA… per l'Equip de Pastoral Vedruna Immaculada BCN

A Vedruna Immaculada Barcelona, vam voler saber com se sentien els alumnes de 3r d’ESO durant el confinament. El seguiment i l’acompanyament personal forma part de la nostra forma de ser com a escola. Els vam proposar un vídeo que corria per les xarxes els primers dies de confinament, i els vam demanar que s’expressessin lliurement, explicant-nos com estaven vivint una situació del tot nova per a tots. L’experiència va ser colpidora i emotiva. Es van deixar anar en confessions en format d’escrit personal, alguns van llençar-se a gravar un vídeo, d’altres van plasmar els seus sentiments en un dibuix. Tots ells però, coincidien en el mateix missatge de fons: trobaven a faltar els instants de complicitat amb els seus companys de classe. Enyoraven les abraçades i els dos petons als seus avis i familiars propers; valoraven moltíssim els moments de molta més calma que el tràfec quotidià que havien viscut fins al confinament, i la vida compartida amb els seus pares i mares… Havien retrobat aquella vella guitarra que corria per casa… amanyagar el seu gos o gat, llegir més estona, relaxar-se escoltant aquella música que més els agradava… però sobretot, sobretot, sobretot: valorar les petites coses de la vida que no es compren enlloc. La vida, pròpiament!!!! L’amor, la companyia, l’empatia, la solidaritat, el reconeixement social als equips sanitaris que feien front al Covid-19...Són alumnes, són nois i noies, són persones i són molt riques interiorment!
Si voleu llegir o veure els seus pensaments, el seu compartir emocions i sentiments, feu clic a la imatge.



El vídeo que els vam proposar com a punt de partida, era aquest altre:




[Nota: Introspecció pandèmica, una bona pràctica des de @ImmaVedruna https://bit.ly/2D0Xzut, en trobareu més al proper butlletí digital de Llambregades de juliol, inscriu-te gratuïtament aquí]