FONAMENTS
·
Una proposta pedagògica d’educació integral que
inclou el transcendent.
·
Experiència de TROBADA.
·
Una tasca compartida.
·
El del TESTIMONIATGE personal.
·
El descobriment de la religiositat del nen.
·
La necessitat de SILENCI.
Com
a manera específica d'oració. L'Oratori és un moment molt important i intens
per a l'oració dels més petits. Per a dur-ho a terme, no val qualsevol,
persones creients convençudes.
La
durada aproximada de l'oratori és de vint minuts. La classe es divideix en dos
grups, de manera que mentre que la meitat participa en l'oratori, la resta
roman a l'aula.
A
l'aula els nens es col·loquen del coll un símbol (una creu , per exemple) on
estan escrits els seus noms. La persona encarregada de l'oratori s'acosta a
l'aula a recollir als nens i durant el trajecte, que es realitza en silenci,
presideix la fila (que tanca el tutor).
En
arribar a la capella els nens entren a poc a poc, realitzen un petita
inclinació davant el sagrari i seuen a la catifa. A l'inici de l'experiència es
poden formular algunes preguntes perquè els nens prenguin consciència d'on
estan.
A
continuació es deixa un petit temps de silenci que finalitza amb la realització
d'alguna invocació senzilla, del tipus “vine, Senyor, Jesús” o “Jesús vull
escoltar-te”. Després la persona encarregada agafa la Paraula de Déu i, sense
modificar el text, proclama la lectura (que normalment serà de l'evangeli).
Després deixa un temps perquè els nens puguin dir enlaire què han escoltat de
Déu per mitjà de la lectura, amb quina paraula, frase o gest s'han quedat i què
han sentit que els ha dit el Senyor. És important procurar que no identifiquin
aquest moment amb la classe de religió. Per això no cal preparar prèviament amb
els nens les lectures. El que es busca és deixar que l'Esperit del Senyor actuï
en ells. Després d'aquest moment els nens pensen en silenci el que li volen dir
al Senyor i tot seguit el comparteixen expressant les seves peticions o accions
de gràcies.
Una
vegada hagin participat (inclosos els adults, que també resen amb els nens i no
són simples espectadors), es conclou amb una oració del tipus Ave María, Pare
Nostre, Jesusito de mi vida, etc. Finalment els nens s'aixequen de forma
ordenada i fan una petita inclinació al sagrari. El camí de tornada es realitza
de la mateixa manera que el d'anada.
Per
a la realització de l'oratori, es requereix, en primer lloc, recursos humans:
la persona que porta l'oratori, el tutor i el professor que roman a l'aula amb
l'altra meitat del grup.
A més
es necessita disposar d'una capella que reuneixi les següents condicions:
- Un espai on es puguin asseure nens i adults entorn del sagrari formant un semicercle. Perquè no els quedi molt lluny el sagrari no ha de ser excessivament ampli, però tampoc tan estret com perquè se sentin incòmodes i es distreguin entre ells.
- És important cuidar la llum del lloc, que ha de ser tènue.
- Ha d'haver-hi una catifa àmplia que indiqui l'espai sagrat.
- Cal procurar ressaltar la Bíblia.
- En una tauleta no gaire alta, perquè estigui a una altura adequada a la seva edat, es situa una sagrari petit i senzill. Al costat d'ell es col·loca una espelma o llum d'oli per a la llum indica que el Senyor està en el sagrari.
- També pot haver-hi una imatge de Jesús i una altra de la Verge.
- No convé sobrecarregar l’espai amb moltes més coses i és bo fer notar els temps litúrgics.
Els
destinataris d'aquesta activitat seran els alumnes d'Educació Infantil (de 3 a
5 anys) i de primer cicle d'Educació Primària (1r,2n i 3r EP).