Títol: Niño soldado / Autor: Ska-P / Àlbum: Que corra la voz
Vídeo (clica imatge)
Lletra:
Fui a nacer donde no hay nada, tras esa línea que separa el bien del mal. Mi tierra se llama miseria, y no conozco la palabra libertad. Fui secuestrado en una guerra, torturado y preparado para matar, me han convertido en una bestia, soy solo un niño que no tiene identidad.
Me han obligado a disparar, me han enseñado como asesinar, me han obligado a mutilar, en un infierno terrenal
Eh no, tu indiferencia no tiene perdón. ¿Quién te robó el corazón? No te levantes del sillón. Eh no, tu indiferencia no tiene perdón. ¿Quién te robó el corazón? Apaga la televisión
Una pistola en mi cabeza, me está obligando a asesinar a mi papa, soy una máquina de guerra, mi dedo aprieta ese gatillo sin mirar.
Me han obligado a disparar...
Eh no, tu indiferencia no tiene perdón...
Comentari: La infància robada
"Havíem de caminar durant
dies. A la nit, havia d'assaltar pobles per aconseguir una mica de menjar. A
l'octubre, vaig prendre part en l'atac contra Uvira. Va ser horrible. Tenia por
i no volia matar ni que em matessin. Després de l'atac, vaig abandonar l'arma i
vaig fugir." (Testimoni d'un nen soldat implicat en el conflicte de la
República Democràtica del Congo)
Segons Amnistia Internacional,
cap a principis del s.XIX, en més de 35 països d’arreu del món, s’estima que hi
havia entre 300.000 i 500.000 menors obligats a formar part d'exèrcits
estatals, forces paramilitars, milícies civils i grups armats d'oposició. La
infància ha estat sovint presentada per poetes i filòsofs – des de Rilke a
Nietzsche - el refugi de la innocència o
la pàtria de la llibertat. És una etapa de la vida durant la qual, en la seva
vulnerabilitat, atresorem bons records que ens han de servir per més endavant.
Pervertir la infància,
trencar-la, és atemptar contra la dignitat humana. No només degrada al conjunt
de la humanitat sinó que, a més a més, destrueix la possibilitat d’accés a Déu:
“Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi
entrarà pas” (Mc 10,15). El temps d’Advent i de Nadal és una oportunitat per
tornar a la infància, per fer-nos nosaltres també vulnerables i reconèixer-nos
com infants necessitats amb els més necessitats.
Treballant la cançó: Retornar a la infància
“Sapigueu que no hi ha res de més
noble, de més fort, de més sa i de més útil a la vida que un bon record,
sobretot si ve de la primera edat, sobretot de la casa pairal. Us parlen molt
de la vostra educació; ara bé, un record sant, conservat des de la infància, és
potser la millor educació.” (Dostoievski. Els germans Karamàzov)
Proposo un recorregut per la
pròpia infància a partir del teu àlbum de fotografies. Si es treballa en grup,
es pot demanar que cada membre porti tres fotografies significatives de la seva
infància relacionades amb el que l’escriptor rus F. Dostoievski anomenava
“sants records”. Compartiu per què heu escollit aquestes fotografies i quin
“tresor” amaguen. Després, plantejeu-vos què està a les vostres mans perquè
aquest Nadal els infants que coneixeu puguin fer provisió de bons records: des
de la participació en campanyes de recollida de joguines, disfressar-vos per la
cavalcada dels Reis Mags o simplement passar una estona amb ells al parc.
Recurs complementari:
Déu, un infant refugiat que camina pel
desert (Mt 2,13-15)
Durant la guerra civil a Síria va
haver-hi una fotografia que va rodar el món: un infant sol caminant pel desert
que havia perdut a la seva família pel camí. Aquest és un de tants casos en un
món on la ONGD Entreculturas afirma que hi ha més de 41 milions de refugiats i
desplaçats interns. El Déu de la Bíblia també coneix l’exili, fins i tot Jesús
mateix va ser un infant que va travessar el desert per viure exiliat a Egipte:
“Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo. Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: d'Egipte he cridat el meu fill.”
(Activitat extreta del llibre "Prega-rock. 33 cançons amb valors". Eloi Aran)
