De nen, la meva mare treballava brodant. M’asseia a terra i jo mirava. Li deia que, des del lloc on era jo, em semblava que estava fent una cosa molt embolicada: un piló de nusos i fils de colors diferents, uns de llargs, d’altres decurts, uns de gruixuts i d’altres prims... No hi entenia gens ni mica.
Ella em digué:
- Fill, vine aquí, que et puguis asseure a la falda.
Em va agafar. No m’ho acabava de creure! Des de baix em semblava tan embolicat! Però,
des d’allà dalt he pogut veure un paisatge meravellós!
- Fill, des de baix tu veies el meu brodat com quelcom
embolicat i desordenat, ja que no podies veure que al damunt, a darrere, hi
havia un bonic dibuix. Però ara, mirant-lo des de la meva posició, tu ja pots
veure què he estat fent.
Ens preguntem:
- Aquesta mare quina lliçó dona al seu fill?
- Des de quina perspectiva ens cal valorar el més complicat o estrany del que ens passa?
- Puc facilitar que algú proper vegi diferent el seu problema o impossible?
- Marc 8,27-38 (Els teus pensaments no són els de Déu)
- Mateu 17,1-9 (Transfiguració al Tabor)
- 1Corintis1,22-30 (Déu ha escollit per confondre els savis)
- Gènesi 22,1-18 (Sacrifici d’Isaac)
Ressò bíblic:
Crèixer:
Una veïna arriba Càritas a l’hora de tancar i encara queden
trenta persones esperant una bossa d’aliments. La responsable els diu que avui
només podran atendre deu persones més. La que fa onze, una mare magribina,
s’exclama i no se’n va. Quan la voluntària del Servei va a tancar la porta,
s’adona que cadascuna de les deu darreres ateses ha tret quelcom de la seva
bossa per omplir la de la magribina exclosa.
És ben bé que
l’esperança de la humanitat rau més en el cor dels qui “fan nosa”, socialment
parlant, que no pas en els competitius i superdotats “VIP” del món de les
finances o de la política corrupta.
Jesús de
Natzaret, condemnat a mort, torturat i executat cruelment, toca fons, “baixà
als inferns de la humanitat”. Experimentà sentiments contradictoris: “Déu meu,
Déu meu, per què m’has abandonat?” Però de ben segur que, ja a la falda del
Pare, contemplà i contempla el brodat que s’havia teixit i es teixeix quan una
persona és injustament acorralada i “triturada” per defensar la seva dignitat o
la dignitat dels més marginats.
Valors: Confiança – Comunitat – Diàleg
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.