Ell ve, Ell ve, ve sempre.
A cada moment i a cada època,
cada dia i cada nit,
Ell ve, Ell ve sempre.
He cantat moltes cançons
i en molts estats d'esperit,
però en llurs notes ha sonat cada vegada:
"Ell ve, Ell ve, ve sempre".
En els perfumats dies d'abril, plens de sol,
a trevés dels camins del bosc,
Ell ve, Ell ve, ve sempre.
En la fosca angúnia plujosa d eles nits d'hivern,
damunt dels núvols atronadors,
Ell ve, Ell ve, ve sempre.
En els dolors i les tristeses,
són els seus passos els que m'ooprimeixen el cor
i el contacte lleu i daurat dels seus peus
és el que fa brillar la meva joia
perquè Ell ve, Ell ve, ve sempre
(Rabindranath Tagore. Gitanjali)
