Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?
Els joves són l'ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l'Església una frescor, una novetat, una provocació i unes preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d'intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l'empatia, el que el Papa anomena: “camins d'encontre”. El diàleg entre grans i petits és necessari per fer créixer l'Església, contràriament el que crearíem és una distància major entre grans i joves.
Però tots els joves són iguals? La paraula joves els engloba a tots?
Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hem d'acostar a ell/ella amb aquesta convicció. La paraula joventut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existeixen “joves [concrets] amb les seves vides concretes”, conèixer com són els joves que tractem és fonamental per poder-los entendre... cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.
Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de segrests, esclavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d'addiccions, víctimes de la marginació i l'exclusió social... l'església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d'avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui “el normal”, ni fer mirar als nostres joves cap a un altre costat, amb anestèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans. (seguir llegint)
MIQUEL VENTURA STJES
Delegat de Joventut de la diòcesi de Solsona
