D’acord, la crisi del COVID-19
ens centra més en com resoldre la problemàtica del quotidià que no pas ens
llença a fer prediccions sobre un futur que es presenta problemàtic per a l’acció
evangelitzadora de l’Escola Cristiana (EC en endavant). Així i tot, en aquests
dies de confinament, atès que ja tenim un espai “reservat”, és recomanable també
reservar un temps per la lectura del llibre Escuelas
que “futurean”. La escuela católica y el pacto educativo global del papa
Francisco, del teòleg José Laguna, membre del Centre d’Estudis Cristianisme
i Justícia i un dels ponents de les darreres Jornades de Pastoral Educativa de
l’EC.
El marc de la lectura proposada,
com s’indica en el subtítol del llibre i apareix íntegrament en l’annex, és el «Missatge
del Papa Francesc pel llançament del pacte educatiu» amb la finalitat de convocar pel 14
de maig de 2020 una trobada mundial sota el títol «Reconstruir el pacte
educatiu global». A hores d’ara, desconeixem si el COVID-19 permetrà aquesta
convocatòria o no, però val la pena prendre’s amb serietat la invitació de
Francesc a “futurejar”, mot que crea J. Laguna motivat per la “creativitat
bergogliana”, que ha donat veu a accions com primerear, alfarear, misericordiar o balconear (que no fer balconing!).
Possiblement, l’actual crisi
sanitària hagi fet anular o posposar les Jornades de Portes Obertes (JPO) programades
per aquests dies en algunes de les escoles. Possiblement, en les JPO s’hauria
fet referència al caràcter humanista i cristià de l’escola per passar, tot
seguit, a presentar el currículum acadèmic i des-cobrir el vel d’un quadre d’escola
“futurista”; amb un paradigma educatiu propi donat d’avant-mà, un ús
desacomplexat de les tecnologies, les intel·ligències múltiples, la gamificació,
l’educació emocional, etc. Tot això està molt bé, ens diu l’autor, en tant que
són mitjans educatius, però hi ha un excés de “futurisme escolar” i una manca
de reflexió sobre com l’escola, especialment l’EC, educa per un “altre futur”
que va més enllà dels coneixements instrumentals i que no es pot dur a terme
sense coneixements de caràcter sapiencial.
Aquests coneixements humanistes i cristians, sovint relegats a l’àmbit “extra-escolar”,
no emanen espontàniament dels coneixements instrumentals o, si més no, no
apareixen ideològicament neutres. Potser l’educació consisteix en posar un
motor (competències) a una barca (l’alumne), però l’EC no pot renunciar a
presentar també un mapa, una ruta, un “bon port” al qual arribar... en
definitiva: un “GR” (Gran Relat/Ruta) on viure i caminar. Val la pena recordar
que el mot educar prové de l’arrel
indoeuropea deuk, que significa
precisament guiar. Seguint l’espiritualitat
ignasiana pròpia del Papa Francesc, no pot haver-hi una bona educació sense
contemplar allò del a dónde voy y a qué
dels Exercicis Esprirituals.
Valgui per finalitzar aquesta
primera entrada al blog de pastoral de l’EC una citació del Papa Francesc que parla
de murs i educació; uns murs que no són els del confinament, sinó murs de la
ment:
«El fracàs més gran que pot
tenir un educador és educar a dins dels
murs. Educar dins dels murs: els murs d’una cultura selectiva, els murs d’una
cultura de la seguretat, els murs d’un sector social acomodat que no segueix
endavant»
(Discurs del Papa Francesc en motiu
del congrés mundial «Educar avui i demà. Una passió que es renova», el novembre
de 2015, promogut per la Congregació per a l’Educació Catòlica. Pàg. 62 op.
cit)
Eloi Aran,
Cap d’àrea socioeducativa i pastoral
de la FECC
