Jesús ens ensenya a estimar el món perquè és obra de Déu
(cf. Gn 1) i cap obra de Déu va contra l’home, al contrari, en la Creació es
donen les condicions de possibilitat perquè l'home i la dona es realitzin com a
tal i amb la seva vida lloïn a Déu.
Sembla paradoxal veure com el nostre món està sent víctima
d'una polarització entre els que fan de la Terra una deessa “adorable”
—personificant-la, no a l’estil de Sant Francesc d’Assis, i moltes vegades
caient en absurds— i d'aquells que viuen en el món pensant que en són els
propietaris i dominadors, i que els seus recursos són infinits, contribuint així
a la destrucció del planeta.
Jesús, amb la seva vida, ens dona exemple de com cal viure
en el món, de com hem de ser els cristians corrents, integrant dins la nostra
vida l'amor a la Creació, sense que es converteixi en un ídol, construint així
un canvi més profund en la nostra societat, del nostre estil de vida, els
models de producció i consum, salvaguardant les condicions morals d'una
autèntica ecologia humana —va escriure Sant Joan Pau II—. En els punts 98 i 99
de la carta encíclica Laudato si’ el Papa ens ajuda a veure com Crist està
integrat en el món des del principi i fins al final de la seva vida.
“Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres
se’n meravellaven”, ens diu el Sant Pare. Jesús és Amor (cf. 1 Jo 4, 8), el
contrari de l’amor és l'ús —havia dit Joan Pau II. El Senyor no va venir a la
terra per fer-ne ús o mal ús, sinó per estimar-la, en totes les seves
dimensions i expressions, i per donar-nos-en exemple. (seguir llegint)
MIQUEL VENTURA SITJES
Delegat de Joventut del Bisbat de Solsona
