Nostre, de tots. Dels 7500 milions d'homes i dones que poblem la terra, sigui quina sigui la nostra edat, el nostre color o el nostre lloc de naixença.
Que esteu en el cel i a la terra, en cada persona, en els humils i en els qui sofreixen.
Sigui santificat el vostre nom, no pas, però amb la fressa de les armes, sinó amb el murmuri dels cors.
Vingui a nosaltres el vostre regne, el regne de la pau i el regne de l'amor. I allunyeu de nosaltres els regnes de la tirania i de l'explotació.
Faci's la vostra voluntat, sempre i arreu.
Així a la terra com es fa en el cel. Que els vostres designis no trobin obstacle en els fills del poder.
El nostre pa de cada dia, que està pastat amb la pau, amb la justícia i amb l'amor.
Doneu-nos, Senyor, el dia d'avui, perquè demà pot ser tard. Els míssils apunten i potser la bogeria els pots disparar.
I perdoneu les nostres culpes. No com nosaltres perdonem, sinó com Vós perdoneu, sense lloc per a l'odi i la rancúnia.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació d'emmagatzemar el que no ens heu donat, d'acumular el que altres necessiten, o de mirar amb recel qui tenim al davant nostre.
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal que ens amenaci. De les metralladores, dels míssils, dels milions de tones d'armes. Perquè som molts, Pare, els qui volem viure en la pau.
Amén.
(20.03.2003 - Inici de la guerra d'Iraq)
Font: Pregaria.cat
