S’adonà que se li apropava un
escarabat per darrere. Aquest el convidà a compartir el viatge. El cargol va
enlairar el cap de tan content que estava però, de seguida, llagrimós, l’hagué
d’abaixar, ja que no podia mantenir el ritme de les potes del seu atlètic
company.
El sol s’enfosquí i la pluja
amarà d’aigua els arbres, el camí, el paisatge… La papallona ja no podia alçar
el vol i acudí al cargol perquè li deixés recolzar les seves potes tan fràgils
damunt de la closca. El cargol, que es movia a plaer en aquell nou paisatge
plujós, acceptà complagut d’acollir la papallona i donar-li seguretat.
El cargol, amb la seva companya
papallona, reconegué l’escarabat demanant auxili. El caragol demanà a la
papallona que l’anés guiant des de dalt per fer una maniobra delicada:
apropar-s’hi amb la closca, fer-li una empenta per aconseguir bolcar-lo i que
amb les potes toqués a terra.
L’operació es va fer amb èxit i
l’escarabat, en agraïment, proposà al cargol i a la papallona de compartir
fraternalment el seu futur, tot acollint i valorant generosament les seves
contrastades aptituds per damunt de les seves diverses i evidents limitacions.
Ens preguntem:
- Quina descoberta fa el cargol?
- Aquesta descoberta, la veus feta entre les persones o col·lectius que tractes?
- Què ens manca per arribar a aquesta sincronia?
Ressò Bíblic:
- Mateu 11,25-27: Els indoctes comprenen.
- Mateu 13,54-58: Els de Natzaret no creuen en Jesús.
- Lluc 14,15-24: Crida al banquet.
- Gènesi 2, 21-25: “Aquesta sí que és os dels meus ossos”
- 2Corintis 12,7-10: “Quan em sento feble, aleshores soc fort”
Crèixer:
Joan Soler i Ribas relata el seu
primer error en arribar a la parròquia més suburbial de Daapong (Togo): “Entres
en una casa de fang on saps que sobreviuen en unes condicions infrahumanes. Tu,
home blanc, pretens fer-hi quelcom per redreçar aquella família. Notes un
bloqueig per part seva. Se senten inferiors. La vergonya de la seva indigència,
contraposada a la teva suposada prepotència, fa inviable avançar. Cal un temps
llarg, que et deixis convidar a un vas d’aigua, que et “deixis ajudar” d’alguna
manera per ells. Després permetran que els puguis ajudar i salvar-los, així, la
dignitat”.
Curiosament, els països
occidentals han espoliat i espoliem els recursos naturals del Tercer Món i, en
canvi, hi ha deixat o hi deixem les millors “perles”, com aquesta lliçó de
vida.
“Quan es té el poder, és fàcil
deixar d’escoltar. Dialogar suposa anar a trobar l’altre en el mateix pla que
en què hi ha l’altre . Llavors s’obren espais de comprensió engendrats pel
mateix acte del diàleg”. Carlo Maria
Martini (+31-8-2012), arquebisbe de Milà.
Valors: Comunitat – Diàleg - Inclusió
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
