Enmig de la misèria i de la desesperació, hi vivien un cec i un paralític.
Un dia, el cec arribà a les
palpentes on jeia el paralític per dir-li:
–Unim-nos i potser tot serà més
suportable, oi?.
–
Jo no puc fer ni un pas i tu no hi veus. De què ens servirà sumar les
desgràcies?
– Mira, entre tots dos tenim tot
el que ens manca: jo tinc unes bones cames i tu tens uns bons ulls. Jo et
portaré a l’espatlla i tu em guiaràs; els teus ulls orientaran els meus passos
i les meves cames aniran cap allà on tu diguis. D’aquesta manera, sense que la
nostra amistat corri el risc de trencar-se discutint qui és el més útil, jo caminaré
per tu i tu hi veuràs per mi.
Ens preguntem:
- Quina fou la millor capacitat o aptitud del cec i del paralític?
- Quines són les discapacitats més comunes entre les persones que tracto?
- Quina invitació se’ns fa en aquest conte?
Ressò Bíblic:
- Mateu 25,14-30: Paràbola dels talents.
- Joan 15,1-7: El cep i les sarments.
- Joan: 17,20-26: La pregària de Jesús.
- Romans 12,4-8: “En un sol cos tenim molts membres”.
- Efesis 4,1-16: Exhortació a la unitat en la fe.
Crèixer:
Sovint, els mitjans de
comunicació ens impacten amb imatges d’alguna persona discapacitada capaç, a
força de voluntat, de fer proeses individuals. El comentarista sol rematar el
reportatge amb la frase lapidària: “Voler és poder”. Doncs, no és així! Es més,
això pot crear molta frustració en persones que s’hi emmirallin, ja que, per
més que s’hi esforcin, no ho aconseguiran. Com si haguéssim estat creats per
ser autosuficients, quan l’encant de la nostra vida és acceptar les nostres
diferències o mancances i descobrir que, sortosament, som complementaris.
Un germà d’una noia discapacitada
em diu: De la meva germana he après que
no hi ha pitjor discapacitat que la discapacitat afectiva que pateix molta gent
que es considera “normal i capacitada”. He après a tenir paciència i a tolerar
la frustració; també, que ens podem divertir junts perquè utilitzem el
llenguatge de l’amor i la complicitat de germans.
Quan reconeixem i promovem els
drets dels més febles, estem reconeixent i promovent la nostra pròpia dignitat.
Com ens indica una vella dita:
“En comptes de lamentacions, cal buscar solucions”
Valors: Confiança – Comunitat - Creativitat
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.