Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



dimecres, 27 de gener del 2021

Un cec i un paralític. Contes amb valors 20

Enmig de la misèria i de la desesperació, hi vivien un cec i un paralític.

Un dia, el cec arribà a les palpentes on jeia el paralític per dir-li:

–Unim-nos i potser tot serà més suportable, oi?.

  Jo no puc fer ni un pas i tu no hi veus. De què ens servirà sumar les desgràcies?

– Mira, entre tots dos tenim tot el que ens manca: jo tinc unes bones cames i tu tens uns bons ulls. Jo et portaré a l’espatlla i tu em guiaràs; els teus ulls orientaran els meus passos i les meves cames aniran cap allà on tu diguis. D’aquesta manera, sense que la nostra amistat corri el risc de trencar-se discutint qui és el més útil, jo caminaré per tu i tu hi veuràs per mi.

Ens preguntem:

  • Quina fou la millor capacitat o aptitud del cec i del paralític? 
  • Quines són les discapacitats més comunes entre les persones que tracto? 
  • Quina invitació se’ns fa en aquest conte?

Ressò Bíblic:

Crèixer:

Sovint, els mitjans de comunicació ens impacten amb imatges d’alguna persona discapacitada capaç, a força de voluntat, de fer proeses individuals. El comentarista sol rematar el reportatge amb la frase lapidària: “Voler és poder”. Doncs, no és així! Es més, això pot crear molta frustració en persones que s’hi emmirallin, ja que, per més que s’hi esforcin, no ho aconseguiran. Com si haguéssim estat creats per ser autosuficients, quan l’encant de la nostra vida és acceptar les nostres diferències o mancances i descobrir que, sortosament, som complementaris.

Un germà d’una noia discapacitada em diu: De la meva germana he après que no hi ha pitjor discapacitat que la discapacitat afectiva que pateix molta gent que es considera “normal i capacitada”. He après a tenir paciència i a tolerar la frustració; també, que ens podem divertir junts perquè utilitzem el llenguatge de l’amor i la complicitat de germans.

Quan reconeixem i promovem els drets dels més febles, estem reconeixent i promovent la nostra pròpia dignitat.

Com ens indica una vella dita: “En comptes de lamentacions, cal buscar solucions”

ValorsConfiança – Comunitat - Creativitat  

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.