Un porc ho escoltà. Se li acostà per dir-li:
-Ànim amic cavall, aixeca’t! Si no, et sacrificaran. Vinga!
, jo t’hi ajudo! Vinga!… Un, dos, tres… A poc a poc… Un passet més… Així… Així…
Ara, a córrer… A poc a poc… Més de pressa… Fantàstic! Corre… corre! Ets un
campió!
En arribar-hi l’amo del cavall i veure córrer el cavall,
digué:
- Miracle! El cavall s’ha curat… Això no pot acabar així….
Vinga!... Matem el porc per celebrar-ho!
Ens preguntem:
- Què ens suggereix aquest conte?
- Transportat a la vida real, ho veiem reflectit?
- Com podem actuar davant d’una víctima innocent?
Ressò bíblic:
- Marc 12,1-12: Els vinyaters rebels.
- Lluc 13,6-9: La figuera que no feia fruit.
- Joan 11,47-53: Decideixen fer morir Jesús.
- Actes 6,8-15 i 54-60: Martiri d’Esteve.
- Isaïes 5,1-7: La cançó de la vinya.
Crèixer:
“Hay que hacerse espaldas los unos a los otros
porque los tiempos son recios”, ja ho deia
Teresa d’Àvila fa quatre-cents
anys, però sembla escrit per a avui dia.
La proposta no és tan fàcil de digerir com sembla. Els mateixos humoristes, a
més de fer-nos riure, a vegades ens sorprenen i reflecteixen la pura realitat: “El peix que lluita a
contracorrent mor electrocutat”!
Un nen molt trapella amargava la
vida a un voluntari de reforç escolar, pensant que aquest ho feia per tenir un
sobresou. Va canviar d’actitud quan s’assabentà que aquell monitor de Càritas
ho feia gratuïtament i es pagava l’autobús per desplaçar-se a donar-li suport.
Molts voluntaris o persones
altruistes de bona fe es “cremen” en l’intent. Però també tots haurem detectat
persones “incombustibles”, persones que no perden la pau del cor ni el somriure
als llavis, més enllà de les “escopinades” que puguin rebre. M’adono que
moltes d’aquestes no van de “quixots” solitaris per la vida,
sinó que estan equipades d’una comunitat de suport. I, encara més enllà
d’aquest suport exterior, han tingut la sort de trobar-ne un d’interior. Deixem
parlar el militar que, en el cop d’estat de Pinochet a Xile, va metrallar el
missioner gironí Joan Alsina: “Juan iba tranquilo y sosegado. Nunca he podido
olvidar esto: Juan me pidió que no le vendara los ojos y que le disparara de
frente para poder verme y darme el perdón... Levantó su mirada al cielo, hizo
un gesto con las manos, las puso sobre su corazón y movió los labios como si
estuviera rezando y dijo: Padre, perdónalos...”.
Valors: Compromís - Comunitat - Misericòrdia
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.
