Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



dijous, 15 de juliol del 2021

"La creació és l'àmbit on Déu vol entrar en relació amb nosaltres", per Mn. Carlos Bosch (SIJ)

Pel poble d'Israel el temple era el centre de la vida política, social, econòmica, religiosa... Però sobretot era el lloc de la presència de Déu, on Déu habitava enmig del Seu poble. Sant Pau, coneixedor del culte jueu, diu als cristians de Corint que els nostres cossos són temples de l'Esperit Sant (cf. 1 Co 6, 19). A imatge del temple, juntament amb el Papa Francesc, podem dir que "tota la natura, a més de manifestar Déu, és lloc de la seva presència" (Laudato si', 88). La creació és l'àmbit on Déu vol entrar en relació amb nosaltres, manifestant i compartint amb nosaltres la seva glòria, la seva Vida, la seva Santedat, perquè la seva joia sigui també la nostra, i la nostra joia sigui completa (cfr. Jo 15, 11).

Ara bé, aquesta presència pot passar desapercebuda als nostres ulls. Invertint el dit castellà, "corazón que no siente, ojos que no ven". Els cors endurits impedeixen als ulls contemplar la veritat i descobrir la presència divina que habita en la creació. Per a una conversió ecològica, és necessari despertar la sensibilitat a la presència de Déu en l'altre i en la natura: "l'existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, aquestes tres relacions vitals s'han trencat, no sols externament, sinó també dins de nosaltres" (Laudato si', 66). El camí de l'ascesi, de purificació, que tants sants han recorregut al llarg de la història col·labora amb la gràcia per restaurar aquesta triple relació. Tanmateix, un camí ascètic de conversió ecològica només és cristià quan entenem la natura com a do rebut del Pare. En cas contrari, correm el risc o bé de situar-nos al centre de la realitat per dominar-la (antropocentrisme), o bé de situar la natura al centre de la realitat perquè en tinguem cura (ecologisme). El cristianisme no situa al centre de la realitat ni a la persona ni a la natura, sinó a Crist. Un cop més, la fe respon amb un et-et, i no amb un aut-aut, ja que estem cridats a "treballar i tenir cura" de la creació (cf. Gn 2,15). (seguir llegint)

Mn. Carlos Bosch.

Coordinador del SIJ