De sobte, una veu profunda li respongué:
–De veritat creus
que et puc ajudar?
–Per descomptat, Senyor.
–Si és així talla la corda que et sosté.
Es féu un llarg silenci. L’alpinista s’aferrà més que mai a la corda.
L’endemà, l’equip de rescat explicà que havia trobat el cos d’un alpinista penjat, congelat i mort. Les seves mans s’aferraven amb força a la corda… a tan sols dos metres de terra!
Ens preguntem:
- Per què l’alpinista no acaba de fer el pas?
- Aquesta escena imaginària reflecteix el que es viu en les nostres relacions?
- Què hem de tenir en compte a l’hora de fiar-nos d’algú?
Ressò bíblic:
- Mateu 14,22-33 (Pere camina sobre l’aigua)
- Marc 4,35-41 (Tempesta calmada)
- Lluc 1,26-38 (L’anunciació)
- Fets 1,12-14 (M’ha considerat digne de confiança)
- 2Timoteu 4,16-18 (El Senyor m’ha assistit)
Crèixer:
Un moment clau i ple de riscos,
que tots hem viscut i del qual no ens en recordem és, sens dubte, el nostre
naixement. Aquell infant al ventre de la mare va atrevir-se a sortir, tot i el
confort i la seguretat que experimentava. Calia obrir els ulls a un món
impensable des del si matern; si no, hauria convertit la panxa de la mare en la
pròpia fossa. I més encara, calia tallar el cordó umbilical per poder
desplegar-se com a persona. El mateix podríem dir a l’hora d’anar-nos-en
d’aquest món. El qui no accepta sortir de la panxa de la mare terra, tallar el
cordó umbilical que el lliga al seu paisatge material i humà, acceptar que nus
vàrem arribar i nus hem de sortir-ne, deixar pas als que són més joves... es
cava la pròpia tomba. La natura és sàvia. Les persones no ho som tant.
Enmig de la boira d’aquest món, fiat
de la veu que li diu a cau d’orella: “Talla la corda que et reté i t’escanya,
llença’t a servir els altres, no pensis tant en tu mateix, al final de la teva
vida només t’emportaràs el que hauràs donat…”.
Valors: Fe – Confiança - Coherència
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finatzi, filòloga.
