Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



dilluns, 5 d’octubre del 2020

Enquesta de pastoral educativa 2020 (5). Pastoral ambiental

El cinquè apartat de l’enquesta de pastoral de la FECC duia per títol “Dades de pastoral ambiental” i feia referència “a l'acció evangelitzadora en el quotidià del centre educatiu”. És la secció més extensa de l’enquesta perquè és la més inclusiva i la que abraça més aspectes.

Les dades d’aquest apartat són les següents:

   Un 68,8% dels centres no compten amb una comunitat de religiosos/es actius com a docents.
    El 84,3% disposa d’una capella o església en el centre escolar.
   En un el 84,9% dels centres s’ofereix una estona de pregària/reflexió per a tots els alumnes a totes les etapes.
  Un 19% (24 centres) ofereixen la possibilitat d’una estada a Taizé per alumnes de batxillerat o cicles formatius.
   En un 75,5% dels centres no s’ofereix una estona de pregària/reflexió organitzada i oberta per a tots membres de la comunitat educativa (pares, alumnes, professors, PAS) amb periodicitat setmanal.
  Un 92,1% dels centres disposen d’algun dia determinat durant el curs per fer activitats escolars entorn el carisma o fundador/a del centre.
  El 94,3% dels centres disposen d’un lema o eix temàtic anual amb materials compartits pels centres de la institució educativa.
   El 70% dels centres ofereixen alguna activitat educativa relacionada amb la visita i coneixença del patrimoni sacre (Museus Diocesans, Esglésies, etc.)
  Han participat 76 persones en alguna de les Jornades de Pastoral Educativa dels darrers tres anys. 
24 persones han cursat el títol d’Expert en Pastoral Educativa en els darrers tres anys (formació coneguda com l’Escola de Pastoral).


Sobre la presència de religiosos/es en actiu als centres, dues terceres parts dels centres han contestat negativament. Això no implica directament que hi hagi hagut desaparició de la comunitat de la vida religiosa perquè n’hi ha que són d’origen diocesà o parroquial, però és evident que és una presència que va minvant. Es valora que, en la mesura del possible, cal crear llaços entre la comunitat educativa en actiu i els membres de vida religiosa. També caldria veure quin és el rol en actiu de les persones consagrades als centres educatius, si han passat a ser PAS, si encara entren a l’aula, si fan reforç educatiu en activitats no pastorals, si ocupen càrrecs directius, etc.

La gran majoria dels centres enquestats (84,3%) disposa d’un espai sacre escolar. Aquest és un fet encoratjador en tant que aquests espais mantenen la presència i l’oportunitat de treballar el carisma institucional i l’essència d’escola cristiana com a tal. Per percebre i tractar el “sagrat” (etimològicament “allò separat” o reservat) convé disposar d’un espai sacre. La mistagògia (educació en el misteri) demana també un temps i un espai diferenciat. Bona part dels centres que han respost que no tenen aquest espai són centres vinculats a parròquies. El fet d’estar vinculat a una parròquia no hauria d’implicar necessàriament la mancança d’un espai d’aquestes característiques pròpies, si és que no s’usa ja el temple parroquial.

Referent a l’ús de l’espai sacre, la major part dels centres que en disposa l’usa amb diferent assiduïtat depenent si es limita només a celebracions puntuals, o bé si també hi ha un ús litúrgic setmanal o si hi ha altres activitats pastorals paralitúrgiques. Alguns centres també l’usen per la campanya de recollida de sang o pel treball en la interioritat. En alguns casos és un espai infrautilitzat (3 o 4 cops l’any...) i, en d’altres, és d’ús diari (per fer el “Bon dia”). També hi ha casos d’oratoris més petits que complementen l’activitat pastoral per a grups petits. Caldria haver preguntat també, seguint la frase del papa Francesc, si es tracta d’una església “de portes obertes” o bé si sempre està tancada.

No es pot dir que hi hagi plantejaments institucionals o reflexions generals darrera dels espais sacres escolars. En una mateix institució educativa podem trobar diferents respostes dels seus centres com ara “És la nostra sala d’actes. Activitats com Sant Jordi, Cantades, Obres de teatre, concerts, xerrades” ; “No l’utilitzem per res de la litúrgia”; o tot el contrari: “L’església té un arrelament històric i comunitat pròpia”. També hi ha casos de reconversions on s’ha dessacralitzat l’espai: “L’antiga capella s’ha reconvertit en la sala del P. Fundador i s’utilitza per a diferents usos: celebracions, reunions, ...” o bé, lamentablement, es manté només com un atractiu patrimonial d’ús particular: “No s’utilitza, només si ho demana alguna família per fer la comunió.”

Hi ha moltes respostes que indiquen que “es fa servir la capella de les monges”. La pregunta serà si es mantindran aquests espais religiosos com a tals un cop no hi hagi comunitat religiosa al darrera.  També és cert que, en els casos de presència religiosa masculina ordenada (capellans), l’església escolar sol tenir més activitat litúrgica oberta al barri.

Referent a la vivència o participació de pregàries en la comunitat educativa, es constata una certa diferenciació entre si aquesta està destinada als alumnes  - on un 84,9% responen afirmativament – o bé si està destinada a tota la comunitat educativa, on només responen afirmativament un 24,5%. Si a aquestes dades hi afegim que la immensa majoria dels centres  disposen d’un dia per treballar el seu propi carisma educatiu (92,1%) o, també, d’un lema o eix temàtic anual (94,3%), sembla indicar que es te molt clara l’acció pastoral envers l’alumnat però, possiblement, es presenten més dificultats alhora de fer-ho partícip al claustre i a la resta de la comunitat educativa.

La pregunta sobre l’oferiment d’una possible estada a Taizé per alumnes de secundària, batxillerat o cicles formatius, aquesta interessa especialment per aquells centres que manifesten que no ho ofereixen però hi estarien interessats perquè, pot passar, que l’organització d’una estada d’aquestes característiques s’encareixi notablement si no hi ha un nombre suficient de d’alumnes interessats perquè no s’omple un autocar. També es constata que hi ha experiències alternatives a la comunitat monàstica de Taizé que poden resultar d’interès per la pastoral escolar. Des del Departament de Pastoral de la FECC hi ha predisposició a ajudar per tal que aquestes experiències formatives puguin trobar sortida.

Es valora molt positivament que un 70% dels centres enquestats ofereixin alguna activitat educativa relacionada amb la visita i coneixença del patrimoni sacre, com ara museus de titularitat diocesana o compartida, esglésies, santuaris, ermites, etc. Val la pena apuntar que més d’un 70% del patrimoni cultural europeu, i també català, és de temàtica sacra. Donar a conèixer el patrimoni sacre, de titularitat privada però amb vocació de servei públic, es valora com una molt bona opció d’integració en la pròpia cultura i història del territori; així com possiblement també pot esdevenir un primer anunci dels continguts de l’Evangeli a un alumnat cada cop més divers.

Un altre aspecte que s’ha preguntat als centres educatius és si disposen d’una “capella virtual” o espai on-line (blog, plataforma, etc) per a la pregària i la reflexió de la comunitat educativa. Són poques les institucions escolars que disposen d’un lloc web de pastoral educativa per al conjunt d’escoles, si més no a Catalunya. N’hi ha que gestionen les pregàries o la pastoral a través de l’intranet escolar, fet que porta sovint a la invisibilitat interna i externa de l’acció pastoral. Alguns centres han posat directament una pàgina web de “presentació” de la pastoral a l’escola que, més aviat, parla d’interioritat però sense cap referència explícita al cristianisme. Caldria veure i valorar també altres iniciatives en les quals s’aposta més per la presència de la pastoral juvenil - no necessàriament pastoral educativa - a través de les xarxes socials que no pas a través d’un lloc web institucional. Sobta que hi hagi centres d’una mateixa institució que responguin que no tenen lloc web de pastoral quan aquest sí que existeix, indicant que manca comunicació interna. El recull de llocs web de pastoral educativa que ha resultat d’aquesta pregunta a l’enquesta ha estat recollit al portal de pastoral de la FECC.

Referent a si “Algun membre del centre ha participat en els darrers tres anys a les Jornades de Pastoral Educativa (FECC)”, surt un recompte total de 76 persones que, dividides pels 141 centres que han fet l’enquesta, surt a 0,53 persones per centre en tres anys, per tant, 0,17 persones per centre/l’any. És una dada realment molt baixa que porta a reflexionar si el disseny (difusió, lloc, temps, temàtiques, etc) de les jornades de pastoral són prou encertades. També cal apuntar que les dades de l’enquesta no coincideixen, com passava en l’anterior apartat quan es preguntava per la participació en la Trobada de mestres i professors de religió catòlica, amb les dades reals, atès que només en la Trobada de pastoral educativa del curs 2019/20 celebrada al febrer hi havia una seixantena de persones inscrites. Cal prendre’s aquestes dades, doncs, amb certa distància.

Finalment, referent a l’Escola de Pastoral, que tècnicament és el títol d’Expert en Pastoral Educativa que ofereixen conjuntament la Facultat Blanquerna de Pedagogia i la FECC, les dades s’ajusten a la realitat, tot i que cal tenir present que bona part dels enquestats van formar part d’una edició especialment nombrosa adreçada a una institució educativa el curs 2017/18. En aquesta formació, i també en les Jornades de pastoral educativa, també cal apuntar la competència territorial ja presentada en l’apartat d’ensenyament de la religió.

(Article 1: Presentació general)

(Article 2: Organització interna)

(Article 3: Catequesi i activitatlitúrgica)

(Article 4: Ensenyament de la religió)