- Quina desgràcia! Cada dent caiguda representa la pèrdua
d’un parent de Vostra Majestat.
- Com t’atreveixes a dir-me una cosa així? - Cridà el sultà
enfurismat.
Ordenà que li donessin cent bastonades.
Cridà un altre endevinaire per explicar-li el seu somni.
Aquest li digué:
- Una gran felicitat us ha estat reservada. El somni
significa que sobreviureu a tots els vostres parents.
S’il·luminà el rostre del sultà i ordenà que li donessin
cent monedes d’or. Però un dels cortesans comentà tot sorprès:
- No és just! La interpretació que ha fet del somni és la
mateixa que la del primer endevinaire. No entenc per què vau pagar el primer
amb cent fuetades i aquest, amb cent
monedes d’or.
- Recorda - respongué el segon endevinaire - que tot depèn de
com es diuen les coses. S’ha de dir sempre la veritat, però la manera amb què
es diu és la que provoca grans problemes.
Ens preguntem:
- Com valores la resposta dels dos endevinaires?
- En quines circumstàncies detectem més aquesta manca de sensibilitat?
- Quina actitud hauríem de treballar més a l’hora d’expressar-nos amb llibertat?
Ressò bíblic:
- Marc 5,21-43: “La noia no és pas morta, sinó que dorm”
- Joan21,15-19: “Simó, fill de Joan, m’estimes?”.
- Filipencs,2,1-5: ” Que no miri cadascú per ell...”.
- Osees 11,1-4: “Com més els crides més se te’n van”.
Crèixer:
La Sara, una noia discapacitada intel·lectual em digué:
-
Josep, diumenge, amb la colla i un monitor, vam
anar a missa a la parròquia i el mossèn no em va deixar passar. Em va dir que
portava poca roba. Els altres varen entrar i jo em vaig quedar al carrer”.
Em va deixar preocupat pel possible trauma generat, ja que
ella ha viscut tantes de bufetades al llarg de la vida! Li vaig dir:
-
Sara, com
vas viure el que et va dir aquell mossèn?
-
Josep, no
et preocupis. Tothom pot tenir un mal dia, Hi he tornat i m’ha deixat passar.
Quina lliçó de maduresa humana, la de la Sara! Ja la voldria
per a la majoria dels mortals. Del que estic segur és que aquell mossèn de la
“cinta mètrica” estava posant en risc el cor de la fràgil Sara. Estic convençut
que aquell mossèn no coneix el conte precedent ja que, si no, hauria entès que
les coses es poden dir de moltes maneres, sense necessitat de “fer sang”.
Podríem extrapolar aquest plantejament de com es diuen les
coses en el món dels mestres parlant amb els pares, dels metges parlant amb els
seus pacients...
Valors: Creativitat - Sensibilitat - Transparència
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga
