Blog del Departament de Pastoral de l'Escola Cristiana

Consulteu les condicions del curs a Banc Sabadell.

Benvinguts al blog del Departament de Pastoral de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).


Aquí hi trobareu l'actualitat de recursos, informacions i reflexions referents a l'àmbit de la pastoral educativa de l'Escola Cristiana a Catalunya. Trobareu més material endreçat de forma temàtica a "Vivit. Portal de pastoral educativa".



dimecres, 28 d’abril del 2021

Correus. Contes amb valors 28


Un funcionari de Correus detectà una carta dirigida a Déu, sense especificar-ne l’adreça i  decidí obrir-la:

“Benvolgut Déu, soc una viuda de 83 anys. M’han robat el moneder amb els 600 euros per poder passar el mes. No tinc família. Tu ets la meva única esperança. Em podries ajudar?”      

El funcionari, perplex, l’ensenyà als seus companys de feina. Aquests, commoguts, recaptaren 520 euros entre tots i els va fer arribar a la remitent.

Uns quants dies més tard, arribà a l’oficina de Correus una altra carta de la dona. La reconegueren per la lletra i perquè, de nou, es dirigia a Déu.

L’obriren: “Benvolgut Déu, amb el cor ple d’agraïment i amb llàgrimes als ulls, t’escric aquesta carta per dir-te que, gràcies al teu regal, estic passant un dels millors mesos de la meva vida. ¡Gràcies, Déu meu!... Per cert, faltaven 80 euros. Segurament, se’ls  hauran  quedat aquests funcionaris corruptes de Correus…”

Ens preguntem:

  • Què en penses, de la dona i dels funcionaris? 
  • Què ens revela aquest conte?  
  • Com podem ser solidaris en el nostre entorn i més enllà?

Ressò Bíblic:

Crèixer:

Un pare de família es passa hores al costat d’un company terminal sense familiars propers i gestiona el procés amb els metges i les infermeres. Em troba pel carrer i, amb llàgrimes als ulls, em diu: “alguns veïns m’estan criticant. Comenten que m’estic aprofitant de la indefensió del meu company per veure si li puc “esquilar” els diners”.

Sovint, la poca alçada moral pren formes ben conegudes. Quanta gent, sense avergonyir-se’n, s’omple la boca, sovint per no posar-se la mà a la butxaca, amb expressions com aquestes: “l’assistent social ajuda més els morenos o magribins que els de casa nostra”, “a Càritas donen diners i aliments a gent que no ho necessita”... Cert que es produeixen errors i es continuaran produint. La picaresca humana no té límits i els serveis socials o les ONG no disposen d’un cos policíac per comprovar cas per cas. El que no es pot fer es generalitzar i, encara menys, culpabilitzar els voluntaris que regalen unes quantes hores de la seva vida.

La feina del voluntari, o del professional amb dosis de voluntariat, és ben gratificant, però també sovint ingrata. Com ens ha deixat escrit Vicenç Ferrer, la seva tasca és doble: “L’objectiu ha de ser curar les dues malalties que pateix la humanitat : la de dos terços que pateixen fam i la d’un terç que pateix egoisme”.

Valors: Solidaritat – Comunitat - Creativitat

100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta  Finazzi, filòloga.