S’explica que dos caçadors s’endinsaren al bosc per parar-hi trampes.
L’endemà veieren aconseguit el seu objectiu: la xarxa era
plena de colomins que volieaven mentre s’intentaven escapar. Cada caçador va
fer un comentari:
- Quina porqueria
d’animals! Tot se’n va en ploma!
- Com aconseguirem vendre’ls?...Els alimentarem bé una colla
de dies perquè s’engreixin.
Els donaren gra en abundància i els colomins menjaven a cor
què vols. Només un s’hi va negar. Els altres cada dia s’engreixaven mentre
que aquell s’aprimava. S’aprimà tant
que, en un darrer esforç, aconseguí travessar la malla i emprendre el vol: era
lliure i havia mostrat el camí als seus incrèduls companys!
Ens preguntem:
- En el fons, aquest colomí què va insinuar als seus companys?
- El comportament d’aquest colomí ens recorda alguna persona o algun col·lectiu proper?
- Per aprendre aquesta lliçó, quines passes ens caldria fer?
Ressò Bíblic:
- Fets 16,23-39 (Pau i Siles alliberats)
- 2 Corintis 12,7-10 (“Quan em sento feble, aleshores soc fort”)
- Lluc 16,19-31 (Llàtzer i Epuló)
- Lluc24,1-12 (Sepulcre buit)
Crèixer:
Quants aliments enganyosos que s’intenten injectar, sobretot a infants i joves, per aconseguir
aprofitar-se’n com a mercaderia d’usar i de llençar! El bombardeig constant de
missatges consumistes i competitius ens arrosseguen cap a una espiral sense fi:
treballar més per comprar o consumir més i, cada vegada, en unes condicions de
treball més precàries. Ens estem menjant els recursos de tres quartes parts del
planeta mentre embarguem el futur de les properes generacions. Si els països
del Tercer Món aconseguissin, per exemple, tenir el nombre de cotxes per
habitants que ara té el nostre poble, ens hauríem carregat el planeta. Aquest
camí només porta a la marginació, l’enveja, l’angoixa, la depressió, la
insolidaritat…. Cada vegada, però, hi ha més persones que aixequen la veu per dir-nos
que la “civilització de la riquesa” només té una solució: que sigui superada
per la “civilització de l’austeritat”, però escollida i compartida. Per aquest
camí trobarem i recuperarem la germanor, el somriure, la tendresa. Els
voluntaris que, mitjançant alguna ONG van als països més pobres, quan retornen,
ens ho confirmen.
L’únic “colomí” del conte que aconseguí alliberar-se sabia
que, optant per passar-les magres, si s’estrenyia el cinturó, aconseguiria el
seu objectiu. Aquest “colomí” inconformista i revolucionari no us recorda el
“calvari” Jesús vers la Pasqua?
A aquelles dones que anaren al sepulcre el matí de Pasqua,
se’ls digué: Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és, aquí: ha
ressuscitat”. Després de participar o de contemplar els passos de Setmana Santa
pels nostres carrers, any rere any, hem intuït per on anava, què pretenia, el
nostre “colomí” natzarè?
Valors: Austeritat – Confiança - Llibertat
100 contes amb valors. Recopilació i redacció: Mn. Josep Perich; Il·lustracions: Pere Romagós Planas, mestre d’art; Correcció: Marta Finazzi, filòloga.